Factors abiòtics i ecosistemes
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Geología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,91 KB
Factors abiòtics en medis terrestres
En els medis terrestres, la temperatura disminueix a mesura que augmenta l'altitud i varia amb la latitud, augmentant des dels pols cap a l'equador.
La llum té una gran influència sobre les plantes, ja que permet dur a terme la fotosíntesi. En els animals, influeix en les funcions vitals i els costums.
La humitat és la quantitat d'aigua present en l'aire. És fonamental en els organismes terrestres per a les funcions vitals.
Factors abiòtics en medis aquàtics
La llum és un dels factors més importants, ja que condiciona la presència d'organismes fotosintètics. Disminueix amb la profunditat; així, es distingeix una zona fòtica (il·luminada) i una zona afòtica.
La temperatura és menys variable que en els ecosistemes terrestres. Les variacions estan en funció de la distància a la costa i de la profunditat.
La pressió: a mesura que augmenta la profunditat, també ho fa la pressió hidroestàtica, fet que condiciona la forma dels éssers vius, especialment en el medi marí.
La quantitat d'oxigen: en els ecosistemes aquàtics hi ha molt pocs gasos dissolts a l'aigua. Aquest fet comporta una limitació per als éssers vius que no existeix en els ecosistemes terrestres.
La vida a les aigües
El plàncton són petits organismes que viuen surant en les aigües; són immòbils o fan petits moviments. Dins d'aquest grup es distingeix el fitoplàncton i el zooplàncton.
El nècton està format per animals que poden nedar i que es desplacen amb facilitat. Per exemple: peixos, balenes, calamars, etc.
El bentos són els organismes que viuen sobre el fons, fixos o desplaçant-s'hi. Per exemple: les estrelles de mar, els musclos, els coralls, etc.
Els ecosistemes marins
Segons la profunditat, es distingeixen tres zones:
- Zona pelàgica: És la més superficial; arriba fins a uns 200 m. És una zona il·luminada, amb plàncton i organismes nedadors.
- Zona batial: Comprèn dels 200 als 2000 m de profunditat. Hi abunden els animals nedadors adaptats a la manca de llum.
- Zona abissal: Per sota dels 2000 m. Es caracteritza per l'absència de llum i les altes pressions.
Segons la distància a la costa, es diferencien dues zones:
- Zona nerítica: És la propera a la costa, situada sobre la plataforma continental. Es caracteritza pel moviment continu de l'aigua a causa de l'onatge, les marees i els corrents costaners.
- Zona d'alta mar: És la més allunyada de la costa, situada més enllà de la plataforma continental.
Els ecosistemes d'aigua dolça
Aigües corrents: Són els rius i els torrents. Als trams alts es produeixen forts corrents. A les zones baixes, l'aigua va a menys velocitat; hi abunden les plantes aquàtiques i els animals filtradors.
Aigües estancades: Són els llacs, les basses i els pantans. Hi distingim:
- Zona litoral: Propera a la riba i poc profunda. És la zona més habitada; hi predominen algues, ocells, amfibis, insectes i plantes aquàtiques.
- Zona d'aigües lliures: Allunyada de la riba i il·luminada. Hi predomina el fitoplàncton, diversos peixos i petits crustacis.
- Zona profunda: Allunyada de la riba, amb poca llum i baixa concentració d'oxigen. No conté vida vegetal; els ocupants principals són bacteris i bivalves.
La biodiversitat és una variable que s'utilitza en ecologia per valorar la qualitat de la biocenosi d'un ecosistema i expressar la quantitat de formes de vida diferents que la constitueixen.