Filosofia de la Sospita: Marx, Nietzsche i Freud

Filosofia de la Sospita

Totes les interpretacions filosòfiques de l'ésser humà fins ara tenen una cosa en comú: confien en el poder de la raó per saber el perquè del nostre comportament.

Aquestes teories suposen que la realitat humana és transparent, perquè es pot comprendre immediatament si l'estudiem adequadament.

1.2 El treball en l'antropologia de Marx

Segons Marx, el que ens diferencia dels altres animals és la capacitat humana de transformar la natura de manera creativa.

També hi ha animals que modifiquen el seu entorn (abelles, castors, formigues). Però Marx creia que la capacitat de fer-ho dels humans és única, perquè només les persones som capaces de planificar amb antelació la forma en què transformarem la realitat, en comptes de seguir el nostre instint.

En el procés de treball, els éssers humans fem servir la imaginació, la raó i la creativitat. Així podem modificar el nostre entorn per cobrir les nostres necessitats; per això, el treball és una activitat alliberadora, on es manifesta la veritable condició humana.

En conclusió, per a Marx, l'essència humana s'expressa en la realització d'un treball creatiu.

1.3 Treball i alienació

Marx era conscient que la seva teoria del treball no responia a la realitat que vivien els obrers a les fàbriques. Per exemple, un treballador en una cadena de muntatge no experimenta el seu treball com una activitat alliberadora ni creativa.

L'obrera industrial fa una feina mecànica i repetitiva, perquè se sent sotmès al ritme de les màquines.

Marx diu que el problema és en la forma que han adoptat les relacions de treball en el món contemporani.

En la societat tradicional, els treballadors són propietaris dels productes que elaboren, on aboquen la seva activitat, energia i creativitat. La situació dels treballadors és diferent a la de la societat industrial.

Els obrers que treballen en una fàbrica no són propietaris dels objectes que elaboren; aboquen la seva energia en el procés de producció, però el seu esforç pertany a un capitalista que és el propietari de la fàbrica.

L'obrera pateix un curiós malestar: en comptes de sentir-se lliure, se sent esclavitzada i tractada com si fos una màquina; d'aquesta manera, experimenta l'alienació.

1.4 La ideologia

Marx creia que l'explotació dels obrers es podia mantenir mitjançant el domini de la ideologia, que ofereix una interpretació deformada de la realitat i manipula les consciències dels individus.

Ideologia = visió distorsionada del món que serveix per justificar el domini dels poderosos.

Beneficia els qui tenen poder; la ideologia s'estén per la societat i influeix en la vida de totes les persones.

És a dir, l'alienació ideològica consisteix en interioritzar la ideologia dominant, on les persones acaben acceptant l'ordre social i la forma de vida com si fos natural i impossible de canviar.

L'ideologia dominant en una societat capitalista insisteix en la importància de la llibertat. Ningú no està obligat a fer el que no desitja. El capitalista és lliure per contractar els seus treballadors, igual que els obrers són lliures de treballar en l'empresa que escollin. Tothom pot emprendre un negoci perquè hi ha llibertat d'empresa.

Malgrat això, els obrers no tenen més remei que acceptar les condicions de treball que els imposa la fàbrica si volen sobreviure, encara que ho facin creient que viuen lliures.

La llibertat només està a l'abast dels poderosos.

El poder ideològic domina les consciències de la gent de manera callada i secreta. No és transparent. Tampoc és fàcil adonar-se de com ens manipula i condiciona.

Per això, Marx és un mestre de la sospita, perquè va insistir a desvelar la càrrega ideològica que amaga la nostra forma habitual de pensar.

2. La vida

2.1 El vitalisme de Nietzsche

Segons Nietzsche, el punt de partida per poder comprendre l'ésser humà ha de ser la vida experimentada en la seva plenitud. Les persones no som sempre racionals; també tenim instints que poden ser irracionals, on hi ha una importància decisiva que cal reconèixer i acceptar.

