Filosofia: L'Objecte de la Ciència, l'Essència i l'Expressió
Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,38 KB
L'Objecte de la Ciència
Primera pregunta: Segons el text, la filosofia ha d'abordar tots els àmbits del coneixement, és a dir, ha de recuperar la comprensió de la totalitat de les coses. En canvi, les diferents disciplines, com la física o les matemàtiques, limiten el seu estudi a un camp de coneixement concret i especialitzat.
Segona pregunta: Segons Aristòtil, la filosofia s'ha de centrar en el coneixement universal, és a dir, en la comprensió global de la realitat. Per aquest motiu, ha d'estudiar la totalitat de les coses com a parts d'un mateix conjunt: l'ésser. Aristòtil argumenta que la nostra realitat és diversa, però que totes les coses que existeixen tenen un tret comú: el fet de ser. Per tant, defensarà que la qüestió filosòfica fonamental és la pregunta sobre l'ésser.
Tercera pregunta: La filosofia s'hauria de dedicar únicament a l'estudi de l'ésser, ja que per analitzar els elements que el conformen i que són objecte d'estudi, ja disposem de disciplines especialitzades. Aquestes ciències s'encarreguen d'aplicar el coneixement a un àmbit concret.
L'Essència
Per què la teva essència no equival a "ser músic"?
La meva essència no pot ser "ser músic" perquè per ser músic necessites alguna cosa més que la teva ànima; necessites un instrument, coneixements, i això no et defineix com a persona. L'essència és el conjunt de característiques que fan que tu siguis tu. Ser músic és una cosa que molta gent pot ser, però no pot definir una sola persona. Els coneixements i objectes (com en aquest cas els instruments) són coses que venen de l'exterior. En canvi, l'essència es troba a l'interior de les persones. És una de les coses que diferencien les persones dels animals.
Com creus que es podria definir la teva essència?
L'essència és el que em fa ser jo mateix, el que em dona identitat des que vaig néixer. Nosaltres vivim, creixem, aprenem i formem la nostra personalitat a base de l'experiència. La personalitat pot canviar al llarg de la vida, ja que tot el que ens envolta, inclòs el nostre físic, canvia contínuament. Però només hi ha una cosa que no canvia i que portem a dins des del primer dia fins a l'últim: l'essència.
Aquesta essència és el que ens fa ser persones. Tothom en té una i és immutable, és a dir, jo sempre seré humà, mai podré, en cap moment de la meva vida, deixar de ser humà per convertir-me en un conill. Per tant, l'essència és el que ens fa ser persones amb la capacitat de raonar.
Gràcies a aquesta essència que tenim tots els éssers humans i a les nostres experiències i coneixements, podem desenvolupar la capacitat de tenir criteri i raonar.
L'Expressió: Quelcom que És
Segons Aristòtil, les substàncies són els elements fonamentals, és a dir, les coses que existeixen per si mateixes, com les taules o els elefants. Un exemple són les qualitats o els accidents, que no poden existir de manera independent (com el color), sinó que necessiten una substància per manifestar-se. Per exemple, el color d'una cortina depèn d’aquesta, i sense ella no podria existir.
En conclusió, segons Aristòtil, les quantitats depenen de la substància, mentre que les substàncies existeixen per elles mateixes.
Aristòtil sosté que la substància és tot allò que té existència pròpia, és a dir, allò que no depèn d’altres per ser. En canvi, les qualitats i les quantitats no tenen una existència independent, ja que necessiten la substància per existir. Per exemple, un kiwi és una substància perquè té existència pròpia, mentre que la seva mida depèn de la substància per manifestar-se.
POTSER NO SURT: apòra: quan parlem de 2 conceptes q son soposats, pero defensables i el seu significat es inertesa.
Una aporia es presenta quan ens trobem amb dos conceptes oposats que semblen irreconciliables, però que no podem resoldre de manera definitiva. Representa una situació paradoxal o una contradicció. En aquest sentit, Aristòtil planteja que determinar si posseir "és quelcom que és" o "quelcom que no és" constitueix una aporia. Posseir sembla ser una acció que té lloc, però alhora no és una entitat autònoma com ho és una persona. Per tant, es podria considerar que "no és" una cosa real per si sola.
Aristòtil resol aquest dilema argumentant que posseir no és una substància per si sola. Ho descriu com un accident, és a dir, una acció o qualitat que només existeix gràcies a una substància. Per exemple, una persona pot posseir alguna cosa, però la substància és la persona, mentre que el fet de posseir és una acció que depèn d'ella per tenir sentit.
En definitiva, les accions com posseir són accidents de la substància (en aquest cas, la persona). Així doncs, aquestes accions no tenen una existència pròpia com els objectes materials, sinó que depenen de la substància per existir.
Definicions Filosòfiques
Substància: allò que té existència pròpia.
Matèria: és allò de què estem fets.
Forma: és la nostra essència, és a dir, el que ens fa únics.
Metafísica: branca de la filosofia que se centra en l'estudi de la realitat.
Aparença: allò que les coses semblen.
Realitat: allò que les coses són.
Ésser: allò que existeix.
Ontologia: branca de la filosofia que estudia l'ésser.
Essència: conjunt de característiques que fan que un ésser sigui allò que és i no una altra cosa.
Accidents: les qualitats i atributs de la substància.
Aporia: quan ens trobem amb dos conceptes que són oposats, però defensables, i el seu significat genera incertesa.
Autarquia: és l'autosuficiència personal.
Ataràxia: és la tranquil·litat, la impertorbabilitat de l'ànima.
Apatia: absència de passions.
Hedonisme: corrent filosòfic que considera que el fi últim de les coses és el plaer.
Acte: allò que les coses són.
Potència: allò que les coses poden arribar a ser.