La família a la societat romana

Una gran família

La família era un pilar fonamental de la societat romana. Aquesta estava dominada pel pater familias, que tenia sota la seva autoritat tota la resta de membres: l'esposa, la descendència, els esclaus i els lliberts.

El pater familias era l'home de més edat d'una família i tenia el poder absolut sobre tots els membres, fins i tot sobre l'esposa. Podia decidir sobre la vida o la mort d'un fill acabat de néixer; podia vendre algun fill i rebre diners com a garantia de pagament d'un deute o decidir sobre les adopcions i matrimonis.

Només el pater familias tenia dret sobre els béns patrimonials de la família i només ell podia vendre, comprar i ampliar-ne el patrimoni.

Patria potestas

La pàtria potestat es podia dissoldre en alguns casos, com aquests:

• L'entrada d'un fill o filla al sacerdoci;
• Per conductes immorals del pare;
• Per l'entrada d'una filla a una altra família: la del marit;
• Per l'ingrés d'un fill a la família adoptant.

Les dones fins al moment del seu casament, estaven sota l'autoritat d'un parent baró. Quan es casaven, deixaven de formar part de la seva família, per passar a formar part de la família del marit; es trobaven sota l'autoritat del pater familias del marit.

En cas de mort del marit, a la vídua se li designava un tutor, que era un familiar o un home escollit per ella, les dones vivien separades del seu tutor, i gaudien de més llibertat.

La dona a Roma, tenia un paper més actiu, manava a casa sobre els fills, els esclaus, se li tenia un gran respecte. Supervisava l'educació dels fills i tenia llibertat de moviment per sortir de casa, anar a les termes... aconsellava el marit en els negocis, en política...

Etapes de l'ensenyament:

-Laudi Mater 6 als 12 anys: llegir, escriure i comptar

-Gramaticus 12 als 16: història, geografia, aritmètica i literatura

-Retor 17+: les noies no hi anaven: lloqüència, retòrica i oratòria. Aconseguien el títol honorífic

Lustratio: bateig: es penjava al coll una bulla (amulet de cuir) que donava sort

Matrimoni

El matrimoni era un acte privat molt important en la família, ja que suposava l'entrada d'un nou membre. Els casaments solien estar pactats pels pater familias, sense que els nuvis hi poguessin dir res.

• Sine manu: la noia segueix tenint relació amb la família i mantenia la dot
• Cum manum: la noia deixa de formar part de la seva família, aporta una dot econòmica a la família.
• Sacrificis: les noies ofereixen les seves joguines: pas de nena a dona
• Els nois: nen deposito barbae: el primer cop que s'afeiten: pas de nen a home

A l'hivern: a les 8h del matí

A l'estiu: a les 5h del matí

1-El primer que fan és rentar-se les mans, cares i axil·les, sense dutxar-se

2-Fan el prandium: esmorzar: pa, fruita, mel fruits secs...

3-Arriben als clients per fer el seu càrrec

El migdia

Al migdia acabava la jornada laboral per a molts ciutadans, però no per als esclaus. Era l'hora de dinar, el prandium, una mena de refrigeri molt lleuger, consistia en menjar fred (restes del dia anterior), fruita i vi.

Després d'aquest dinar lleuger, a dos quarts de dues de la tarda, feien la migdiada. A l'hora sexta els nens tenien una estona al migdia per tornar a casa, menjar, reposar i tornar a l'escola.

La tarda: els romans prenien un bany: els ciutadans rics a casa, on tenien una sala especial, podien convidar els amics; els ciutadans més humils als banys públics, les termes, pagant un preu mòdic.

Les dones també tenien accés als banys públics, però en un horari diferent dels homes.

Les termes: eren uns edificis amb diverses sales on els romans anaven a banyar-se, a tenir cura del seu cos i a trobar-se amb amics i coneguts. Les sales eren aquestes:

• El vestidor
• La sala de bany tebi
• La sala de bany calent
• La sala de bany fred

La majoria de termes tenia sales per a massatges, per suar, i les més grans podien arribar a tenir gimnàs, una biblioteca i jardins.

El vespre: a la tarda, arribava el moment del sopar. Després de les tasques laborals i els moments de lleure, començava el principal àpat del dia i el més abundant: la cena. Constava de tres parts.

• Gustatio: entrants: amanides, verdures, olives, ous, ostres, etc.
• Prima mensa: plat fort: tant peix com carns variades.
• Secunda mensa: postres: fruita fresca, fruita seca, formatges i dolços.

