Filosofia Moderna: Humanisme, Renaixement i Ciència

La Filosofia Moderna

Des de la Caiguda de Constantinoble fins a la Revolució Francesa

L'Edat Moderna s'estén des de mitjan del segle XV (presa de Constantinoble pels turcs l'any 1453) fins al final del segle XVIII (inici de la Revolució Francesa l'any 1789).

1. Humanisme Renaixentista: L'Èsser Humà com a Centre

El segle XV va introduir un canvi de mentalitat important amb la promoció de la distinció entre el coneixement sobrenatural i el de la naturalesa. Aquesta nova mentalitat es va veure afavorida per l'interès per la cultura grecoromana, on es trobaven els clàssics. L'Humanisme va anar madurant, va prendre l'ésser humà amb dignitat pròpia i atributs superiors a qualsevol altre ésser. Des dels inicis del segle XV aquest esperit humanista va impulsar el Renaixement, que va ser anomenat així perquè el seu interès fonamental va ser la renovació intel·lectual, moral, espiritual i política, que prenia com a model la cultura clàssica. Els humanistes més importants són: F. Petrarca, Erasme de Rotterdam, N. Maquiavel i a Espanya: Lluís Vives i Francisco de Vitoria.

2. La Ciència Moderna: Fonamentació Racional de les Lleis

La filosofia moderna es va desenvolupar fins al final del segle XVIII amb un interès marcat pels problemes de la ciència i la fonamentació racional de les seves lleis. El coneixement científic, en conseqüència, no pot ser una metafísica sinó una mecànica celeste que expliqui com l'harmonia i el funcionament del cosmos es deriva de les relacions de força, massa i acceleració.

3. El Desenvolupament de la Filosofia Moderna: Tres Preocupacions

Tres grans preocupacions van marcar el desenvolupament de la filosofia moderna:

1. El coneixement de l'univers, concebut com un conjunt regulat per la precisió matemàtica.
2. L'arquitectura i el funcionament de la raó.
3. L'aplicació antropològica, ètica i política de l'Humanisme, que va confluir amb Montesquieu, Rousseau i Kant.

Humanisme i Renaixement: Un Canvi de Perspectiva

Humanisme: Ésser Humà i Naturalesa

L'humanisme va suposar l'afirmació dels valors humans. El que interessava als pensadors renaixentistes era l'anàlisi de l'ésser humà i la naturalesa.

1. L'ésser humà: En el teocentrisme medieval, Déu ocupava l'eix central del món i l'ésser humà era una realitat singular, en canvi, en l'etapa renaixentista es va desplaçar l'interès per Déu i es va dirigir a l'ésser humà com a tal. (antropocentrisme)
2. La naturalesa: ...

La Recuperació del Passat Clàssic: Una Fusió d'Idees

Els pensadors renaixentistes van acudir al passat i van construir una cultura diferent, que no va consistir en la simple recuperació del món grec, sinó en la fusió d'aquest passat clàssic amb els interessos i preocupacions del seu temps.

L'Humanisme i la Ciència: Una Relació Indissociable

L'humanisme no es pot entendre sense la ciència. L'obra dels científics renaixentistes: Copèrnic i Galileu va consistir en un esforç d'ensenyar als seus contemporanis la veritat sobre el cel que mostrava l'observació directa dels astres.

Els Problemes del Seu Temps: Noves Preguntes i Reptes

Els problemes del seu temps es centraven en:

• La comprensió de l'ésser humà i el seu lloc a l'univers.
• La concepció del món i la seva situació en el conjunt de la realitat.
• L'autonomia de la ciència enfront de la religió, juntament amb el desenvolupament del mètode científic.