La Família: Concepte, Estructura i Evolució

El Concepte de Família

La família és una institució que ha experimentat grans canvis a causa de raons sociodemogràfiques i econòmiques, amb grans conseqüències com el trasllat del seu rol tradicional. Actua com un agent socialitzador fonamental en el desenvolupament dels individus. Els seus elements característics inclouen l'organització, la relació amb el medi i l'evolució en funció de l'ordre social. Cal entendre que és un ens que evoluciona i canvia al llarg del temps i amb els factors ambientals.

La regulació jurídica determina el grau de parentiu entre els membres, les línies que els vinculen, la seva relació a través del matrimoni i la relació dels pares i els fills mitjançant la filiació. Ha experimentat una evolució amb el temps: de la família extensa (típica de societats agràries) a la família nuclear (més comuna en societats urbanes) i, finalment, a la família reconstruïda.

Estructura de la Família

La família pot ser:

• Nuclear
• Agregada
• Monoparental
• De cònjuges sols
• Adoptiva o acollidora
• Reconstruïda o agregada
• Homoparental
• LGTBIQ+
• Monofilial
• Extensa
• Nombrosa
• Migrant o refugiada
• Unipersonal

Graus de Parentiu

Per determinar el parentiu entre els membres d'una família, s'utilitzen els graus:

• 1r grau: Pares, sogres, fills, gendres i nores.
• 2n grau: Avis, germans, cunyats i nets.
• 3r grau: Besavis, oncles, nebots i besnets.
• 4t grau: Cosins.

Aquests graus tenen efectes jurídics i es calculen de la mateixa manera, tant si són consanguinis com per afinitat o per adopció.

Sèrie de Graus

Els graus conformen una línia, és a dir, la sèrie de parents que provenen els uns dels altres o d'un tronc comú.

• Línia directa: Es compon dels graus entre persones que descendeixen les unes de les altres, com ara pare-fill-neta.
• Línia col·lateral: És la constituïda per les persones que, sense descendir les unes de les altres, procedeixen d'un tronc comú. Per calcular els graus de la línia col·lateral, s'ha de pujar fins al tronc comú i després baixar fins a la persona amb la qual es fa el càlcul. Per tant, un germà dista dos graus d'un altre germà (són parents de segon grau, ja que s'ha de pujar un grau fins als pares i baixar un altre fins al germà), tres graus de l'oncle (germà del seu pare o mare) i quatre graus del cosí germà, i així successivament.

Filiació

La filiació és el vincle que uneix pares i mares amb fills i filles. El vincle pot ser ascendent, descendent o col·lateral. La filiació pot tenir lloc per naturalesa o per adopció i pot ser matrimonial o no matrimonial. Per exemple, en el cas de les parelles de fet, la llei tracta tots els fills i filles de la mateixa manera.

Pàtria Potestat

La figura jurídica que regula les relacions entre pares i fills és la pàtria potestat, que es concreta en el conjunt de drets i deures que la llei reconeix als pares i les mares sobre els seus fills menors d'edat no emancipats.

La pàtria potestat comporta:

• Vetllar i tenir cura dels fills.
• Tenir-los en la seva companyia.
• Alimentar-los i educar-los.
• Procurar-los una formació integral.
• Representar-los legalment i administrar-los els béns.

La pàtria potestat té com a límit l'interès superior dels fills. Els pares poden ser privats de la pàtria potestat per decisió judicial quan incompleixen greument els deures envers els fills.

La custòdia implica tenir la cura directa dels fills. Per exemple, en el cas de separació dels pares, tots dos progenitors continuen tenint la pàtria potestat, però la custòdia només la té un d'ells o tots dos en el cas de custòdia compartida.

Funcions Familiars

• Atenció, cura i seguretat.
• Afectives: gestió de les emocions.
• Educatives i socialitzadores: rol formatiu bàsic, especialment en la primera infància.
• Normativa: establiment de normes de convivència. Un excés o una manca d'aquestes normes pot fer que els infants siguin més vulnerables a l'aïllament social (ISO).

Cicle Vital Familiar

La família passa per un procés d'evolució de trets, necessitats i desitjos.

Etapa I. Constitució (etapa prefilial)

• Elecció de parella i festeig.
• Cohabitació o matrimoni.

Etapa II. Expansió (etapa filial)

• Transició a la maternitat/paternitat (0-3 anys).
• Família amb fills en edat escolar: establiment de normes i regles.
• Família amb fills adolescents: diferenciació de rols i establiment de límits.

Etapa III. Reducció

• Meitat de la vida: síndrome del niu buit.
• Últims anys de vida.