El garum era una salsa molt important a Roma, servia per condimentar els plats. Feta de trossets d'entranyes de tot tipus de peix barrejat amb sal, que es deixaven macerar a sol i serena durant molts dies.

10 mesos lunars:

• Martius, de Mart
• Aprilis, del verb aprire (obrir').
• Maius, de Maia, la deessa de la primavera
• Iunius, de Juno, deessa protectora dels matrimonis.
• Quintilis era el cinquè mes. A partir d'aquest mes els noms dels mesos deriven del nombre que correspon al lloc que ocupen. Posteriorment aquest mes va passar a dir-se Iulius en honor de Juli Cèsar.
• Sextilis, el sisè mes. Va passar a anomenar-se Augustus en honor a Octavi August.
• September, el setè mes.
• October, el vuitè mes.
• November, el novè mes.
• December, el desè mes.
• Van afegir-se dos mesos més al final:
• Ianuarius, dedicat al déu llatí Janus.
• Februarius, derivat de februare (purificar').
• Juli Cèsar va modificar aquest calendari i va veure la necessitat d'afegir un dia cada quatre anys. El dia del mes es va afegir al final del mes de febrer perquè era el darrer en el calendari romà.

La setmana

Els romans no van conèixer la setmana fins al segle II DC, en què van dividir el mes en setmanes (septimana de septem: 'set'), i van anomenar cada un dels set dies amb el nom d'una divinitat

• Dies Lunae: dilluns
• Dies Martis: dimarts
• Dies Mercurii: dimecres
• Dies Iovis: dijous
• Dies Veneris: divendres
• Dies Sabatus: dissabte
• Dies Dominicos: diumenge

Expressions relacionades amb el temps

• A priori: abans dels fets.
• Ad Kalendas Graecas: per les calèndes gregues. August es referia als creditors morosos que no pagarien mai
• Ante meridiem (abreujat a. m.): abans del migdia (meridiem en llatí).
• Ipso facto: ara mateix.
• Post meridiem: després del migdia.
• Sine die: sense data. Posposar alguna cosa sense especificar-ne la data concreta.
• Suo tempore: al seu temps, en el moment oportú.
• Tempus fugit irreparabile: el temps s'esmuny de pressa, sense poder-hi fer res.
• Carpe diem: aprofita el moment.

Les harpies: eren monstres amb cap de dona i cos d'ocell, ales i unes urpes potents. Se les feia responsables de la desaparició de tot allò que no es trobava. De fet, el seu nom significa 'raptors'. Es van identificar també amb les ànimes dels morts que es dedicaven a raptar les dels vius o amb simples monstres que raptaven els nens.

El mite més conegut on són presents és el de l'endeví Cec, Fineu, a qui les harpies robaven el menjar o bé l'hi embrutaven amb els seus excrements quan anava a menjar-se'l. Fineu va oferir hospitalitat als argonautes quan anaven cap a la Còlquida a la recerca del velló d'or i els va prometre que els revelaria el seu futur si eliminaven les harpies. Així és com Fineu es va poder alliberar del seu turment.

Les sirenes: eren dones en forma d'ocell que no s'han de confondre amb les harpies. Cantaven tan bé que tots els mariners que les sentien s'apropaven, encisats, a les roques on elles descansaven i, en escoltar el seu dolç cant, naufragaven estrepitosament; aleshores elles els devoraven. Però, segons un oracle, quan un vaixell aconseguís passar davant de la seva illa sense naufragar, les sirenes s'ofegarien.

I això va passar quan Ulisses, de tornada de la guerra de Troia cap a Ítaca, va poder esquivar-les.

Segons explica Homer en l'Odissea, Ulisses va tapar les orelles dels seus mariners amb cera perquè no sentissin el cant de les sirenes, mentre que ell es va fermar al pal del vaixell i va ordenar als seus companys que, passés el que passés, no el deslliguessin.

Seduït per la música, l'heroi demanava als seus mariners que el deslliguessin, però ells el lligaven encara més fort. Les sirenes, furibundes per haver fracassat en aquesta ocasió, es van llançar al mar i van morir ofegades.

L'hidra: vivia en una cova a prop del llac de Lerna. Tenia cos de gos i nou caps de serp, dels quals només un era immortal. Cada vegada que n'hi tallaven un, en creixien dos, amb la qual cosa el monstre cada vegada era més horrible.

