Familia monofilial
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 22,17 KB
1. aproximació al concepte de família
S’entén per família, els membre de la llar emparentats entre ells, fins a un grau de terminat, per sang, adopció i matrimoni.
La família des del punt vista jurídic:
La família segons la constitució:
la constitució , conté una sèrie de principis que suposen una aproximació al concepte de família.La regulació de les relacions de parentiu:
jurídicament la família es pot considerar una unitat social formada per un grup de persones unides per relacions de parentiu.
El codi civil concreta aquestes relacions de parentiu amb efectes jurídics quan es regeixen per lligams de consanguinitat, afinitat o adopció.
La família des de la perspectiva antropològica:
la família té arrels naturals i és una instància social que es desenvolupa formalment a totes les cultures i en totes les èpoques. Totes les societats han tingut la necessitat d’estructurar, regular i reorganitza la procreació i la reproducció dels seus membres. Les relacions que es produeixen mitjançant les unions biològiques (filiació) i les aliances (unions de fet i matrimoni), i també en les que es produeixen a partir de la ruptura de les aliances (separació i divorci).
La filiació:
mitjançant la filiació es determinen els descendents i els col·laterals que es solen definir tant per la consanguinitat (germans de sang) com per algunes relacions reconegudes culturalment (adopció). Aquestes relacions familiars formen una xarxa de parents més o menys propers que anomenem parentela. Es pot considerar que la filiació adscriu un individu a un grup des del naixement i per sempre. Aquesta xarxa de parentiu constitueix el marc d’ajuda i solidaritat, d’organització de vida i de relacions amb els altres.El matrimoni i les unions de fet:
l’aliança o unió de dues persones, ja sigui mitjançant el matrimoni o simplement mitjançant la convivència, és en moltes societats, el punt de partida de la formació familiar.
El matrimoni és una forma d’institucionalització que implica l’acceptació i el respecte de la nova parella per part de la societat i el reconeixement dels fills. Amés a més és la culminació d’un procés que pot se lliure o restringit a unes regles. Aquestes regles poden obligar a buscar el cònjuge fora del grup propi (exogàmia), o bé pot obligar a escollir la parella dins del mateix grup (endogàmia).La separació o divorci:
la separació de la parella o divorci és una institució pràcticament reconeguda a totes les societats. Les causes que ho justifiques poden ser de diversa índole: esterilitat, maltractaments, adulteri, no consumació d eles relacions sexuals, negligència, etc. El matrimoni ha estat una institució pràcticament indissoluble durant moltes dècades. La incorporació de la dona al món laboral ha facilitat que pugui desvincular-se d’una relació conflictiva o poc satisfactòria.
La família des del punt de vista sociològic:
en general, aquestes tendències que s’observen a tot el món es poden sintetitzar en:
- Una reducció de la família extensa i un predomini de la família nuclear.
- El reconeixement dels drets de les dones i dels infants.
- Un reconeixement més gran de les llibertats sexuals.
Família tradicional versus família moderna:
La família tradicional:
estricte diferenciació de funcions basades en el sexe i l’edat, preeminència de l’autoritat del pare sobre els fills i del marit sobre la dona. El matrimoni es decideix més per determinades normes socials que per l’afecte. Generalment es condemna i prohibeix el divorci, l’anticoncepció, l’avortament, etc.
La família moderna:
els rols familiars són més flexibles, l’autoritat és compartida per tots dos cònjuges. Relació d’igualtat entre l’home i la dona, i la decisió del matrimoni és lliure, es fonamenta en una relació més viva i generalment és l’afecte el que guia l’elecció. Altres característiques són la privacitat i l’estreta vinculació afectiva.
- Família de doble carrera.
- Família semi tradicional.
Família nuclear versus família extensa:
Família nuclear:
constituïda pel pare, la mare i els fills que viuen amb ells. Actualment aquest tipus de família és el més habitual, la família nuclear presenta diferents variables:
- Família amb un fill.
- Família nombrosa.
- Família uninuclear simple: matrimoni sense fills.
Família extensa:
dues variants:
Polinuclear:
és formada per diversos nuclis familiars o diverses generacions.Ampliada:
és una família nuclear a la qual s’afegeixen altres parents.
Les famílies extenses són pròpies de societats més tradicionals, en que la família mateix s’encarrega de la major part de les funcions assistencials i educatives.
