Feudalisme i Expansió a Castella: Segles XI-XV

El Feudalisme a Castella i Lleó

La Unificació de Castella (Inicis Segle XI)

La potestas publica de la monarquia lleonesa arriba al seu punt més baix a causa del procés de feudalització:

• Parcel·lació i compartimentació del bé públic.
• Canvis en l’estructura social:

Aristocràcia

• Utilització del poder públic i jurisdiccional.
• Permanent confrontació entre llinatges nobiliaris.
• Guerra.

Pagesia

• Control aristocràtic sobre els balíos i aldees = reforçament del poder.

Annexió de Castella al Regne de Pamplona (1004-1035)

Sancho Garcés III el Major aprofita el moment per a l’expansió pamplonesa:

• Implosió del Califat de Còrdova.
• Fi de l’hegemonia política andalusí.
• Disputes dinàstiques dins el regne asturlleonès.
• 1011: Casament amb Muniadona, filla del comte castellà Sancho García.
• Incorporació dels comtats de Sobrarb i Ribagorça.
• 1029: Assassinat del comte García Sánchez de Castella. → Rei de Pamplona i comte de Castella.
• 1034: Ocupa Lleó. Hispaniorum rex.
• 1035: Mort de Sancho Garcés III. Divisió del patrimoni entre els seus fills:

• García Sánchez: Pamplona i la Rioja.
• Ferran: Castella.
• Ramir: Aragó.

La Reunificació de Castella i Lleó

Ferran I (1035-1065), primer rei de Castella, duu a terme una política expansiva i agressiva:

• Setembre 1037: Batalla de Tamarón.
• 22 de juny de 1038: Ferran accedeix al tron del regne de Lleó → Imperator totius hispaniae.
• Inici de les tensions entre Ferran i García Sánchez.
• 1052: García Sánchez funda la diòcesi de Nájera.
• 1 de setembre de 1054: Batalla d’Atapuerca.

Reactivació de l’expansió:

• Fragmentació política del Califat (Regnes Taifes).
• Alteració de la correlació de forces.
• Enfortiment de la monarquia i societat castellanolleoneses.
• Agressivitat del sistema feudal.

Política de Pàries

• Explotació econòmica de l’ajut militar.
• Exigència dels regnes cristians als homòlegs musulmans.
• Protecció sistemàtica i institucionalitzada.
• Tributs cada cop més onerosos.
• Demanda monetària dels regnes cristians en procés d’expansió.
• Aplicació del model feudal en les relacions entre estats.

La Successió de Ferran I (1065)

Mort de Ferran I. Divisió del patrimoni entre els fills:

Sancho II (1065-1072)

• Guerra dels tres Sanç (1065-1067): Sancho II de Castella – Sancho IV de Pamplona – Sanç III d’Aragó.

Alfons VI (1072-1109)

• Reunifica Castella i Lleó.
• Ressentiment de part de la noblesa castellana.
• Suport de la noblesa lleonesa.
• Aprovació del papat = monestirs cluniacencs i litúrgia romana.
• Incorporació de la taifa de Granada.
• Enfrontament i derrota de Sancho IV de Pamplona.

Reorganització interna dels regnes:

• Foment de les peregrinacions a Santiago.
• Introducció de la reforma cluniacenca i de la litúrgia romana.
• Atracció de combatents forans (francs).

La Repoblació i Conquesta

La Repoblació d’Extremadura (Segle XI)

L’ocupació real del territori es va produir durant el segle XI. Tres zones:

• Extremadura occidental: Salamanca, Alba de Tormes, Ledesma i Ciudad Rodrigo.
• Extremadura castellana: Àvila, Segòvia, Sepúlveda, Olmedo i Medina del Campo.
• Extremadura oriental: Sigüenza, Medinaceli i Sòria.

Repoblació d’Alfons VI

• Consolidar la colonització per pagesos des d’inicis del segle X.
• Consumar la repoblació a la zona de Sepúlveda feta per Ramir II i Ferran González des del 940.
• Conquesta del regne de Toledo (1085).

Idea de croada. Els pagesos que colonitzen fugen de la feudalització del nord. → Reproducció de les condicions d’independència → petita propietat pagesa.

Jerarquització interna de la comunitat camperola, riqueses.

Extremadura Castellana

• Cavallers vilatans → s’aniran aristocratitzant.
• Peons.
• Batalla de Sagrajas (1086).

