Filosofia Presocràtica i la Influència en Sòcrates i Plató

Filosofia Presocràtica

Influència en Sòcrates i Plató

Presocràtics: Influencien Sòcrates i Plató. Sofistes: Sinceristes, es preocupen per qualsevol àmbit del saber.

• Tales (tot és aigua)
• Anaximandre (no hi ha origen concret, apeiron)
• Anaxímenes (l'origen és l'aire)

Arkhé: És l'origen de tot (Tales: matèria; Aristòtil: causa). Els presocràtics utilitzen elements contraris que xoquen i creen els elements.

Philosophoi: Naixement de la filosofia com a tal, reflexió per tenir una visió més abstracta.

Pitagòrics: Filosofia: purificació de l'ànima (catarsi) per arribar al coneixement de la ment.

Plató: Idealista: teoria de les idees. La filosofia la creen els pitagòrics i l'evoluciona Plató.

Filòsofs Presocràtics

Escola de Milet (monistes): Tales, Anaximandre, Anaxímenes.

• Podem reduir el món a principis més simples?
• De què està compost el món?
• Com canvien les coses?

Els pitagòrics pensaven que tot estava relacionat amb els nombres. Símbol: tetraktys. Causa formal (la forma dona bellesa).

Plató: La geometria i l'aritmètica són essencials perquè ajuden a pensar. Influència pitagòrica en la ciència moderna i el mètode científic:

1. Influència de la matematització en Plató.
2. Més importància a l'ànima que al cos.
3. Devaluació del cos.

Heràclit

L'arkhé és el foc, es regenera constantment, tot està en moviment. Com s'explica el canvi? Si les coses es transformen és perquè mantenen una identitat. Aparent inmobilitat a la natura perquè opera en períodes llargs, però està en constant canvi.

Physis/Ésser: Si hi ha aire i s'insufla, hi ha vida. Physis és una onomatopeia de l'aire.

Logos: Principi racional, els canvis tenen sentit.

Parmènides (contemporani d'Heràclit)

Teoria del Coneixement:

• Via de la veritat: només allò que és veritat es pot pensar i coneixem a l'ésser.
• Via de l'opinió: opinions falses, no permeten conèixer l'ésser.

La via de la realitat afirma l'existència unitària i ingènita de l'ésser. La via de l'opinió és la de l'aparença. El no-ésser no té sentit. Tota la física té ésser.

No admet el canvi, l'ésser no canvia des del pensament.

Empèdocles

L'arkhé: foc, terra, aire, aigua. Forces d'unió i separació causen canvis físics a partir de principis eterns.

Atomistes (pluralistes)

Tot està format per àtoms. S'uneixen amb determinació per formar les coses, es mouen en l'espai buit.

Sòcrates i els Sofistes

Els sofistes ensenyaven els fills de famílies riques. Preparaven per governar, amb domini del llenguatge i dialèctica per vèncer l'adversari. En jocs olímpics, debatien sobre guerra, pau, política, etc. Defensaven tesi i antítesi, utilitzaven fal·làcies i retòrica.

Sòcrates: Maièutica i dialèctica per a la veritat. Pensament propi. Filosofia com llevadors d'ànimes. Per a la veritat, cal reconèixer la ignorància.

Maièutica: "Per què?" (ironia)

Sofistes: Relativistes, escèptics.

Dialèctica:

• Posició (tesi)
• Oposició (antítesi)
• Definició (síntesi)

Sofistes: tesi/antítesi. Més cosmopolites que Sòcrates (vinculat a la ciutat). Sofistes: coneixement otorgat. Sòcrates: coneixement és recerca.

Sòcrates: ensenyament de la virtut. Virtuds enseñables, savis coneixen les idees pures i poden governar.

Intelectualisme: Qui coneix bé, actua correctament.

Sòcrates:

• Relativisme (valors referits a poble, cultura, església)
• Subjectivisme (veritat depèn de l'individu)

Per a Sòcrates i Plató, veritats absolutes, objectives i universals.

Sofistes: Educació: transmissió del coneixement.

Sòcrates: Educació: tothom posseeix la veritat, educador orienta l'alumne a descobrir-la i organitzar la vida.

Sofistes: No hi ha definicions objectives.

Sòcrates: Rebutja el relativisme, justícia vàlida per a tots. Definicions universals, no hi ha dos mons separats (idees/sentits).

Intelectualisme moral: Virtut = coneixement. Si coneixes bé, actues bé. Absolutista en veritat i valors morals.

Plató

Reacció contra relativisme, escepticisme i empirisme. Universal, definicions, essència, idees pures. Idealista: bon govern = govern just. Preocupació per l'ésser humà.

Punt de partida: preocupació ètica.

• Política: justícia i harmonia.
• Educació governants: veritat, justícia, bellesa.
• Veritat existeix, coneixement possible.

Teoria de les Idees:

• Epistemologia (coneixement verdader)
• Ontologia (dues realitats)

Ontologia

• Món intel·ligible: Nivell autènticament real. Idees abstractes, immutables, eternes. Món transcendent. Idees jerarquitzades (tendeixen al Bé, causa de totes les idees).
• Món sensible: Opinions des dels sentits. Coneixement no inalterable. Tot es genera i desintegra. Còpia/imitació/participació del món de les idees. Ocasiona el record, desperta el coneixement.

Dualisme ontològic:

• Món sensible: coses materials, perceptibles, aparences, moviment, naixement i mort, pluralitat, còpies, dependència.
• Món intel·ligible: idees immaterials, accessibles per intel·ligència, essencials, immutables, eternes, unitat, models ideals, subsistents.

Epistemologia

Episteme: coneixement rigorós.

• Dialèctica ascendent (progrés constant)
• Dialèctica descendent (idees innates)

Mètode: inducció, maièutica (per què? - ironia), dialèctica (posició-oposició-definició).

Epistemologia (Teoria del Coneixement):

• Saber (episteme): coneixement real, estable, immutable, etern. Ànima: abstracte, conceptual, idees pures.
• Opinió (doxa): coses sensibles no donen coneixement autèntic, només opinió relativa. Millor opinió → millor saber.

Reminiscència - Anàmesi - Reconeixement - Recordar: Coneixer és recordar (idees de l'ànima quan convivíem amb els déus). Saber investiga les idees del món intel·ligible. Ànima preexisteix, oblida les idees en reencarnar-se.