Fallades de Mercat i Intervenció de l'Estat

Les Fallades de Mercat

Quan el mercat per si mateix no arriba a l’equilibri i no aconsegueix la distribució de recursos eficient i equitativa, apareixen les fallades del mercat. En aquestes circumstàncies està justificada la intervenció de l’Estat.

Les Externalitats

Apareixen quan la producció o el consum d’un bé afecta directament consumidors o empreses que no participen en la compra ni en la venda d’aquest bé, i quan aquests efectes no es reflecteixen en els preus del mercat.

Negatives

Una bona part es deuen a la contaminació. Fa que el cost social de produir el bé contaminant sigui superior al cost privat. D’aquesta manera, en un mercat sense intervenció de l’Estat, en què actuïn empreses contaminants, la quantitat d’un bé produïda d’equilibri és més gran que la socialment desitjable.

Intervenció de l’Estat: els permisos o llicències transferibles per contaminar. Les autoritats determinen el nivell o llindar màxim de contaminació total i el nombre adequat de permisos. El preu d’aquests permisos per contaminar es fixa en funció de l’oferta i la demanda de permisos. Es permet que les empreses contaminants que poden reduir les emissions d’una manera més barata ho facin i venguin els seus permisos a les que en necessiten més.

Positives

Apareixen quan un determinat servei o producció beneficia tercers en comptes de perjudicar-los. Són exemples les noves tecnologies i els estudis superiors.

Intervenció de l’Estat: Es pot corregir mitjançant un subsidi igual que la diferència entre el valor social i el valor privat, per aconseguir que el mercat sigui eficient. Ex. Beques, incentius a la formació professional.

Els Béns Públics

Són mercaderies de què pot gaudir tothom sense expressió i en què el cost d’estendre el servei a una persona addicional és zero. El mercat no pot proveir eficientment els béns públics. El seu consum per part d’un individu no redueix la quantitat disponible per a un altre individu, és a dir, no és rival en el consum.

Un consumidor paràsit és la persona que rep el benefici d’un bé però evita pagar-lo. Quan no es pot excloure el consum d’un bé, les persones tenen un incentiu per actuar com a consumidors paràsits, és a dir, deixar que altres persones paguin pel bé i d’aquesta manera gaudir-lo sense pagar.

La Informació Imperfecta

A vegades, els mercats subministren als consumidors o als productors una informació imperfecta que no permet prendre decisions ben documentades.

Solució: Quan hi ha diferències rellevants d’accés a la informació parlem d’informació asimètrica: algunes persones estan més ben informades que d'altres i aquesta informació pot afectar les decisions que prenen i la manera com es relacionen.

Competència Imperfecta

Quan hi ha menys quantitat i més preu en el mercat de competència monopolística. La solució són les lleis antimonopolístiques: barreres d’entrada i preus màxims.

Preus màxims: Quan per raons socials o de justícia distributiva es fixa un límit màxim al preu d’un bé per sota del nivell d’equilibri, apareixerà un excés de demanda d’aquest bé. La fixació d’un preu màxim en un mercat no permet a cap venedor cobrar més que aquest preu i, en conseqüència, fa que la quantitat demandada superi la quantitat oferta. L’efecte de la intervenció de l’Estat fixant un preu màxim es concreta en:

1. Un augment de la quantitat demandada.
2. Una reducció de la quantitat oferta.
3. L’aparició d’escassetat en el mercat.

Les Funcions de l’Estat: La Política Distributiva

La intervenció de l’estat es distribueix en tres grans funcions:

• Millorar l’eficiència econòmica combatent les fallades de mercat.
  • Externalitats: amb llicències i subvencions.
  • Béns públics: que l’estat els ofereixi.
  • Competència imperfecta (monopoli): amb lleis antimonopoli.
  • Informació imperfecta: amb informació asimètrica.
• Estabilitzar l’economia i afavorir el creixement econòmic, mitjançant la política macroeconòmica.
• Procurar l’equitat millorant la distribució de la renda.

La Política Distributiva

La distribució de la renda d’un país entre els diferents agents econòmics no solament és el resultat de les rendes, sinó que també està molt influïda per l’acció del sector públic, pels impostos i les transferències efectuades per l’administració. L’existència de grans diferències en la distribució personal, política distributiva, l’objectiu principal de la qual és intentar evitar que determinats segments de la població no arribin a uns nivells mínims de renda. En el lliure funcionament del mercat, no està garantida una distribució de la renda que la societat consideri justa.

Els instruments de què disposa la política de distribució:

Els impostos: Modifiquen la distribució de la renda. Els indirectes, que es recapten sobre el consum de serveis o compra de béns. Els directes, que graven l’obtenció de la renda. Els impostos directes són proporcionals, és a dir, que el tipus impositiu puja amb la renda (progressius) i que la distribució es modifica en benefici dels menys afavorits.

Les despeses de transferència: Els impostos pretenen, d’una banda, aconseguir recursos financers per al sector públic i, de l’altra, modificar la distribució de la renda. Les transferències busquen garantir una base mínima del nivell de vida per a tots els individus i una igualació primària en la distribució de la renda.

Intervenció directa en el mecanisme de mercat: El tercer bloc d’activitats distributives és el que se centra en la intervenció dins el funcionament del mercat. Actuen sobre les forces de demanda i oferta de mà d’obra i sobre altres factors de la producció.

Preus Mínims

La fixació d’un preu mínim per part de l’Estat provoca:

1. Un augment de la quantitat oferta.
2. Una reducció de la quantitat demandada.
3. L’aparició d’un excedent de mercat.

L’establiment de preus subvencionats o de sosteniment

Una altra manera d’intervenir l’Estat en els mercats consisteix a fixar un preu de sosteniment. Aquesta forma d’intervenció no obliga els consumidors a pagar directament un preu més alt pels béns subvencionats que compren, però impedeix que es produeixin ineficiències en l’assignació de recursos.

La Desigualtat i la Pobresa: L’Estat del Benestar

L’Estat ha de distribuir la renda per tenir l’estat del benestar. Com a indicador de la distribució de la renda es pot fer servir la taxa de pobresa.

La taxa de pobresa és el percentatge de la població conegut com a llindar de pobresa. Aquest nivell és fixat pels governs segons la mida de cada família, per sota del qual es considera que una família es troba en la pobresa. L’aparició de l’estat del benestar suposa que l’Estat modifica les forces del mercat per protegir els individus de determinades contingències i garantir-los un nivell mínim de vida.