Figures Retòriques i Literatura Catalana Medieval Clau

Figures Retòriques Principals

• Al·literació: Repetició volguda dels mateixos sons al llarg d'uns versos.
• Anàfora: Repetició del mateix mot o grups de mots al començament de determinats versos o estrofes per reforçar el sentit i donar-li simetria.
• Antítesi: Oposar en una mateixa frase dos mots, pensaments o expressions de sentit contrari.
• Asíndeton: Supressió de conjuncions.
• Comparació: Establiment d'una relació de semblança entre l'objecte real i l'imaginat per l'autor.
• Epítet: Adjectiu que expressa una característica inherent o consabuda del substantiu al qual acompanya.
• Hipèrbaton: Alteració forçada de l'ordre gramatical dels mots.
• Hipèrbole: Figura que es fonamenta en una exageració evident.
• Metàfora: Figura en què se substitueix l'objecte real per l'imaginat per l'autor, amb el qual hi ha una semblança.
• Paradoxa: Expressió que conté dos conceptes antagònics que generen un efecte contradictori o absurd.
• Polisíndeton: Repetició successiva o freqüent d'una conjunció per donar més força a l'expressió.

Autors i Obres de la Literatura Catalana Medieval

Guillem de Berguedà: Cansoneta leu e plan

Emprava la poesia per atacar els seus enemics, especialment Ponç de Mataplana, a qui li dedica un cicle de quatre sirventesos (gènere trobadoresc per vehicular l'odi contra algú o burlar-se'n), un dels quals és Cansoneta leu e plan. La composició és una caricatura de Ponç de Mataplana, sobre la seva presumpta homosexualitat, vicis morals, defectes físics, i es converteix en objecte de rialles, i per això es diu caricatura sagnant. Són cinc cobles singulars amb refrany als dos darrers versos de cada cobla (7a 7a 7b 7b B7 B7). Conserven l'estructura mètrica en totes les cobles, però van canviant les rimes.

Ramon Llull: A vós, dona Verge Santa Maria

Totes les obres de Ramon Llull giren al voltant de l'Art. Llull acudeix a les formes literàries com a eina per vulgaritzar i fer més comprensible la missatgeria de l'Art. Aquest poema es troba al Llibre d'Evast e Aloma e Blanquerna son fill. La poesia s'ha d'entendre des de l'ideal de reforma de la joglaria que Llull postulava. La composició consta de dues parts. A la primera tenen lloc unes lloances marianes amb recursos retòrics i estilístics de la poesia trobadoresca. La segona part exposa el programa lul·lià de conversió de l'infidel i de reforma de la societat cristiana. Són dues cobles de vuit versos i una tornada de quatre. Les cobles tenen l'esquema mètric ababaacc i ababaabb.

Cerverí de Girona: Nol prenatz lo fals marit

Un dels cançoners més extensos i rics de la poesia trobadoresca. La seva producció es caracteritza per la varietat de formes, estils i registres emprats. La forma de la composició pertany al gènere de la viadera, característic de la lírica popular hispànica i de les cantigues d'amic gallegoportugueses. Consta d'un refrany inicial i de diverses cobles en paral·lelismes que, en repetir-se parcialment, formen lleixaprèn. Es tracta d'aconsellar una dona perquè refusi el marit que li han proposat o imposat i accepti l'amic que ella prefereix.

Anselm Turmeda: Elogi dels diners

Obra escrita en català i àrab; alguns textos defensen la visió cristiana del món i en altres la de l'islam. Pertany al Llibre de bons amonestaments, recull de consells de bona conducta en què s'enumera allò que és bo fer. El tema és triumphus nummi (el triomf de la moneda) a la societat. El leitmotiv de l'argumentació és que el diner és déu a la terra, capaç d'obrar miracles. Està format per estrofes de tres octosíl·labs que rimen entre ells seguits d'un tetrasíl·lab de rima independent.

Vocabulari Relacionat

• camús: nas curt i aplanat.
• òliba: ocell.
• avar: que estalvia molt.
• cabreilla: biga mitjancera que crea el pendent de la teulada.
• paria: companyia, relació.
• meliana: migdiada.
• pec: poc espavilat, ximple.
• amic: l'enamorat (en poesia trobadoresca).
• haver milloria: superar.
• Suria: Síria, referint-se a Terra Santa.
• orat: boig.
• remor: discòrdia, soroll.
• vituperi: blasme, deshonor.
• preïcador: predicador.
• lledesme: legítim.
• vui: avui.
• badoc: ximplet.
• oc: sí (adverbi afirmatiu).
• viadera: cançó de camí.