Poblament organitzat al voltant de les ciutats:

• Concejo: Administració de la ciutat, del territori (alfoz) i de la defensa.

Aldees

• Emmurallades.
• Depenen de la ciutat de l’alfoz. Aldees urbanes.
• Els pobladors es distribueixen en barris o parròquies.
• Fueros.

La Nova Societat de Frontera

• Major llibertat per a pagesos i ramaders = necessitat d’atraure pobladors.
• Progressivament, jerarquització social:

• Consejos.
• Seus catedralícies.
• Desgast de la petita propietat a favor de la gran propietat.
• Guerra i ramaderia com a font de riquesa = desequilibri social.
• Burgesia artesanal i comercial a la frontera.

Grup dominant: Aristocràcia urbana (cavallers vilans):

• Delegació de poders efectuada pel rei als consejos.
• Exempció de càrregues fiscals.
• Consejos com a element de feudalització.

La Conquesta i Poblament de la Vall del Tajo

1085: Alfons VI conquereix Toledo

Al-Qadir, rei de Toledo, entrega la ciutat a Alfons VI:

• Respecte a la població musulmana, que se’ls permeti abandonar el regne o mantenir-s’hi amb les seves propietats.
• Pagar al rei Alfons VI els tributs que percebia fins ara al-Qadir.
• Respecte a la religió islàmica i garantia que la població musulmana mantindrà la possessió de la mesquita major.
• Entrega de les fortaleses, l’alcàsser reial i la Huerta del Rey.

Alfons VI es va limitar a:

• Establir una guarnició en l'alcàsser toledà.
• Treure rèdit dels tributs tradicionals de l'islam.
• Encomanar el govern de la ciutat a un home de la seva confiança que podia servir d'intermediari entre vencedors i vençuts: el mossàrab Sisnando Davídiz.
• 1086, Corts de Toledo. Colonitzador del territori toledà.

El Rol de Toledo en l’Ordenació de l’Espai

• Viles i ciutats de categoria mitjana.
• Ciutat multiracial: francs, mudèjars, jueus, mossàrabs...

Feudalització

• Erosió de la petita propietat mossàrab a favor de la seu toledana:

• Política de compra de béns.
• Donacions per part de la monarquia a la zona de la Transierra.
• Concessió de furs i cartes de poblament a la vall del Duero.

• A la Transierra i Extremadura els consejos actuen com a intermediaris entre la monarquia i els pobladors.
• Sorgiment d’una aristocràcia urbana de cavallers.

Els Almoràvits

Origen: Inicis del segle XI, sud del Sàhara, tribu Sanhaja.

Ibn Yasin, ribat, murabit / al-murabitun (els ermitants) → Confraria religiosa i militar.

Instruïts en l’escola Kiruan, ritual malikí. → Molta acceptació entre la població berber.

Dècada del 50 segle XI: Expansió cap al Marroc (fundació Marràqueix) i nord d’Àfrica.

Yusuf Ibn Tasufin (1062-1106) → Imperi Almoràvit.

Península: Alguns reis taifes demanen el suport dels almoràvits contra Alfons VI.

• 1084 creuen l’Estret.
• 23 d’octubre de 1086, batalla de Sagrajas: derrota d’Alfons VI.
• Descontentament de la població andalusí → substitució per governadors almoràvits → annexió dels regnes Taifes a l’Imperi Almoràvit.
• 25 d’octubre de 1094. Batalla de Quart de Poblet. El Cid, València.
• Almohades + aixecaments de 1143 = Caiguda dels almoràvits → Segons Regnes Taifes (1143-1146).

Burgesia i Revoltes

Les Transformacions Econòmiques del Camí de Sant Jaume

El camí de Sant Jaume ha estat considerat com:

• Instrument d’articulació i jerarquització d’espais.
• Estímul per a la urbanització.
• Mitjà de relació interregional.
• Impuls de peregrinació religiosa de primer nivell.

Segle IX: circula la notícia de l’enterrament de l’apòstol a Iria Flavia.

Segle XI: estructuració i organització de les peregrinacions.

Conseqüències de les peregrinacions

• Millora de les vies de comunicació.
• Formació d’una ruta principal.
• Concepte jurídic de la paz del camino.
• Introducció de la reforma de Cluny (Ferran I i Alfons VI).