Treball Domèstic i Atenció a les Persones

El treball reproductiu, o de cura, ha estat adjudicat tradicionalment a les dones pel patriarcat, menystingut al llarg de la història i, en la majoria dels casos, no remunerat econòmicament. Les dones que han assumit aquesta tasca tenen més risc de patir precarietat laboral i problemes de salut. En arribar a la vellesa, les dades confirmen que elles viuen més situacions de soledat i dependència.

Estrès i Crisi en la Família

Està en crisi la família? El pluralisme familiar suposa, necessàriament, millors pràctiques parentals i major equitat social? Tenim temps i diners: temps per dedicar als infants i diners per garantir el seu benestar i necessitats bàsiques? Cal diferenciar entre opció i obligació en la participació dels avis en la criança dels nets.

Què és l'Equilibri Familiar?

• Mantenir relacions emocionals satisfactòries i crear-ne de noves.
• Treballar de forma productiva i tenir una organització diària.
• Actualitzar els recursos interns (saber canviar d'actitud quan hi ha canvis externs).
• Percebre la realitat sense deformar-la.
• Adaptar-se a l'entorn si és favorable i canviar-lo si no ho és.

Si la crisi es resol, aportarà experiència i maduració, i serà un factor d'adaptació per a les següents crisis.

Què és l'Estrès?

L'estrès és qualsevol interferència que alteri l'estat de benestar mental i físic d'una persona durant períodes importants de temps. Provoca un augment de la producció hormonal (cortisol i adrenalina), de la freqüència cardíaca (FC), de la tensió arterial (TA) i del rendiment general del cos.

• Eustrès: La persona se sent oberta, creativa i experimenta plaer, alegria i benestar. Pot afrontar els problemes de manera efectiva.
• Distrès: Estrès perjudicial i desagradable. Hi ha una sobrecàrrega de tensió no assimilable. Cal tenir en compte que no tothom viu les situacions d'estrès de la mateixa manera.

Què és una Crisi Familiar?

Una crisi familiar és un desequilibri que afecta una persona o un sistema, provocant un estat d'estrès que dificulta la posada en marxa de les seves capacitats.

Tipus de Crisi

1. Imprevisibles (o de situació): No es poden preveure, ja que són causades per fets aliens. És important definir els factors estressants.
2. Previsibles:
   • De desenvolupament: Conseqüència dels canvis en el cicle vital familiar. Són freqüents, fàcils de predir i estan lligades a moments de transició, a un nou rol social i a la pròpia implicació.
   • De desemparança: Es donen en famílies on un o més membres són disfuncionals o dependents, la qual cosa genera una gran demanda de cura i atenció cap a aquestes persones. Això pot esgotar els recursos de la família. Acostuma a passar en els moments inicials de malalties, amb persones dependents o amb drogodependències.
3. Estructurals: Són recurrents i es produeixen a causa de la tensió entre les forces internes de la família. No hi ha un detonant clar, per la qual cosa no hi ha un esforç per comprendre-les o evitar-les. Acostumen a tenir crisis d'aquest tipus les famílies disfuncionals, amb violències estructurals o entorns familiars violents o agressius.

Resolució de la Crisi

La característica principal de la crisi és la seva temporalitat (fins a assolir un nou equilibri). Cal posar en funcionament els recursos cognitius i afectius. Els condicionants per resoldre-la adequadament són:

• Percepció de la realitat: Cal afrontar els esdeveniments i els sentiments de forma realista per tal d'emprar els recursos personals per a resoldre la situació. Si no és així, la percepció s'allunya de la realitat i dificulta la resolució.
• Cercar i trobar suport: Cal recórrer a l'entorn per buscar ajuda i que aquest la proporcioni. Això acostuma a ser un indicador de l'estat d'equilibri. Si es troba suport, implica que la persona ha estat capaç de mantenir un cercle relacional satisfactori. Quan no es troba, la persona pot desembocar en estats seriosos de desequilibri i crisi.
• Posar en marxa les capacitats d'un mateix: Tenir una visió realista de la situació i disposar de suport no serveix si la persona afectada no posa en marxa les seves pròpies capacitats per a respondre a aquesta situació. Cal afrontar el problema i mantenir una actitud positiva per a superar-lo.

