Els Fets de Maig de 1937 i la Repressió a la Guerra Civil Espanyola

Els Fets de Maig de 1937 a Barcelona

Els Fets de Maig de 1937: Anarquistes, comunistes del POUM, comunistes del PSUC, republicans i socialistes van promoure la revolució i van excloure ERC, PSUC, UGT, que eren els que volien restablir l'ordre i fer un exèrcit que pogués guanyar la guerra. El dia que la Generalitat va intentar ocupar Telefònica a la Plaça Catalunya va ser quan hi va haver la confrontació. Hi va haver una lluita armada que va durar 3 dies i hi va haver 300 morts i 1000 ferits. Els revolucionaris van ser derrotats, i la Generalitat també hi va perdre. El govern central (partit comunista) va ser el que va assumir el control de les indústries de guerra, va fer una política centralitzadora que va reduir l'autonomia de Catalunya i també va ser el que va assumir les competències d'ordre públic. El govern central es trasllada de València a Barcelona a l'octubre del 37.

La Repressió a la Rereguarda durant la Guerra Civil

Un dels episodis més terribles de la Guerra Civil fou la repressió (aproximadament 130.000 víctimes) practicada en ambdues zones contra els ciutadans identificats amb el bàndol contrari. Les execucions varen tenir lloc a les dues zones i es produïren principalment en els primers mesos de la guerra, si bé a la zona franquista continuaren després de 1939. D’altra banda, en el bàndol republicà la repressió es degué principalment a l’acció de grups incontrolats –encara que també participaren grups polítics i els anomenats Tribunals Populars–, mentre que en el franquista foren més corrents les execucions impulsades per les autoritats militars mitjançant Consells de Guerra. A la zona republicana les víctimes de la repressió foren principalment militars, religiosos, polítics de dretes i persones pertanyents a les classes benestants als quals s’atribuïa haver donat suport a l’alçament. A la zona “nacional” la repressió la patiren sobretot obrers, militants i càrrecs públics d’esquerra (diputats, batlles, governadors civils, etc.) i intel·lectuals acusats de simpatitzar amb la República. Fets lamentables i dramàtics varen ser els afusellaments a Paracuellos del Jarama per part dels republicans i la repressió a Badajoz, Màlaga o la sima de Jinámar a Canàries.

La Derrota Republicana (Gener-Abril de 1939)

Al final de 1938, els “nacionals” iniciaren l’ocupació de Catalunya. La desmoralització i el cansament per dos anys i mig de guerra feren que la resistència republicana fos ja feble. El 15 de gener de 1939 va caure Tarragona, el 26 de gener Barcelona, i al començament de febrer les tropes franquistes arribaren a la frontera francesa. Sembla que prop de mig milió de persones marxaren a l’exili. El Coronel Casado, partidari de negociar, va prendre el control de Madrid per la força i va intentar negociar la rendició, però Franco es va negar a acceptar cap condició. Després de la rendició de Madrid les tropes franquistes van ocupar ràpidament tot el territori que quedava en mans de la República. L'1 d'abril de 1939 va finalitzar oficialment la guerra.