El Final de l'Imperi Romà, Regnes Germànics i Imperi Carolingi
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Religión
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,71 KB
El Final de l'Imperi Romà
Els pobles germànics habitaven el nord de l'Imperi Romà i, des del segle III, travessaven les fronteres romanes. L'any 395, l'Imperi Romà es va dividir en dos: el d'Occident i el d'Orient. L'Imperi d'Occident patia una forta crisi i es va ensorrar l'any 476 amb l'arribada dels germànics.
Regnes Germànics
L'Imperi Romà d'Occident es va fragmentar en diversos regnes, en cadascun dels quals es va instal·lar una tribu germànica. A la Gàl·lia es van establir els francs, a Hispània, els visigots... Cada regne estava governat per un rei, a qui assessorava un consell de nobles i guerrers. Els germànics eren una minoria de la població i al final es van barrejar amb la resta.
Les guerres van obligar la població a traslladar-se al camp. L'economia es basava en l'agricultura i la ramaderia.
En l'art germànic destaquen les obres visigodes d'orfebreria.
L'Imperi Bizantí
L'Imperi d'Orient es va mantenir durant mil anys amb el nom d'Imperi Bizantí. Tenia com a capital Constantinoble.
Bizanci va viure l'etapa de màxima esplendor en el segle VI amb l'emperador Justinià, que va mirar de reconstruir l'Imperi Romà i va actualitzar les lleis en el Codi de Justinià.
L'organització de l'Imperi es basava en l'emperador o basileu, que concentrava tots els poders, en una àmplia xarxa de funcionaris i en un exèrcit poderós.
Després de la mort de Justinià, l'Imperi va començar a perdre territoris. El 1453 els turcs van prendre Constantinoble i l'Imperi bizantí va desaparèixer.
El grec va passar a ser la llengua oficial i l'Església bizantina o ortodoxa es va allunyar de l'Església de Roma el 1054 amb el Cisma d'Orient. La religió impregnava la vida i la cultura.
A l'art bizantí destaquen les esglésies, com la de Santa Sofia, i els mosaics.
L'Islam a l'Edat Mitjana
Aràbia estava organitzada en tribus enfrontades entre si, i els àrabs eren pastors nòmades politeistes. El comerç es concentrava a les ciutats de la Meca i Medina.
Mahoma va predicar una nova religió, l'islam, amb un únic déu, Al·là.
Els rics comerciants van considerar les predicacions de Mahoma una amenaça per a l'ordre social i per això es va haver de traslladar de la Meca a Medina l'any 622. Aquesta data s'anomena l'hègira i marca el començament del calendari musulmà.
Les predicacions de Mahoma es van recollir a l'Alcorà. L'islam té cinc obligacions fonamentals per al creient: la professió de fe, resar cinc vegades al dia, el pelegrinatge a la Meca, el dejuni en el Ramadà i l'almoina.
Després de la mort de Mahoma, els exèrcits van estendre l'islam per mitjà del gihad o guerra santa. Així es va crear un gran imperi.
La màxima autoritat de l'imperi era el califa, que tenia el poder polític i el religiós. El califa estava assistit per visirs i per nombrosos funcionaris.
Els primers califes van ser parents de Mahoma, però l'any 661 va arribar al poder la família Omeia, que va traslladar la capital a Damasc i va conquerir molts territoris, des de Pèrsia fins a la península Ibèrica.
L'any 750 una rebel·lió va fer pujar al poder la família dels Abbàssides, i la capital es va traslladar a Bagdad.
Però les lluites internes van desintegrar l'imperi.
L'esplendor econòmica islàmica es basava en l'agricultura, l'artesania i el comerç, i va afavorir el creixement de les ciutats.
La civilització islàmica va destacar en ciències i en la creació de biblioteques.
L'Imperi Carolingi
En el segle V es va establir el regne franc en els territoris de la Gàl·lia. Els reis francs van deixar el govern a les mans dels majordoms de palau. Un d'ells, Carles Martell, va derrotar els musulmans en la batalla de Poitiers. El seu nét Carlemany va ampliar el regne i l'any 800 es va coronar nou emperador d'Occident. Va ordenar l'Imperi en comtats i marques, i es va establir a Aquisgrà. Després de Carlemany, l'Imperi es va dissoldre en diferents regnes.
La forma de vida a l'Imperi era rural i la població vivia de l'agricultura.