Filosofia i Evolució: Epicureisme, Estoïcisme, i Teories de l'Evolució

Epicureisme: La Funció de la Filosofia

L'Alliberament de les Pertorbacions

Segons Epicur, la funció de la filosofia és l'alliberament de les torbacions que neguitegen l'home per encaminar-lo a la serenitat i al domini de si mateix.

Ètica Epicúria: Els Quatre Grans Mals

La física allibera l'home dels quatre grans mals que no el deixen ser feliç:

1. Temor als déus: No tenen cap funció en el món dels homes; viuen en espais intersiderals.
2. La mort: Buit que forma un cos sensible.
3. Desig de plaer.
4. Pena pels sofriments: Ens porten al tema central de la reflexió d'Epicur.

L'ètica epicúria possibilita l'obtenció de la felicitat (Ataràxia). La realitat d'ànim s'aconsegueix amb el tetrafàrmac.

Escola Estoica: Tres Etapes

1. Estoïcisme antic: Amb Zenó (segle IV-III aC).
2. Estoïcisme mitjà: Amb Paneci i Posidoni (segle II-I aC).
3. Estoïcisme nou: Amb Marc Aureli, Sèneca i Epictet (segle I-II).

Els estoics consideraven tres parts en la filosofia:

• Coneixement (lògica i teoria del coneixement).
• La naturalesa (la física).
• L'acció (l'ètica).

Ètica Estoica: Llibertat i Felicitat

L'home és també producte de la fatalitat i el destí. Els estoics volen salvar la voluntat i la llibertat individual (adequació a la raó humana del món i el seu reconeixement). La felicitat és el bé i fi suprem de l'home; la virtut és l'únic mitjà per aconseguir-la. L'ideal ètic dels estoics és sotmetre la pròpia raó a la realitat del món, adequant-s'hi.

Espècie i Ordre: Distinció

Som individus de l'espècie Homo sapiens. La nostra espècie pertany a la família dels homínids, que forma part d'un grup més ampli anomenat ordre dels primats. A aquest ordre també pertanyen animals estretament emparentats amb la nostra espècie.

Fixisme i Evolucionisme

Fixisme: La Immutabilitat de les Espècies

El fixisme afirma que els éssers vius sempre s'han mantingut igual, transmetent les seves característiques de generació en generació. Va lligat a l'explicació creacionista.

Evolucionisme: El Canvi Constant de la Vida

L'evolucionisme sosté que les espècies vives canvien amb el temps.

Lamarckisme i Darwinisme

Lamarckisme: La Funció Crea l'Òrgan

Les transformacions que manifesten les espècies vives es poden entendre a partir de dues lleis bàsiques:

• La funció fa l'òrgan.
• Els caràcters adquirits s'hereten.

Darwinisme: Variabilitat i Selecció Natural

El darwinisme es recolza en dues idees:

• Variabilitat de la descendència: Darwin s'adonà que no tots els descendents són iguals. Encara que les característiques d'una espècie es transmeten de generació en generació, hi ha petites variacions entre els individus.
• Selecció natural: Les variacions existents podrien tenir molta importància per a la supervivència, ja que els éssers que s'adaptin millor tindran més possibilitats de sobreviure. En canvi, els que s'adaptin pitjor moriran sense descendència.

La variabilitat de la descendència i el procés de selecció natural permeten explicar l'evolució de les espècies.

Teoria Sintètica de l'Evolució

Integra les aportacions del darwinisme i els descobriments de la genètica. Darwin fou incapaç d'aclarir el mecanisme de l'herència i la variabilitat entre els descendents. Per explicar-ho, es va recórrer a la genètica. L'ADN es transmet d'una generació a l'altra, però hi ha variabilitats a causa de les combinacions dels gens dels progenitors.

Orígens de l'Espècie Humana

Humanització: Evolució Cultural

Procés d'evolució cultural que va més enllà d'allò purament biològic.

• Llenguatge: Va ser molt important, ja que va conduir a la humanitat actual. El llenguatge està articulat pels signes.
• Societat: En disposar d'un llenguatge, va facilitar l'aparició d'una societat.
• Tècnica: A més del llenguatge, els nostres antecedents van aprendre molt aviat, per exemple, a dominar el foc.

Hominització: Evolució Biològica

Procés d'evolució biològica del qual va sorgir la nostra espècie. La bipedestació diferencia clarament els homínids de la resta dels primats.

• Modificació de les mans: Una de les conseqüències més importants en el camp de l'esquelet.
• Augment de la mida del cervell: Canvi més significatiu, fou possible per la modificació de la mandíbula, que es va reduir.

El Signe i la Semiòtica

Un signe és un element que serveix per representar o substituir un altre. Estableix una relació entre el significat (allò que el signe representa) i el significant (element concret que forma el signe). La ciència que estudia els signes és la semiòtica.

Divisions de la Semiòtica

• Sintaxi: Estudia la forma com es combinen els signes.
• Semàntica: Se centra en els significats.
• Pragmàtica: Analitza quins són els usos dels signes.

Cultura i Socialització

Perquè un individu pugui integrar-se, s'ha d'adaptar a la forma de vida de la societat a la qual vulgui pertànyer (socialització). Mitjançant la socialització, els éssers humans es converteixen en membres d'una cultura específica.

Ètnia i Etnocentrisme

Ètnia: Conjunt de persones que comparteixen una mateixa cultura i forma de vida.

Etnocentrisme: Creure que l'ètnia pròpia és la bona i natural, mentre que les altres es consideren estranyes. El rebuig de l'etnocentrisme ha conduït a defensar el relativisme cultural.

Dimensió Social

• Xenofòbia: Por, odi a l'estranger.
• Xenofília: Discurs estranger aplicat a la cultura pròpia.
• Interculturalisme: Defensa una interrelació entre les diferents cultures que viuen en un mateix territori.
• Multiculturalisme: Defensa el valor de la convivència pacífica entre diverses comunitats culturals.