En el segon dels dotze treballs, Hèrcules va haver de matar l'hidra de Lerna; va ser una empresa difícil perquè cada vegada que tallava un cap es tornava a reproduir. Va ajudar-lo el seu cosí Iolau, que cremava amb una torxa els colls del monstre un cop s'havien tallat els caps. Així Hèrcules va poder tallar el cap, que era immortal, i el va enterrar sota una gran roca. Diu la llegenda que va mullar les seves fletxes amb la sang del monstre i van esdevenir verinoses.

La quimera: era un monstre que treia foc per la boca, tenia la part posterior del cos de lleó, amb una cua de serp i un doble cap, de lleó i de cabra.

Aquest monstre tan horrorós devastava la regió de Lícia, escopint foc i devorant tothom que trobava al seu pas. El rei de Lícia va demanar a Bel·lerofont que matés la quimera i, aquest, amb l'ajut de Pegà

S, EL CAVALL ALAT, VA LLANÇAR-SE SOBRE EL MONSTRE DES DE DALT I EL VA MATAR AMB UNES FLETXES DE PLOM. AMB L'ESCALFOR QUE DEIXAVA ANAR LA FERA, EL PLOM ES VA FONDRE I AIXÍ VA QUEDAR CALCINADA.

ELS CENTAURES> EREN UNA BARREJA D'HOME I DE CAVALL: TENIEN EL COS I LES POTES DE CAVALL, I EL TORS, EL CAP I ELS BRAÇOS D'HOME. VIVIEN A TESSÀLIA, MENJAVEN CARN I SEMBLA QUE EREN UNA MICA PRIMITIUS I RUDES.

DE TOTS ELS CENTAURES, EL MÉS FAMÓS ÉS QUIRÓ, QUE NO S'AJUSTA A LA DESCRIPCIÓ HABITUAL QUE TENIM DELS CENTAURES. QUIRÓ NO ERA GROLLER SINÓ AMABLE; NO ERA INCULTE SINÓ FAMÓS PER LA SEVA SAVIESA. ELS SEUS CONEIXEMENTS EREN EXTENSOS EN EL CAMP DE LES HERBES MEDICINALS I LES SEVES PROPIETATS CURATIVES. QUIRÓ VA SER TUTOR DE MOLTS DELS GRANS HEROIS MITOLÒGICS: JÀSON, AQUIL·LES I ENEES. FINS I TOT APOL·LO LI VA CONFIAR EL SEU FILL ASCLEPI PERQUÈ L'EDUQUÉS.

ELS SÀTIRS> HOMENOTS AMB POTES I UNGLOTS DE CAVALL, AMB UNES ORELLES PUNXEGUDES I UNES PETITES BANYES AL CAP. VIVIEN ALS BOSCOS I A LES MUNTANYES I NO ES CANSAVEN DE PERSEGUIR LES NIMFES PER SATISFER LES SEVES EXAGERADES APETÈNCIES SEXUALS.

AQUESTES ESTAVEN EN ALERTA PERMANENT, PREPARADES PER FUGIR D'AQUESTS ÉSSERS LUXURIOSOS. EN EL MITE D'ORFEU I EURÍDICE, PRECISAMENT, QUAN LA NIMFA INTENTAVA ESCAPAR DE LES INTENCIONS D'UN SÀTIR, UNA SERP LA VA PICAR MORTALMENT.

ELS SÀTIRS SOLIEN ACOMPANYAR EL DÉU DIONÍS I PARTICIPAVEN EN TOTES LES SEVES FESTES BALLANT I BEVENT.

EN UNA DE LES SEVES AVENTURES AMOROSES, PAN, QUE ERA UN SÀTIR I DÉU DE LES PASTURES, PERSEGUIA LA NIMFA SÍRINX. AQUESTA VA ARRIBAR AL RIU I, QUAN ES VA ADONAR QUE NO EL PODIA TRAVESSAR, VA DEMANAR A LES NIMFES QUE LA CONVERTISSIN EN UN CANYISSAR. AIXÍ HO VAN FER I PAN VA TALLAR LES CANYES, VA LLIGAR-NE TROSSOS DE DIFERENTS MIDES I VA FER LA SIRINGA O FLAUTA DE PAN, L'INSTRUMENT AMB QUÈ, DES DE LLAVORS, VA FER BALLAR NIMFES I SÀTIRS.