Les Revoltes Burgeses (1109)

Alfons VI mor sense successor masculí. → Urraca (1109- 1126).

Revoltes Burgeses

• No són un moviment antifeudal.
• Objectiu → inserir-se dins de les estructures pròpies del feudalisme.

Inicis segle XII. Crisi política:

• Mort d’Alfons VI → Urraca I.
• Els últims 20 anys del regnat d’Alfons VI van ser constants fracassos davant dels almoràvits.
• Fracàs del matrimoni entre Urraca i Alfons I d’Aragó (el Bataller) → anarquia.
• Fi de l’expansió territorial.

Crisi social

• Suport d’Alfons I d’Aragó a la burgesia de les ciutats del Camí de Sant Jaume.

La Revolta de Sahagún (1110-1115)

Abat del monestir de Sahagún = senyor de la vila.

• 1087: Protesta burgesa contra la construcció de cases de l’abat en terrenys comunals.
• 1096: Fi del monopoli del forn → cens anual.
• 1110-1115. Revolta de Sahagún.

• 1110. Pas de les tropes d’Alfons I el Bataller per Sahagún. → La burgesia hi busca suport. → Hermandad.
• Anul·lació (reforma) del fur de 1085.
• Saqueig del monestir i de terres de pagesos = revolta dels pagesos i boicot a l'abastiment.

La revolta burgesa es manté fins a 1114.

• 1114. Retorn al monestir de l’abat Domingo. Urraca restableix l’ordre a la vila.
• 1115-1117. Fracàs de la revolta.
• 1152. Alfons VII de Lleó, reconeixement legal de les demandes burgeses.
• 1255. Alfons X, Novísimos fueros de Sahagún (25 d’abril). Fi del conflicte.

Santiago = escenari dels enfrontaments entre Urraca i Alfons Raimúndez.

• Participació activa del clergat.
• Grup burgès vol substituir el bisbe com a dirigent de la ciutat.
• 1110. Nomenament de Diego Gelmírez com a bisbe de Santiago.
• Problema: reorganització de la canònica.
• 1115. Alfons I d’Aragó abandona Galícia. → Suport d’Urraca a la burgesia en contra del bisbe (fins 1117).

Crisi i Transformacions (Segles XIV-XV)

El Fenomen de la Crisi

Una societat com la medieval, molt vinculada a la terra i sense recursos adequats per afrontar les conjuntures naturals negatives, estava molt exposada a les mutacions i sotracs provocats per transformacions climatològiques dures.

• Climatologia adversa.
• Proliferació de malalties i epidèmies. Pesta Negra.
• Situació de guerra permanent.

La Crisi Demogràfica

Conseqüències de la crisi demogràfica

• La qüestió dels despoblats:

• No pot establir-se una relació directa entre les mortaldats i l’abandonament del camp.
• Sí que responen, però, a fenòmens de reajustament i reordenació de l’espai.

• Disminució de la capacitat productiva d’artesans i camperols → FALTA MÀ D’OBRA.

• Augment del preu del blat.

• Esclat de la convivència → discursos i institucions pel manteniment de la pau social.

• Pogroms 1391 → assalt als Calls.

• Inquietud i angoixa.

Les Tensions Polítiques

• 1351-1369: Guerra Civil Castellana (Pere I el Cruel vs. Enric de Trastàmara).
• 1356-1369: Guerra dels dos Peres (Pere I el Cruel vs. Pere el Cerimoniós).

Pere I el Cruel vs. Pere el Cerimoniós

• Enfrontament naval entre catalanoaragonesos i genovesos en aigües castellanes → setembre 1356 inici de la Guerra dels dos Peres.
• Pau de Terrer (13-14 maig 1361).
• 1362-1363: Castella-Anglaterra / Catalanoaragonesa-França-Enric de Trastàmara.
• Tractat de Montsó (31 març 1363).
• Pau de Morvedre (2 juliol 1363).
• 22-23 març 1369: Assassinat de Pere I de Castella.
• Tractat d’Almazán (12 abril 1375).

La Guerra Civil Castellana (1351-1369)

Pere I el Cruel vs. Enric de Trastàmara.