El vitalisme de Nietzsche afirma la importància de la vida, entesa com una experiència individual plena d'intensitat i plenitud.

2.2 Controla la filosofia occidental

Nietzsche va criticar la filosofia occidental per haver-se negat a reconèixer la importància de la vida humana durant segles. Segons ell, els filòsofs sempre han insistit en el valor d'allò ultramundà (els elements espirituals de l'ésser humà) i han menyspreat tot el material que hi ha en nosaltres.

Aquests pensadors consideren que l'ànima era la part noble i valuosa de les persones, i el cos el tractaven amb menyspreu.

El por dels filòsofs a tot allò que era instintiu, irracional i corporal els va portar a negar la importància dels nostres impulsos més primaris.

Nietzsche creia que aquests impulsos són importants per nosaltres perquè contenen elements innegables de la nostra vida.

Segons Nietzsche, Plató és el responsable del menyspreu de la vida, perquè a les seves obres sempre insistia en la prioritat de l'esperit per sobre de la matèria, dient que tot allò corporal era inferior.

Per això, segons Plató, l'origen dels defectes, imperfeccions i limitacions dels éssers humans és el nostre cos material.

Segons Nietzsche, Plató, en la tradició filosòfica en general, ha condemnat el cos com a impur i ha valorat únicament la dimensió espiritual.

Quan es va introduir el concepte de pecat, va haver-hi un rebuig de la vida que va adquirir un nou significat al cristianisme. Els cristians negaven el valor del cos i dels instints perquè, segons el cristianisme, el més important era salvar l'ànima immortal. Les virtuts (castedat, humilitat, resignació) exaltades pel cristianisme són les que ajuden a vèncer les temptacions del cos.

Nietzsche reacciona contra aquesta actitud de menyspreu de la vida. Enfronta el llatinisme i el cristianisme; la seva filosofia ressalta allò mundà (valor de la vida i importància de tot allò corporal que hi ha en nosaltres).

Autènticament valuós: força, salut, orgull, passió i tot el que serveix per desenvolupar la plenitud vital.

Nietzsche creu que la raó no ens ajuda a comprendre la vida. Per ell, no és un instrument per assolir la veritat, sinó que ens serveix per elaborar mentides profitoses. Els éssers humans, abans que animals, som vida i instint.

Nietzsche és un mestre de la sospita per la seva desconfiança en el poder de la raó i per la seva insistència en allò irracional de l'ésser humà.

3. L'inconscient

3.1 Els orígens de la psicoanàlisi

Freud, tercer “mestre de la sospita”, no era filòsof, era metge. Però la importància i la repercussió de les seves obres i teories l'han convertit en un personatge important per al pensament contemporani.

L'interès de Freud en la psicologia el va portar a desenvolupar la psicoanàlisi com un nou mètode terapèutic.

La idea central de la psicoanàlisi sorgeix en les converses que Freud mantenia amb els pacients a la seva consulta. Els convidava a parlar lliurement sobre el primer que els passés pel cap i a explicar-li detalladament els seus somnis.

Amb el temps, Freud va descobrir que sovint aquestes escenes amagaven un significat ocult. La investigació d'aquest significat secret el va portar a elaborar una nova i revolucionària teoria sobre el funcionament de la ment humana.

3.2 L'estructura dels processos mentals

La teoria psicoanalítica planteja l'existència d'elements ocults en els nostres processos psíquics.

Freud anomena inconscient als nostres desitjos amagats, pulsions que reprimim i experiències oblidades que van marcar la nostra infància.

Les persones no tenim accés al nostre inconscient, perquè es tracta d'un espai ocult on la nostra consciència no pot entrar. Per aquesta invisibilitat, és el lloc on la nostra ment arracona tot allò que ens avergonyeix i que neguem a acceptar racionalment. Encara que aquests elements intenten escapar del seu tancament.

A vegades, alguns elements de l'inconscient passen al preconscient.