Filosofia medieval: de la caiguda de l'Imperi Roma al Renaixement

No hi ha límits entre religió i política, conflictes entre l'estat i l'església.

Primeres universitats

Problema de Déu, aparició del cristianisme, nova visió del món i de la història, relació raó i fe, compaginar cristianisme amb pensament grec.

Filosofia paristica

Sant Agustí, primer període, pares de l'església.

Filosofia escolàstica

Sant Tomàs d'Aquino, segon període, feta a la universitat.

Sant Agustí

Pensador medieval s.IV-V, nord d'Àfrica, Tagaste, bisbe d'Hipona.

Maniqueisme: religió persa segons la qual es dóna una dualitat, 2 principis diferents, bé i mal.

Escepticisme - Plató - Cristianisme (cartes Sant Pau).

Raó i fe estan unides, col·laboren harmònicament, intellige ut credas, creda ut intelligas. Aspectes de la fe són raonables i ajuden a entendre la veritat, cal fe per utilitzar correctament la raó.

Teoria del coneixement

Critica a l'escepticisme, es contradiu al defensar que no podem arribar a cap certesa, ja que al menys hi ha un judici sobre el qual estem segurs. L'esser inexistent no s'equivoca ni dubta.

Coneixement sensible: sentits, poc fiable, proporciona opinió, doxa.

Coneixement racional inferior: raó, ens permet fer ciència, episteme.

Coneixement racional superior: conèixer veritats eternes, principis ètics, ànima i deu.

Anàlisi del temps: tema filosòfic important. Concepció relativa del temps. L'home té consciència del pas del temps utilitzant les dèbils categories de present, passat i futur. Té una percepció subjectiva. Deu - eternitat. Home - temps.

Filosofia de la història: primer autor. Lluita entre 2 ciutats, de deu/celestial (creuen en deu, virtuosos) i terrenal (amor propi, fins arribar a menysprear a deu, egoistes). Han conviscut sempre, lluites continues. No separació fins al triomf definitiu de la ciutat de deu, quan l'home es salvarà, unint-se a deu.

Argument ontològic

Sant Anselm, s. XI, arquebisbe de Canterbury.

Primer autor que sent la necessitat de demostrar formalment l'existència de deu.

A priori, no es basa en l'experiència, sinó en un argument mental. Deu, si existeix, ha de ser un ésser perfecte, amb totes les qualitats al màxim, inclosa existència física. Sino contradicció amb l'home, que no és un ésser perfecte.

Gauniló - monjo que critica l'argument. Pas il·legítim de l'ordre lògic a l'ordre real. (Suposar existència d'una illa perfecta, es pot pensar però no vol dir que existeixi). S.T.A agree.