• Inicis 1366 Enric de Trastàmara es proclama rei a Calahorra.
• Tractat de Libourne (23 setembre 1366): Pere I de Castella + Eduard, príncep de Gales (Príncep Negre) + (Carles II de Navarra).
• Batalla de Nájera (3 abril 1367) derrota d’Enric de Trastàmara.
• 1368: Enric de T. + Carles V de França.
• Batalla de Montiel (14 març 1369): derrota de Pere I.
• 22-23 març 1369: Assassinat de Pere I.

Enric II (el Fratricida) (1369-1379)

• Líder de la revolta Trastàmara que va donar lloc a un canvi dinàstic al tron de Castella: Casa de Borgonya → Casa de Trastàmara.
• Triomf del poder de la noblesa.

• Política proaristocràtica.
• Mercedes enriqueñas.

• Enfortiment de la corona i centralització del poder.

• Consolidació de l'Audiència.
• Importància dels juristes.
• Cancelleria. Ordenamiento de Cancillería (regulació de les taxes d'expedició de documents).
• Estabilització econòmica i patrocini de la Mesta.
• Convocatòria freqüent de les Corts.
• Política internacional profrancesa.

• Inici de la caiguda en desgràcia de la comunitat jueva.

• Propaganda i política antijueva.
• Atacs a les aljames i a la comunitat jueva.

• Expansió senyorial.

La Casa Trastàmara

Joan I (1379-1390)

• Continuador de la política del seu pare.
• Prossegueix amb la recuperació i consolidació del poder monàrquic amb el favor de la noblesa.
• Tractat de Briones (març 1379). Navarra és sotmesa a Castella.
• Cisme d'Occident (1378-1417). Castella dona suport a Climent VII = reforçar l'aliança amb França.
• Guerra contra Portugal:

• 1383. Matrimoni entre Beatriu, filla de Ferran I de Portugal, i Joan I de Castella. Els fills del matrimoni heretarien el regne de Portugal a la mort de Ferran I.
• Intromissió al regne de Portugal per part de Joan I. → Reacció portuguesa, sobretot de la burgesia, liderada per Joan d'Avís, amb l'empara militar anglesa, amb el duc de Lancaster al capdavant.
• 14 d'agost de 1385. Derrota castellana d'Aljubarrota.

• Octubre 1390. Mort de Joan I. Coincideix amb el canvi generacional també als regnes de Navarra i Aragó.

Enric III (1390-1406)

• Accedeix al tron sent menor d'edat = lluites nobiliàries pel control de la corona.
• Suport del rei a les campanyes dels francesos Juan de Béthencourt i Gadifer de la Salle a les Illes Canàries, els quals van conquerir Fuerteventura, Lanzarote, la Gomera i el Hierro, però com a vassalls de Castella. → Actuació més notable d'Enric III en política exterior.
• Es comença a plantejar una acció en contra del regne de Granada.

Joan II (1406-1454)

• Accedeix al tron sent menor d'edat = lluites nobiliàries pel control de la corona.

• Regències: Catalina de Lancaster (1406-1418), Ferran el d'Antequera (1406- 1416) i Consell Reial (1418-1419).
• Un dels bàndols nobiliaris va ser el dels Infants d'Aragó, fills de Ferran I d'Aragó, amb molta presència i poder a Castella.
• Octubre 1418. Matrimoni entre la infanta Maria d'Aragó i Joan II de Castella. → Influència i poder dels Infants d'Aragó sobre la corona.

• Instauració de la figura política del valido amb Álvaro de Luna.

• Home de màxima confiança del rei.
• Càrrec no formal, però amb una gran influència política i sobre el monarca.
• Álvaro de Luna vs. Infants d'Aragó (controlen el Consell Reial).
• 1430. Expulsió dels infants Enric i Pere d’Aragó de Castella.

Enric IV (1454-1474)

• Va continuar amb les mesures dels seus predecessors d’enfortiment del poder monàrquic.
• Va incorporar com a col·laboradors propers:

• Juristes.
• Membres de la baixa noblesa.
• Conversos.

• Mesures impopulars entre l'oligarquia dominant i l'alta noblesa → Guerra Civil (1465- 1468).

• 5 de juny de 1465. Farsa d'Àvila. La noblesa contrària a Enric IV proclama rei de Castella l'infant Alfons, germà del rei.
• Enric IV vs. Alfons XII (1465-1468).
• Líders dels partidaris d’Enric: Pedro González de Mendoza i Beltrán de la Cueva. Havien apartat de l'òrbita reial Juan Pacheco, marquès de Villena, membre de l'alta noblesa.
• 5 de juliol de 1468. Mort d'Alfons XII.