Noves transformacions, nous tipus de relació familiar:
Famílies agregades:
les parelles que viuen juntes sense haver formalitzat el matrimoni.Famílies monoparentals:
d’un sol membre de la parella, amb fills no emancipats.Famílies educadores:
realitza un acolliment familiar.Famílies separades o divorciades:
també són monoparentals.Famílies reconstruïdes:
es constitueixen quan després d’una separació o divorci, un cònjuge o tots dos comencen una nova relació amb una altre persona.Famílies homosexuals:
els fills arriben per adopció o procreació assistida.Famílies de cònjuges sols:
en el moment en què s’emancipen els fills, també els matrimonis que no han tingut descendència.Famílies monofilials:
fills adults i els pares.
La família com a institució social:
Necessitats que cobreix la institució:
la família satisfà les necessitats següents: sexual, econòmica, social afectiva de suport (sesas).Funcions bàsiques de la família:
Respecte als seus membres:
- Vinculació íntima i permanent entre els membres del grup familiar.
- Criança i manutenció biològiques i psicològiques dels fills.
- Socialització segons les pautes culturals familiars i socials.
- Assignació de valors.
- Producció i consum com a minuitat econòmica.
- Preparació dels fills.
- Desenvolupament personal dels fills. Objectiu comú de mantenir la identitat pròpia i la cohesió familiar.
Respecte ala societat:
- Representació dels fills davant la societat.
- Col·laboració en la millora de la qualitat de vida, tant la pròpia com la dels altres.
3. Crisis que afecten a la vida
Desequilibri familiar i crisi:
L’estrès: els diferents estats de sobrecàrrega referits a totes les manifestacions o trastorns aquí està sotmès el cos de manera continuada i intensa, als quals l’organisme s’esforça a donar resposta per adaptar-se als nous estímuls.
cada persona ha d’afrontar constantment determinades situacions o dificultats que trenquen el seu equilibri i, per recuperar-lo, necessita respostes més o menys immediates.
La crisi es una forma de desequilibri que afecta a una persona fins el punt d’ocasionar-li un estat d’estrès que dificulta la posada en marxa de les seves capacitats. Les persones en situació de crisi poden estar incapacitades per desenvolupar les capacitats i els recursos que els permetrien trobar una solució al problema. És en aquets moment que requeriran una intervenció externa que els ajudi a afrontar la situació.
Alguns signes d’estrès:
- Irritabilitat, hiperexitació o estat depressiu.
- Augment del consum de fàrmacs.
- Conducta compulsiva i inestabilitat emocional.
- Insomni o malsons.
- Dificultat de concentració.
- Ansietat o hipercinèsia.
- Augment del consum d’alcohol i tabac.
- Tremolors o tics nerviosos.
- Palpitacions.
- Cefalees.
- Sensació d’irrealitat, debilitat o vertigen.
- Fatiga.
- Pèrdua de les ganes de viure.
- Augment o disminució de la gana.
Tipus de crisi:
les crisis es resolen per si mateixes, ja que formen part de la vida.
Crisi previsibles:
conseqüència del mateix cicle vital o del rol personal:Crisis de desenvolupament, d’evolució o de cicle vital:
solen ser les més habituals i les més fàcils de predir. La situació es pot convertir en problemàtica si la persona no s’adapta o no la redefineix.Crisi de transició:
van lligades directament al rol social i ala implicació de situacions noves.Crisi de desemparament:
quan existeix dependència. Cal ajuda externa.Crisis estructurals:
neix de les relacions i interaccions entre els membres d ela família. (violència, alcoholisme...)
Crisis imprevisibles o de situació:
no es poden predir, ja que no han estat plantejades i poden esclatar en qualsevol moment.
Són provocades per esdeveniments, amenacen la integritat de la persona i la seva família, tanta mentalment com físicament (mort d’una persona propera, malalties, lesions per accidents de trànsit, laborals o domèstics, la separació o divorci, la pèrdua de la feina, etc.).
Els problemes s’accentuen si es busquen culpable o si es pensa que es podria haver fet alguna cosa per evitar-los, ja que aquestes actituds impedeixen l’adaptació a la nova situació.
Resolució de la crisi:
qualsevol crisi és un procés limitat en el temps que va seguit d’un nou equilibri. Per evitar o resoldre la crisi, totes les persones posen en funcionament els seus recursos cognitius i afectius.
