Filosofia Medieval: Cristianisme, Sant Agustí i Escolàstica

Filosofia Medieval

Roma no té filosofia pròpia, adopta la filosofia de Grècia (la filosofia de les escoles hel·lenístiques).

Roma fou una gran potència de l'època.

• Els romans tendeixen a copiar la filosofia de Grècia.
• Pels romans la religió té més importància que pels grecs.

La religió romana es veu influenciada per religions orientals.

La religió més important de l'època fou el judaisme.

Els màxims seguidors són esclaus. És una religió molt antiga.

A Roma hi ha:

• Religió oficial: és la dels déus grecs.

És una religió freda, ja que fas la teva ofrena i te'n vas.

• Religions que practiquen més les classes socials: són el judaisme i el mitra.

Aquestes, a diferència de la religió oficial, són més íntimes. Per exemple, en el judaisme fan reunions amb més gent per fer ofrenes i altres coses. A més, el judaisme:

• Permet una vida millor.
• Diu que tots els homes són iguals davant de Déu.

Cristianisme:

• Té molts seguidors perquè hi ha Jesucrist que prega.
• Afavoreix els pobres davant dels rics.
• Té molts seguidors, principalment de classes populars. Des de sempre ha estat seguida aquesta religió.

En aquesta època, perquè deia que hi havia un únic Déu. A l'emperador no li agradava perquè ell era com un Déu i si els cristians tenen un únic Déu, no el consideraven Déu.

• Els cristians han de propagar aquesta religió.

Catacumbes: lloc on s'amagaven els cristians dels romans perquè els perseguien.

Aportacions:

Cosmologia

Pels grecs el no-res no existeix, tenen una visió cíclica. La idea judeocristiana diu que Déu crea el món a partir del no-res.

Passa d'una visió cíclica a una visió amb un principi i un final (visió lineal).

El cristianisme parla del monoteisme trinitari.

Déu és una però a la vegada tres.

La concepció del temps actual és lineal.

Déu és el pare, el fill i l'esperit sant.

Es refereix a l'ànima.

Antropologia

L'ésser humà ha estat creat amb imatge i semblança de Déu. Els éssers humans són considerats fills de Déu.

L'ànima és immortal i pot acabar al cel o a l'infern, en funció de si t'has portat bé o no.

Ètica

Aporta l'amor fraternal que implica:

• Acceptar el perdó.
• Estimar els amics i enemics.

La fe cristiana vol:

• Propagar les seves creences.

Els primers cristians es basaven en els evangelis.

Són els que recullen la paraula de Jesús.

Després surt gent que pensa que han de llegir aquests escrits, entendre'ls i explicar-los: separar la fe de la raó un cop llegits per entendre-ho millor i explicar-ho d'una manera plana. Els que ho feien eren anomenats pares de l'església (s. II- V).

Podem distingir dos vessants dins la Patrística:

• Patrística llatinooccidental.

  El principal representant fou Tertul·lià. Aquest mantenia una actitud negativa envers la filosofia, afirmant que el filòsof és l'amic de l'error. Defensa que el món de la fe és incomprensible racionalment.

  Sant Agustí revaloritzà el paper de la raó i posà les bases de la filosofia cristiana medieval. Aquest defensava la fe per sobre la raó, però deia que la raó era necessària per entendre la fe.

• Patrística grecooriental.

  Mantenia una actitud positiva envers la filosofia. El principal representant fou Sant Justí que afirmava que alguns escrits dels filòsofs són plens de veritats cristianes i que els grans filòsofs són triats per Déu.

Per Plató és important:

• Aquests són acusats d'heretges.
• La raó és enemiga de la fe.

Problemàtica dominant:

• Relació entre la fe i la raó. Fou de les problemàtiques més importants de l'edat mitjana. D'un predomini inicial de la fe s'anà passant a un creixement valoració de la raó.
• Intent de demostrar racionalment l'existència de Déu. Per Sant Agustí, l'existència de Déu era evident, però a mesura que creixien les exigències dels pensadors medievals, començaren a sentir la necessitat de demostrar-la.
• Món celestial i món terrenal.

  És representat per l'emperador.

  És el món intel·ligible, i és representat pel papa de Roma.

  El món terrenal és un obstacle per assolir el món celestial.

• Qüestió dels conceptes universals. Exemple: gos
• La llibertat humana. El problema sobre la llibertat humana i com conciliar-la amb l'omnipotència divina va ser una altre de les qüestions que van tractar filòsofs i pensadors de l'època.

Sant Agustí

Es considera el primer filòsof medieval, malgrat que alguns problemes de l'edat mitjana no els tracta.

No creia en la religió cristiana.