El suport dels consejos i alguns llinatges nobiliaris a Enric IV li va permetre derrotar els contraris, acabar la guerra i recuperar el tron.

Política de Reconciliació entre els Bàndols

• Pacte dels Bous de Guisando (19 de setembre de 1468). Proclamació d'Isabel com a hereva al tron. Com a princesa d'Astúries va entrar a formar part de la cort, amb casa pròpia i jurament per part de les Corts. El matrimoni d'Isabel seria designat per Enric IV i els seus consellers, podent aquesta acceptar o no les propostes.

Transformacions Socioeconòmiques

Crisi i Transformació de la Noblesa

Segles XIV-XV → Enfortiment dels grups nobiliaris.

Aristocràcia

• Percepció de rendes agràries.
• Participació en la comercialització dels productes agraris i ramaders.
• Protagonisme polític.
• Caràcter privilegiat de l’estament social.
• Mayorazgo.
• Pariente mayor.
• Revolució Trastàmara → Mercedes enriqueñas.

Mitjan segle XIV (1369) → formació d’una nobleza nueva.

• Per exemple:

• Marquessat de Villena.
• Don Álvaro de Luna.

Com es forma? → Ampliació dels dominis territorials.

• Apropiació de possessions de reialenc.
• Apropiació de patrimonis d’altres llinatges.

• Beneficis obtinguts mitjançant la producció ramadera.

• Rendes més segures.
• Més generoses.
• Millor adaptades a la conjuntura demogràfica.

• Demanda creixent del mercat de la llana.
• Augment de la indústria tèxtil.

Superada la crisi del segle XIV...

Al segle XV es produeix un moviment de recuperació senyorial:

• Augment de la pressió senyorial sobre els pagesos.
• Noves fonts de provisió de rendes, més abundants.
• Contractes agraris de curt termini.

La Situació dels Pagesos

• L’efecte dels despoblats: “está despoblada... porque non bibe ninguno en ella, salvo Gómez Pertierra, persona de ochenta años”.
• Quan el poder feudal es reorganitza, el control social tornarà a ser ferm.

• Recuperació dels mals usos (derecho ominoso, 1356).

• Tot i això, diverses estratègies: contractes agraris de llarga durada VS de curta durada (jornalers).
• Alguns conflictes (segle XV):

• Conflicte remença (Catalunya).

Del Tajo a Sierra Morena: La Gran Expansió

• El feudalisme és el motor de l’expansió.
• Necessitat d'àrees de pastura.

Primera Fase. Alfons VII (1126-1157)

Obstacles, superats, que s’oposaven al seu poder:

• L'oposició d’Urraca i Alfons I d’Aragó.
• L'oposició de la noblesa: Gonzalo Peláez i Pedro i Rodrigo González de Lara.
• Tendències autonomistes de Portugal.

• Teresa, filla d’Alfons VI.
• Alfons Enríquez → 1130, Alfons I Enríquez (de Portugal).

• 1134. Mort d’Alfons I d’Aragó → Alfons VII consolida l’autoritat.

• Ocupació de la Rioja i Castella (alt Ebre).
• Saragossa.
• García Ramírez, rei de Navarra, li fa homenatge.
• 1140. Tractat de Carrión.

Alfons VII, Emperador (1135)

1135. Alfons VII és coronat emperador de les “nacions constituïdes a Espanya” a Lleó = rei de reis.

• El rei de Navarra.
• El rei d’Aragó.
• El comte de Barcelona.
• Els reis dels estats musulmans.
• El rei de Portugal.

El Debilitament Almoràvit i els Almohades

Expansió de la frontera cristiana:

• 1139 Oreja.
• 1142 Còria.
• 1147 Calatrava.
• 1147 (Alfons I de Portugal) Lisboa.
• 1148-1149 expansió catalanoaragonesa...

Debilitament del poder almoràvit. → Segones Taifes.

• Falta d’integració.
• Fracassos militars + moviments asceticomístics.
• Moviments d’oposició al domini almoràvit en el món rural.
• 1144. Rebel·lió militar (Ibn Qasi i Ibn Mardanish).

Almohades

Muhammad Ibn Tumart (1121-1130). Sud del Marroc (Marràqueix).

Califat Almohade.

Abd al-Mumim (1130-1163) → descomposició imperi almoràvit.