Tècniques d'Intervenció en Crisi

• Ventilació de sentiments: afavorir que la persona pugui expressar-se.
• Utilització de tècniques reflexives sobre la situació: en relació amb les causes, els sentiments i les conductes que s'han tingut.
• Recolzament.
• Acceptació: mostrar una comprensió positiva i sense judicis; tranquil·litzar de forma realista (sense caure en falses expectatives).
• Protecció: donar orientacions i pensar solucions amb la persona, escoltar activament, fixar objectius intermedis, ajudar a estructurar situacions complexes i ajudar a buscar recursos externs.
• Validació: demostrar a la persona que és afectiva i competent, reforçar els mecanismes de conducta positiva.
• Educació: ensenyar la persona a funcionar de forma efectiva, facilitar informació precisa, fomentar l'autoconeixement, reforçar l'autoajuda i el recolzament de la comunitat.

Estils Educatius

L'adopció d'un estil educatiu està condicionada per l'entorn, els capitals i el procés educatiu i socialitzador dels membres de referència del grup familiar.

Els estils educatius es diferencien en funció del grau d'afecte (implícit o explícit) cap als infants i del grau de restrictivitat o permissivitat.

La Funció Educativa de la Família

L'activitat educativa a la família és intensa en la primera infància i important al llarg de la vida.

Aspectes Destacables

• Com a grup primari: És el primer grup al qual pertany l'infant, i la influència que hi exerceix és la més decisiva. Així doncs, la família és l'entorn natural en què els infants viuen, conviuen amb altres persones i construeixen la seva identitat; a partir d'aquest entorn es connecten amb la societat.
• Com a transmissora de valors i normes: La família influeix en l'infant a l'hora d'assimilar valors i normes, que aprèn en la convivència i mitjançant les actituds que observa en els altres membres de la família (mare, pare, germans, avis, etc.) i que ells li ensenyen; és a dir, mitjançant el conjunt d'experiències que comparteix amb el grup.
• Com a agent socialitzador: És el primer espai en el qual l'ésser humà percep els altres com a individus i s'integra en el grup. Si aquesta primera socialització és satisfactòria, tindrà més probabilitats de socialitzar-se amb èxit en altres entorns, mentre que si no desenvolupa les seves habilitats socials en aquest primer nivell, la integració social pot presentar diversos problemes.
• Com a agent transformador: En la família, l'infant porta a terme els primers aprenentatges i consolida els hàbits fonamentals: caminar, parlar, vestir-se, obeir, alimentar-se, controlar els esfínters, tenir cura del seu aspecte i de la seva higiene, distingir el que està bé del que està malament, etc. És a dir, inicia la conquesta de la seva autonomia, que li permetrà convertir-se en un ésser independent.
• Com a reducte de seguretat i confiança: Una de les funcions de la família és facilitar als seus membres un espai de seguretat en el qual puguin desenvolupar les seves potencialitats, fins i tot"estar estalvis del mó". En un espai segur, l'infant es comunicarà més fàcilment i no tindrà por d'expressar els seus"fantasme" i temors. Si la família és capaç de crear aquest espai, és més fàcil prevenir situacions de risc com ara l'assetjament escolar o l'abús sexual. Els infants que parlen amb els pares amb tranquil·litat callen durant menys temps les situacions d'abús.
• Com a model de comportament: Els infants perceben els pares, i fins i tot els germans grans, com a models que tendeixen a imitar. Amb la imitació de la seva conducta, interioritzen conceptes, normes, regles i valors. Pel que sembla, l'exemple del comportament de la mare o el pare té més força que qualsevol discurs o instrucció. En qualsevol cas, perquè els aprenentatges siguin satisfactoris, sempre hi ha d'haver coherència entre el que els pares pensen, diuen i fan.
• Com a model de relació: L'afecte o l'amor facilita l'acció educativa familiar; o més encara, es pot considerar el motor de les relacions familiars que permet superar exigències i disputes. L'afecte no està renyit amb l'exigència, ja que els infants no saben distingir sempre el que està bé del que està malament, el que és perillós del que no ho és, i el que és útil i adequat per al seu desenvolupament del que no ho és. Les mares i els pares, en el context d'una relació afectuosa, els han de guiar raonadament, però no de manera permissiva, per progressar en aquests aprenentatges.

Estil Autoritari

Centrat en els pares. La comunicació és unidireccional i tancada, amb ordres i restricció de l'autonomia que porta a la inhibició. Són habituals els càstigs, les amenaces i les prohibicions sense raonament. Hi ha un alt nivell d'exigència.

Pares: Són poc receptius a les necessitats educatives (NE) dels fills i no fan canvis en les tècniques de disciplina en funció del context, l'edat o altres factors.

