La filosofia política de Plató: societat, justícia i coneixement

La teoria política platònica

La política va ser una de les principals preocupacions de Plató. Defectes de l'Atenes socràtica: incompetència i ignorància dels polítics i les lluites entre grups de tendències oligàrquiques i democràtiques, que feien que prevalguessin els interessos dels grups sobre les necessitats de l'estat. El que intentava Plató era projectar una reforma política, fonamentar la polis en l'ordre etern de l'ésser.

Organització social i justícia

Plató es pregunta quin és l'origen de la ciutat. Sorgeix per satisfer les necessitats complexes de l'home. Les necessitats humanes bàsiques són l'aliment, la casa i el vestit. Apareix el comerç. Organització política i educació. Les tesis principals de la teoria platònica són: el govern ha de ser un art que estigui basat en un coneixement veritable, la societat és una mútua satisfacció de necessitats entre els seus membres, les capacitats dels quals es complementen.

La divisió platònica de la societat

Productors, guardians, governants. En els productors domina la part concupiscible de l'ànima, en els guardians la part irascible, en els governants la racional. Temprança és la virtut dels productors, la valentia la dels guardians i la prudència la dels governants. Aquestes tres virtuts són harmonitzades per la justícia. Apareix com a reguladora de les relacions entre individus, i de les parts de l'ànima de l'individu. Fer cadascú el que li pertoca.

La formació dels guardians i els governants

Plató dedica una gran part de la República a analitzar les aptituds naturals i a tractar el problema de l'educació dels guardians, com la dels governants.

Educació dels guardians

Règim especial de vida, s'allotjaran separats de la resta de ciutadans, no tindran riqueses pròpies, ni habitatge privat, ni dones per casar-se. En no tenir res com a propi, els guardians estaran més ben preparats per complir el seu paper.

L'educació dels governants

Se seleccionen entre els millors guardians. Capacitat intel·lectual i científica. Gimnàstica, música, càlcul, aritmètica, geometria, astronomia.

Relacions entre ètica i política

La qüestió política és també una qüestió ètica, cadascú ha d'ocupar en la societat el lloc que li correspon i tasques i virtuts del grup social. Entrem al terreny de la teoria de les idees, columna vertebral de la filosofia platònica.

Teoria de les idees

És necessària l'existència de realitats immutables, ja que un coneixement que tingui per objecte quelcom de canviant no és un veritable coneixement.

El món de les idees, realitat autèntica

Plató s'esforça per trobar una realitat absoluta, el coneixement de la qual li sembla necessari per donar una base sòlida a la moral i a la política. Idees o formes que constitueixen l'objecte del coneixement veritable.

Concepte i característiques de les idees

Plató es planteja un seguit d'interrogants sobre les idees que no queden del tot resolts, tot i que no formin el nucli de la seva teoria.

Concepte d'idea

Forma única d'allò múltiple. Seria el model arquetípic d'una classe d'objectes.

Tipus d'idees i manera com es jerarquitzen

Formes matemàtiques, valors, formes de coses naturals. Estan organitzades jeràrquicament, diferents jerarquies segons el punt de vista. La teoria de les idees permet a Plató construir una teoria que considerem valors i una interpretació de l'univers.

La teoria antropològica

Concep l'home com un ésser dual, compost d'ànima i cos, dona poca importància al cos, presó material de l'ànima. L'ànima és anterior a l'individu, existeix abans i després de l'individu, la unió entre ànima i cos és accidental. Part concupiscible, irascible, racional: apetits, passions nobles, raó, lluiten. L'ànima és immortal, el lligam al cos no és feliç. Deixarà de reencarnar-se quan la seva contemplació del món de les idees, de la veritable realitat, l'alliberi de la matèria i l'equipari als déus.

Teoria del coneixement

Dues menes de coneixement: sensible i intel·lectual. Les impressions sensibles no ens poden proporcionar un objecte cert de coneixement. El coneixement s'obté a partir de l'intel·lecte. Són intel·ligibles, conceptes o realitats ideals independents del pensament, s'hi accedeix per via racional.

El coneixement com a record

Mite del carro alat: l'ànima, abans de reencarnar-se, ha contemplat el món de les idees. L'ànima ha caigut d'aquest món de les idees i ha arribat al seu estat actual, el cos. Les diferents sensacions li reforcen (reminiscència) aspectes d'allò que havia contemplat abans de la reencarnació. Immortalitat de l'ànima.

Coneixement com a ascens cap al bé

Mite de la caverna: resumeix de manera intuïtiva la seva teoria de l'home, situació d'aquest en relació amb el coneixement, problema de la doble realitat. Si l'home tornés a la cova, més nitidesa de les ombres, més capacitat per governar.

Graus de coneixement

Coneixement sensible, intel·lectual: intel·ligència. L'opinió la divideix en imaginació i creença. En la intel·ligència es distingeix entre pensament (coneixement discursiu) i coneixement (coneixement dialèctic).