Filosofia de Descartes: Dubte Metòdic i Mètode Cartesià

Edat Mitjana

L'existència de Déu és afirmada a priori (sense experiència) per St. Anselm i a posteriori (amb experiència) per St. Tomàs. Déu és allò més gran pensat, i la seva existència és necessària (no negable).

Les 5 Vies Tomistes

• 1a: Moviment: Primer motor immòbil
• 2a: Causa: Causa sense causa
• 3a: Contingents: Ésser necessari
• 4a: Perfectes: Graus de perfecció: ésser perfecte
• 5a: Finalitat: Principi de l'ordre

Realisme: defineix que la realitat existeix per si mateixa independentment del subjecte. L'objectivisme està per sobre de l'opinió. Amb el realisme podem saber les coses en si mateixes.

Idealisme: subratlla que la realitat no existeix independentment del subjecte que la coneix. Allò indubtable és l'existència de la consciència i el coneixement. El procés de coneixement és un procés de construcció ja que pensem en idees (representacions mentals) realitzades a partir de la realitat. Descartes defensa aquesta teoria.

Descartes

Va néixer a La Haye l'any 1596. Rep un ensenyament eclesiàstic, que utilitzava un mètode contraposicional, "sic et non". Allà Descartes comença a veure que aquest mètode no serveix per arribar a la veritat. Per tant l'objectiu de Descartes és: crear una reflexió filosòfica global partint de l'anàlisi dels continguts de la ment i basant-se en el subjecte com a font de coneixement. A partir d'aquí vol trobar una base indubtable del coneixement. Per això enveja la ciència, per la seva seguretat amb les matemàtiques.

Primer va descriure les dues capacitats de la ment. Intuïció: immediata i sense procés. Tipus de coneixement per mitjà del qual captem conceptes simples. Deducció: requereix un procés (exemple: càlcul matemàtic). Tipus de coneixement que deriva de l'interior.

Criteri de Certesa/Mètode Cartesià/Mètode Deductiu: Per conduir la raó de manera més eficaç, va crear 4 regles simples que ens permeten distingir la veritat de lo fals: 1- Evidència: relació entre el jo pensant i els continguts de la seva consciència, és una relació clara i distinta. Clara perquè apareix amb total nitidesa en la ment i distinta perquè no es pot confondre amb un altre contingut. 2- Anàlisi: consisteix en dividir la dificultat en tantes parts com sigui possible, és una simplificació. 3- Síntesi: es tornen a convertir les parts simples en complexes, el contrari del pas anterior. 4- Enumeració: és una comprovació/repàs de tot el procés per tal d'estar segurs de la veritat.

Dubte Metòdic

Descartes busca un criteri de la veritat, és a dir un instrument que el permeti distingir la veritat de lo fals. Per tant ha de descartar qualsevol idea de la qual en tingui dubte, sense arribar a prescindir del dubte, ja que el dubte funciona com una eina per trobar la veritat. Es defineix com el punt de partida voluntari del pensament cartesià en l'afany d'assentar la filosofia en una certesa inmovible.

Testimonis que justifiquen el dubte: 1- Els sentits no sempre són fiables. 2- Els errors que fem són humans. 3- Els somnis poden ser tan reals que podem dubtar de si era un somni. 4- La hipòtesis del geni maligne, segons la qual suposa la existència d'un geni maligne en forma de Déu que ens estigui enganyant, i que, per tant, fagi que tots els nostres coneixements siguin falsos.