Conseqüències:

• Nivells d'autoestima, autonomia personal, creativitat i competència social baixos.
• Sentiments de frustració o culpabilitat si no s'acompleixen les expectatives.
• Caràcter passiu i tímid per tal d'aconseguir l'aprovació. Conformisme i submissió.
• Ansietat pel distanciament emocional dels progenitors.

Estil Democràtic o Assertiu

Centrat en els fills. S'expliquen les raons de l'establiment de normes, es reconeix i es respecta la individualitat i els drets dels infants. Es fomenta la negociació amb intercanvis verbals i la presa de decisions conjunta, intentant fomentar els comportaments positius i inhibir els inadequats. Hi ha respecte mutu, cooperació i deures recíprocs, i els conflictes són poc freqüents i lleus.

Conseqüències:

• Desenvolupament del sentit de responsabilitat i assumpció de les conseqüències dels propis actes.
• Competència social i facilitat d'interacció.
• Actitud de cooperació, de presa de decisions, de respecte per les normes i de treball en equip.
• Desenvolupament d'un autoconcepte realista i positiu, amb una bona autoestima i autoconfiança.
• Elevada motivació d'èxit, que es manifesta en millors qualificacions escolars.

Estil Permissiu

Es basa en la tolerància, amb un control patern molt lax i un grau d'exigència molt baix. Els pares són poc estrictes.

Els pares accedeixen fàcilment als desitjos dels fills i són tolerants davant l'expressió dels seus impulsos. Hi ha una protecció excessiva dels fills amb l'objectiu d'evitar-los dificultats, així com una implicació afectiva i preocupació per les seves necessitats.

Conseqüències:

• Fills dependents, amb dificultats per a l'esforç, la qual cosa comporta poc èxit escolar i frustració.
• Són egocèntrics i no tenen autocontrol dels impulsos.
• Alts nivells d'autoestima i autoconfiança.

Estil Negligent

Es basa en una baixa exigència dels pares, els quals no assumeixen la responsabilitat familiar i educativa. No són sensibles a les necessitats educatives dels fills, ni mostren implicació, afecte o comunicació.

Els pares renuncien a les seves obligacions, sobretot si interfereixen en els seus interessos individuals.

Conseqüències:

• Autoconcepte negatiu, amb mancances d'autoconfiança i responsabilitat.
• No tenen gaire sentit de l'esforç, la qual cosa es tradueix en un rendiment escolar baix.
• Predisposició més gran a patir trastorns psicològics i desviacions de conducta greus.

És fonamental conèixer l'estil educatiu de la família. El motiu més important és la prevenció dels maltractaments. Les famílies amb un estil educatiu excessivament negligent o autoritari tenen més dificultats per controlar la conducta dels fills, la qual cosa augmenta el risc de maltractaments o abusos.

Famílies en Risc d'Exclusió Social

Cal parar atenció al concepte de"ris". L'existència de vulnerabilitat, amb la presència i combinació de diferents factors de risc, dificulta el desenvolupament de les funcions familiars de forma competent.

• Famílies funcionals: Són flexibles, es comuniquen de forma clara, tenen una educació ajustada a les necessitats dels fills, mostren adaptació als canvis i a les crisis, tenen un ambient acollidor i relaxant, i els seus membres estan relaxats.
• Famílies disfuncionals: Són rígides, es comuniquen de forma ambigua, tenen un estil comunicatiu rígid i autoritari, mostren dificultats per adaptar-se als canvis i a les crisis, tenen un ambient tens i els seus membres estan en tensió.

Recursos per a les Famílies

Existeixen diversos recursos per a les famílies, com ara:

• Tallers i formació per a pares: Poden ser dirigits per les pròpies escoles infantils o per altres organitzacions, entitats, ajuntaments o el Departament de Benestar Social. Els temes són molt diversos i poden incloure l'adquisició d'hàbits, l'estimulació precoç, l'actuació davant de determinades conductes, etc.
• Espais familiars: Destinats a famílies amb infants menors de 3 anys per reforçar el context familiar i el desenvolupament dels infants mitjançant la relació i el joc. Es prioritzen les famílies amb alguna problemàtica (a vegades amb derivació de Serveis Socials).
• Espais nadó: Espais de suport a la mare i el nadó de 0 a 4 mesos o 1 any. Permeten compartir experiències i aprenentatges relacionats amb l'atenció bàsica als nounats. Es prioritzen les mares amb alguna problemàtica social.
• Programa"Créixer amb t": Adreçat a menors de 3 anys i dut a terme per la Secretaria de Polítiques Familiars de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb els ajuntaments de municipis interessats.
• Programa"Créixer en famíli" (Mataró).