Va néixer al 354 a.C. a l'Àfrica Romana.

Provenia d'una família senzilla: pare → pagà, mare → cristiana.

Es va fer de la secta maniqueista.

Aquesta secta deia que hi havia dues forces:

Tot es basava en la lluita d'aquests contraris.

• Força del bé.
• Força del mal.

Les idees d'aquesta secta, no li van agradar, i es va fer escèptic.

Els escèptics deien que no s'han de fer judicis perquè no podem assolir la veritat absoluta.

Després de viatjar a Roma va estudiar: retòrica, oratòria...

Posteriorment va llegir obres de Plotí.

Filòsof romà de tendència platònica.

Va escoltar el discurs de Sant Ambròs i va fer que es tornés cristià.

Després el van fer bisbe i emperador de Sant Hipona.

Tothom vol participar en el bé.

Sant Agustí va escriure l'obra: Confessions.

Aquí explica com s'allunya del neoplatonisme i s'apropa al cristianisme.

Explica:

A les seves obres anteriors pensava amb Plató. I diu que el BÉ que diu Plató s'acostaria conceptualment a Déu. NOMÉS S'HI ASSEMBLA!

Temes que tracta Sant Agustí:

Raó i fe

• Es pregunta com assolir la veritat més absoluta.
• Per Sant Agustí Déu és una evidència, no té cap dubte que existeix i per això, Déu es converteix en una veritat.
• Raó i fe: s'ocupa de qüestions diferents → tenen àmbits diferents.

No menysprea a la raó, però insisteix que tracten temes diferents.

La fe s'ocupa de Déu, és superior a la raó i guia a la raó.

S'ocupa entendre per creure.

• Sant Agustí parla d'autoconsciència: dins d'un mateix trobem la veritat.

Reconèixer la veritat és una experiència interior.

Ell arriba a la fe. Ell mateix per això diu que l'autoconsciència porta a assolir la veritat.

Per autoconeixement cal haver rebut la il·luminació divina.

El SAVI és la persona que coneix el coneixement superior, el coneixement de Déu.

Per Sant Agustí l'amor al saber és amor a Déu.

Déu i món

Déu crea el món a partir d'unes idees que ell té. Per tant, tot el que hi ha al món conté una part d'aquestes idees exemplars (les idees exemplars de Déu).

Hi trobem una cristianització de Plató.

Volen conèixer.

Déu és causa de tot, després venen les ànimes, seguidament el cos i després les coses materials i el mal.

Està per sota la piràmide.

Per tant, com que Déu només crea éssers, el mal no ha estat creat per Déu.

Sant Agustí diu que el mal és negativitat, privació, manca d'ésser.

• El mal és no-ésser.
• Déu només ha creat éssers.

Fa tota una teoria del temps (apareix quan Déu fa la creació). Sant Agustí creu que el món apareix del no-res.

Ésser humà

• L'home està format de cos i ànima.

Es pot modificar amb la gràcia divina:

Déu és el que té l'última paraula de si et salva o no.

Mortal immortal

• Tots els éssers estan marcats pel pecat original.

Pecat d'Adam i Eva (poma).

• Al moment del naixement l'ésser humà ja està condemnat amb el pecat original.

Per aquesta raó bategen, per treure el pecat original.

• Sant Agustí aplica la idea trinitària a l'ànima: intel·ligència, voluntat i memòria.

En canvi es deia (principi del tema) Déu és pare, fill i esperit sant.

• A més d'explicar com és l'ànima parla de la llibertat.
• Sant Agustí distingeix:
  • Llibertat: és l'anhel d'estimar el suprem bé i satisfer així la recerca humana de la felicitat.

    Felicitat és acostar-se a Déu. L'home serà lliure si fa tot el possible per acostar-se a Déu.

  • Lliure albir: és la capacitat d'escollir.

    Aquesta capacitat es veu limitada pel pecat original.

    S'ha de netejar el pecat per acostar-se a Déu.

    Es neteja per gràcia divina.

    És que Déu escull uns quants per salvar-los del pecat original.

*La llibertat per Sant Agustí té moltes limitacions.

Un cop, una persona s'ha deslliurat del pecat original amb el lliure albir, pot acostar-se a Déu.

Sant Agustí fa una crítica social de la ciutat, distingeix en el seu llibre (Ciutat de Déu):

• Ciutat celestial: representa l'estat de l'església → Per Sant Agustí és el BÉ.
• Ciutat terrenal: representa l'estat de l'emperador → Per Sant Agustí és el MAL.

Segons Sant Agustí en el nostre món estan barrejades (les dues ciutats anteriors) i quan arribem al final de la història els que són salvats per Déu (gràcia divina) aniran a la ciutat celestial.