Condicionants per resoldre les crisis:
Percepció de la realitat
Cercar i trobar suport
Posar en marxa les capacitat d’un mateix
4. els plans i programes d’atenció a les famílies
Nivells d’intervenció en l’atenció a les famílies:
Intervencions preventives:
l’objectiu és donar suport i protecció a les famílies en general. Reforçant les capacitat pròpies de les famílies i difondre els recursos disponibles per afrontar les possibles situacions conflictives.Intervencions educatives i assistencials:
van adreçades a famílies que, sense trobar-se en situacions de crisi, tenen necessitats especials que poden satisfer mitjançant suport o ajudes concretes.Intervencions de serveis alternatius:
van dirigides a famílies que pateixen situacions de crisi, situacions patològiques o qualsevol altre problema seriós i que. Per tant, necessiten teràpia o reeducació.
Alguns programes:
Programes d’educació familiar i atenció a les famílies desfavorides o en situació de risc
Programes de suport a famílies monoparentals
Programes de suport a famílies al si d eles quals es produeixen violència familiar
Programes d’orientació i/o mediació familiar
Relacions de parella
Relacions entre pares i fills
Programes de conciliació laboral
Programes per a famílies que tinguin al seu càrrec algun membre amb dificultats
5. la funció educativa de la família
L’entorn educatiu d ela família:
La família: és la institució a la qual pertany l’infant i on inicia el seu procés educatiu mitjançant les experiències compartides amb les altres membres del grup familiar. L’activitat educativa en el si de la família és molt intensa a la primera infància i continua sent important al llarg de tota la vida. Alguns dels aspectes més destacables de la família en la seva funció educativa són els següents:
Transmissora de valors i normes
Agent socialitzador
Agent formador
Reducte de seguretat i confiança
Model de comportament
Model de relació
Estils educatius:
Estils educatius diferents:
Autoritari:
- Centrat en les pares.
- Sistema comunicatiu unidireccional i tancat.
- Restringeixen l’autonomia dels fills.
- Habitual l’ús de càstigs, amenaces i prohibicions de manera continuada sense raonament.
- Alt nivell d’exigència als fills.
Conseqüències educatives:
- Nivells d’autoestima baixos (autonomia personal, creativitat i competència social).
- Sentiments de frustració o culpabilitat.
- Inhibició, tendeix al conformisme i ala submissió.
- Poden patir ansietat pel distanciament dels progenitors.
Democràtic o assertiu:
- Centrat en els fills.
- Expliquen les raons de l’establiment d eles normes.
- Prenen decisions conjuntament.
- Es regeixen pel respecte mutu, la cooperació i els deures recíprocs.
Conseqüències educatives:
- Desenvolupen el sentit de la responsabilitat.
- Proporciona competència social i facilitat d’interacció.
- Actitud de cooperació, de presa de decisions, respectes per les normes i treball en equip.
- Concepte de sí mateixos realista i positiu. (autoestima i autoconfiança).
- Elevada motivació d’èxit.
Permissiu:
- Basat en la tolerància.
- Control patern i grau d’exigència baix.
- Accedeixen fàcilment als desitjos dels fills.
- Són tolerants davant l’expressió d’impulsos d’ira o agressivitat.
- Solen protegir excessivament els fills, per evitar-los les dificultat d ela vida.
- Llibertat acompanyada de suport emocional.
Conseqüències educatives:
- Tendeixen a l’egocentrisme, dependents i amb dificultat per l’esforç.
- No tenen autocontrol dels impulsos i anteposen els seus desitjos a necessitats als dels altres.
- Solen presentar alts nivells d’autoestima i autoconfiança.
Negligent:
- Basat en una baixa exigència dels pares.
- No assumeixen la responsabilitat familiar educativa.
- No són sensibles ales necessitats dels fills.
Conseqüències educatives:
- Concepte de si mateixos negatiu , mancança d’autoconfiança i responsabilitat.
- No tenen gaire sentit de l’esforç personal i rendiment escolar baix.
- Predisposició a patir trastorns psicològics i desviacions de la conducta greus.
Cada família, segons l’estil educatiu que tingui, es pot representar en un punt del diagrama:
- Segons l’estil predominant, se situa en un dels quatre quadrants.
- Dins del quadrant es pot arribar a un grau de concreció més precís en funció de si l’estil educatiu es troba més a prop o més lluny del punt d’origen de les variables.
 |
 |
 |