• 1146-1147 arribada a la península i conquesta de Tarifa, Algesires i l’Algarve.
• 1148 Córdoba.
• 1155 Granada.
• 1157 Almeria.
• 1172 Múrcia.

Debilitat almoràvit i aparició de les segones taifes:

• Restabliment del sistema de les pàries. • Reimpuls de les conquestes cristianes en territori musulmà. 1146-1172. Inoperància almohade. • 1146 conquesta Calatrava. • 1146-1157 Almeria (capital del comerç marítim i pirata), castellans + catalanoaragonesos. 1151. Pacte de Tudillén (Alfons VII i Ramon Berenguer IV). • Repartició del regne de Navarra. • Assignació dels territoris conquerits a l’al-Àndalus. 2. Segona fase. Alfons VIII (1158-1214) 1157. Mort Alfons VII. Es reparteix el regne entre els fills: • Sancho III (1157-1158). Rei de Castella i Toledo. • Fernando II (1157-1188). Rei de Lleó, Galícia i Astúries. A la Península conviuen cinc regnes: Portugal, Lleó, Castella, Navarra i Aragó. Sancho III (1157-1158) Ratificació del tractat de Tudillén (1151). 1157. Motí de Zamora. Maig 1158. Tractat de Sahagún. • Ajuda mútua. • Prohibició de firmar tractats amb altres regnes sense l'aprovació de l’altra. • Traspàs del regne a l’altre si no hi ha descendència legítima. • Retorn al regne de Lleó de les terres ocupades per Castella. • Repartiment dels territoris conquerits a Portugal. • Repartiment del territori islàmic. Alfons VIII (1158-1214) Agost 1158. Mort de Sancho III. → Alfons VIII (1158- 1214), menor d’edat. • Conflicte entre les principals famílies (Lara i Castro) per la regència de Castella. • Fernando II s’intitula rei dels regnes hispans. • Octubre de 1162 Sancho IV de Navarra ocupa la Rioja. → Rei de Navarra. 1162-1163. Regència de Fernando II sobre Alfons VIII. 1165. Tractat de Lérez (Fernando II i Alfons I de Portugal). • Matrimoni Fernando II i Urraca de Portugal. • Reconeixement recíproc dels regnes i aliança. • Delimitació dels territoris conquerits en un futur. 

1157-1158. Orde de Calatrava. 1169. Majoria d’edat d’Alfons VIII. • Es desfà la tutela dels Lara. • Envaeix Navarra. • Reactivació de les relacions amb Aragó. o 1177 es pacta la conquesta de Cuenca. o 1179. Tractat de Cazorla. → Tensions entre Castella i Aragó. Estiu 1195. Derrota d’Alarcos. 16 d’agost 1212. Victòria de les Navas de Tolosa. (Croada) 3. Tercera fase. Fernando III (1217-1252) 1230. Mort d’Alfonso IX de Lleó. → Concòrdia de Benavente (11 desembre 1230). • Unió definitiva entre Castella i Lleó. Problemàtiques internes: • Inflació. → accions intervencionistes de la monarquia. • Desajust entre la producció i l’augment del nivell de vida dels poderosos. • Disputes pel poder entre rei i noblesa. Crisi del califat almohade → Expansió cristiana a Andalusia. • 1224-1230. Conquesta de l’alt Guadalquivir i fi del domini almohade. • 1231-1236. Conquesta de Còrdova. Origen de la dinastia nassarita (Regne de Granada). • 1240-1248. Conquesta del baix Guadalquivir. 1243. Tractat d’Alcaraz (infant Alfons i una ambaixada de Múrcia). • Integrament de Múrcia al regne de Castella. 26 de març de 1244. Tractat d’Almizra (Castella i Lleó i Catalunya). • Establiment de la frontera meridional. • Tractat de Cazorla (1178). • Exclusió d’Alacant a favor de Castella i Lleó. 1246. Tractat de Jaén (Castella i Lleó i Ben Nasr). • Rei nassarita cedeix la ciutat i regne de Jaén. 23 de novembre de 1248. Conquesta de Sevilla. 1. La repoblació d’Andalusia. La repoblació d’Andalusia va ser molt primerenca. Problemàtica del repartiment de les terres conquerides. La monarquia vol evitar la creació de grans senyories nobiliàries. • Donadíos. • Heredamientos. Pèrdua de l’agricultura de regadiu a favor de cultius extensius i intensius. Creixement del poder nobiliari i predomini del latifundi. 2. El regnat d’Alfons X (1252-1284) Aspectes generals • Herència d’un regne ric i ampli, sobre el qual desenvoluparà una important tasca cultural. • Cort Europea. • Fill de Beatriu de Suàbia, que és descendent de la casa dels Hohenstaufen i de l’imperi Bizantí 1. La culminació de l’expansió castellana i definició de fronteres. Es completa l’expansió castellana entre Cadis i Niebla. Es completa el repartiment d’Andalusia: • Concessió de cartes de franquesa. • Substitució de la població musulmana. 1264: revolta a Múrcia. (Caràcter persistent) • 1296-1301. • 1304: Tractat de Torrelles. 2. Política favorable a la transhumància. 1250 i 1261. Control unificat dels tributs de la transhumància. 1273: Honrado Concejo de la Mesta. • Conseqüència del canvi econòmic viscut durant els segles XII i XIII. • Increment del pastoreig i la ramaderia transhumant. • Necessitat de protecció dels pastors i dels ramats en els camins (cañadas) que anaven en sentit nord-sud. o Conflictes habituals entre pagesos i pastors. • Font d’ingressos vital per a la monarquia. o La llana és un producte que pateix menys oscil·lacions que el gra. o Disposa d’una àmplia connexió amb els mercats internacionals. 3. La centralització política. Dècades centrals del segle XIII. Programa polític per consolidar la sobirania de la corona dins unes fronteres jurisdiccionals marcades. • Les Corts. Funció principalment consultiva i d’atorgament de subsidis. • Cultura. 