Per saber els que aniran a la ciutat celestial i els que no, ho fa distingint els que s'acosten a Déu i els que no, les condemnats i els que no.

*Déu salvarà els homes que valgui la pena (gràcia divina).

Déu crea una ciutat celestial del no-res.

Sant Agustí diu que no tots els homes de l'església van al món celestial perquè no tots els homes de l'església són bons.

Filosofia Àrab

Totalment desconegut per la filosofia occidental.

600 anys més tard apareix la filosofia àrab.

Els àrabs són fonamentals (sobretot Averrois) perquè afegeixen Aristòtil a la filosofia occidental.

• Filòsof musulmà.
• Gràcies als comentaris que fa Averrois d'Aristòtil, introdueix Aristòtil al pensament occidental (als centres intel·lectuals de l'època).
• Van acusar a Averrois de ser massa filòsof i poc creient (religió).

L'Escolàstica

(1000-1100)

Context: Ja s'ha instaurat el feudalisme i en aquest context sorgeix escolàstica.

• S'originen les escoles monàstiques fundades durant el renaixement carolingi i es desenvolupà al segle XI. L'escolàstica és la filosofia que va créixer a partir de l'ensenyament que s'impartia a les escoles monàstiques; una filosofia cristiana que tenia com a tasca ordenar d'una manera comprensible el conjunt de dogmes que els Pares de l'Església ja havien elaborat. Els escolàstics protagonitzaren la cristianització del centre d'Europa i van fer possible la configuració de l'actual Europa occidental.
• Les escolàstiques es proposaven aprofundir en el coneixement de les veritats de la fe per mitjà de la raó.
• Sant Anselm de Canterbury intenta explicar l'existència de Déu, raonadament.

Argument de Sant Anselm diu:

Si preguntem a l'incrèdul que és Déu, diria que és allò més gran (referint-se a suprem) que pot pensar.

Després l'incrèdul diu que aquesta cosa més gran que pot pensar només pot existir a la seva ment.

Sant Anselm li diu: si fos alguna que només existís a la teva ment encara en podries pensar una de més gran i aquesta idea més gran hauria d'incloure la perfecció.

Conclusió: si és allò més perfecte que pots imaginar ha d'existir fora de la teva ment perquè no existir seria una forma d'imperfecció. Per tant, Déu no existeix.

Argument ontològic de Déu.

Argument racional per demostrar l'existència de Déu.

Argument que es demostra per la pròpia definició de Déu.

Sant Tomàs d'Aquino

• Filòsof més important de l'època escolàstica.
• És conegut per cristianitzar a Aristòtil.

Escriu cinc arguments per demostrar l'existència de Déu. Aquest argument és conegut per argument de les cinc vies.

Arguments:

• Primera via: Argument del motor no mogut.

Sant Agustí defineix Déu com a motor immòbil.

• Segona via: Argument de la causa primera.
• Tercera via: Argument de l'ésser necessari.
• Quarta via: Argument de l'ésser perfecte.
• Cinquena via: Argument de l'ésser intel·ligent.

Els Franciscans del segle XIII

Sant Francesc d'Assís fundà l'orde dels franciscans.

• Fou un home de família benestant que en un moment de la seva vida abandonà tots els seus béns i es dedicà a predicar i viure l'Evangeli en extrema pobresa.
• Critica l'Església per haver-se convertit en una entitat rica, vol recuperar els orígens de l'església.

Hi ha molts filòsofs que van pertànyer aquest moviment: Sant Bonaventura, Roger Bacon, Duns Escot.

Ramon Llull també és franciscà.

A mitjans del segle XIV l'escolàstica va entrar en crisi, ja que el sistema canvia i ens estem apropant al renaixement.

Un dels autors més importants de l'època de decadència és Guillem d'Occam (era franciscà).

Guillem d'Occam

• Era molt crític amb l'església i va ser perseguit per aquesta raó.
• Fou l'últim dels grans pensadors medievals.
• Afirmà que Déu és exclusiu de la fe i la raó no pot demostrar (existència).

Per tant, separa definitivament la fe i la racionalitat.

Trenquen així definitivament els principis de l'escolàstica.

Raó: només podem conèixer racionalment aquelles coses que són execibles a la nostra experiència. Això significa que no podem conèixer a Déu a través de la raó.

• Guillem d'Occam és conegut pel seu principi d'economia lingüística: Navalla d'Occam.

Diu que s'ha de fer un esforç per eliminar els conceptes abstractes que no tinguin importància empírica.

Diu: hem d'eliminar tot el que no és important pel coneixement empíric i totes les discussions, per ell, estan buides de sentit.