4. L’albir de la crisi. Final del regnat d’Alfons X = Màxima expansió del feudalisme. A partir 1270, existència de desajustaments: • Problemes demogràfics. Baixa demografia. • Crisi econòmica. o Excés de la despesa. o Inflació. o Devaluació de la moneda i imposició de l’alcabala. • Oposició nobiliària. La revolta nobiliària de 1271-1273 Infant Felip i Nuño González Lara. • Defensa de les prerrogatives de la noblesa. → Aturen el Fuero Real. • Frenar la iniciativa repobladora reial. • Anul·lació de les innovacions fiscals d’Alfons X. • Oposició a la política exterior d’Alfons X. Corts de Zamora de 1274. Ordenamiento de Zamora. 3. La Guerra Civil Castellana (1275-1284) Precedents • Reafirmació dels poders particulars de senyories i consejos. • Contradiccions estructurals en l’exercici del poder. 1. L’enfrontament dels Haro i els Lara 1275. Atac dels benimerins (o marínides) a la Península. L’infant Ferran (de la Cerda), primogènit, mor a la Batalla de Écija. → Conflicte successori: • Partidas. Fill de Ferran → Alfonso de la Cerda. (Lara + rei de França). • Dret tradicional. Sancho, fill d’Alfons X i germà de Ferran. (Haro + gran part noblesa i oligarquies urbanes). L’enfrontament dels Haro i els Lara 1278. Sancho, hijo mayor heredero. Abril 1282. Assemblea de Valladolid → retirar la corona a Alfons X. 1282. Alfons X es refugia a Sevilla → refà la seva posició. (suport del papa i el rei de França). 4 d’abril de 1284. Mort d’Alfons X (Sevilla). 30 d’abril de 1284. Sancho és coronat rei (Toledo). 2. Sancho IV (1284-1295) Inicialment, restauració del poder reial. Guerra civil i amenaça constants dels infants de la Cerda. • Concessions a la noblesa, clergat i oligarquies municipals. • Suport exterior: França, papa, corona catalanoaragonesa. Utilització de la figura dels validos. (Lope Díaz de Haro, m. 8 juny 1288). Tractat de Lyon (13 de juliol de 1288). França i Castella i Lleó. Setembre 1288, Jaca, Alfons III d’Aragó proclama rei de Castella a Alfons de la Cerda. 29 novembre 1291. Tractat de Monteaguado. Castella i Lleó i corona catalanoaragonesa. 20 juny 1295. Tractat d’Anagni. → Fi del problema sicilià → trencament dels acords amb Castella i Lleó. 25 d’abril de 1295. Mort de Sancho IV. → Fernando IV (menor d’edat).