Explorant els Mites d'Ovidi: Anàlisi i Preguntes Clau

I. Tema de l'Obra

-Quin és el tema de l'obra? Parlar dels cossos transformats en formes noves.

Del Caos al Cosmos

-Què era el Caos? L'aspecte de la natura (el mateix a tot l'univers), una massa informe i desordenada, un pes inert i una acumulació confusa de les llavors de les coses, encara no estructurades.

-Què es va formar quan un déu, o una naturalesa millor, va posar fi al desacord? La separació de la substància ígnia, la volta celeste, l'aire, la terra i l'aigua.

-Quins elements havien estat amagats i van començar a resplendir pel cel? Els estels.

Edats

-Quines són les quatre edats del món? En què es diferencien?

La primera, l'edat d'or. Sense responsable i sense lleis, es practicaven la lleialtat i la justícia. No hi havia càstigs ni temences, ni lleis penjades en públic, ni jutges ni defensors. Ni navegació. Ni fossats a les ciutats. Ni trompetes ni corns; ni cascos ni espases. Ni exèrcit. Ni agricultura. Amb primavera eterna i plàcids zèfirs. Amb rius de llet i nèctar, amb mel.

Saturn va ser enviat al Tàrtar per Júpiter. Generació de plata. Primavera escurçada amb hiverns, estius i tardors (quatre estacions). Aire abrusador, caramells de glaç. Cases (matolls espessos i branques entrellaçades). Llavors (de Ceres), vedells i jou (ramaderia).

Bronze. Més cruel de caràcter i més presta a enfrontar-se en violents combats (sense ésser criminal).

Raça de ferro. Crims. Sense modèstia, veritat i lleialtat, i amb frau, engany i paranys, traïció, violència i desig criminal de posseir. Veles (mariners) i aigües desconegudes. Terra dividida amb partions per agrimensors. Extracció de riqueses de l'infern. Aparició del ferro i de l'or. Guerra. Rapinya i desconfiança entre hoste i amfitrió, entre gendre i sogre, entre germans, entre marit i muller; madrastres terribles i fills contra el pare. Astea (dea de la justícia) abandona la Terra.

El Diluvi, Deucalió i Pirra

-Qui eren Deucalió i Pirra? Expliqueu el mite i digueu si podem relacionar-lo amb alguna història del cristianisme.

Deucalió era fill de Prometeu. Pirra, filla d'Epimeteu. Deucalió i Pirra eren cosins germans i esposos.

Júpiter no volia cremar la terra amb llamps i va recordar que el mar, la terra i les mansions celestials es cremarien amb un incendi i que l'univers s'ensorraria. Aleshores, va triar un càstig diferent per als mortals: pluja intensa. Tanca el vent Aquiló (Bòreas) a les coves d'Èol i els altres vents, i deixa anar el Notos (Austre). Aquest prem els núvols i comença a descarregar. Iris (missatgera de Juno) recull les aigües i les porta als núvols. Les messes són abatudes. Neptú ajuda Júpiter i desplegue les forces dels rius, que es desborden. Tot era mar. Un home ocupa un turó i un altre seu en una barca. Foques, nereides, dofins; llop, ovelles... nedant. Els sobrevivents moren de fam.

La Fòcida. Muntanya Parnàs. Deucalió i Pirra hi arriben. Deucalió prega a les nimfes corícides, a les divinitats del Parnàs i a Temis (titànida filla de Gea i Úran). Júpiter calma les aigües, crida Tritó (fill de Neptú i Amfitrite) perquè faci retrocedir les aigües. Tornen el litoral, els rius i els pujols i apareix la terra (contrades, boscos...).

Pigmalió es lamenta que ell i Pirra són tota la població. Es dirigeixen al riu Cefis (Grècia central, al nord del Parnàs). Van al santuari de Temis. La dea els diu que escampin els ossos de la mare. Aquesta és la Terra, i els ossos són les pedres. Els rocs llençats es converteixen en persones.

-Coneixeu alguna altra versió d'un diluvi que hagi arrassat la Terra? La del diluvi universal de l'Antic Testament.

-Passat el diluvi, què proposa la dea Temis a Deucalió i Pirra perquè el món torni a tenir habitants? Que llancin darrere l'esquena els ossos (pedres) de la mare (la Terra).

-Quin sentit tenen en realitat les paraules de la dea Temis? Que llançant les pedres crearien els nous éssers humans.

-Segons Ovidi, per què l'ésser humà suporta tan bé les dificultats de la vida? Perquè és format de pedra. "Nosaltres mateixos som prova evident de quin és el nostre origen".

Apol·lo i Dafne

-Com neix l'amor entre Apol·lo i Dafne? Apol·lo, havent vençut el serpent Pitó, retreu a Cupido que corbi els extrems del seu arc. Cupido li diu que el seu arc (de Cupido) el travessarà. Llança una fletxa de plom (de desamor) a Dafne i una d'or (d'amor) a Apol·lo.

-Per què la nimfa rebutja el déu? Perquè Cupido li havia clavat una fletxa de plom.

-De quina manera se salva Dafne de l'assetjament d'Apol·lo? Ella demana al pare (Peneu) que li atorgui la virginitat perpètua, la qual cosa no és possible per la seva bellesa i aparença. Aleshores, perseguida pel déu, demana al pare que destrueixi, transformant-la, la seva figura. És transformada en llorer.

-En què es transforma Dafne i per què? En llorer, perquè el pare li atorga la transformació de la seva figura.

-Com podrà tenir sempre present la seva estimada Dafne un cop transformada? Ella ornarà els cabells, la lira i el buirac del déu.

-Busqueu la imatge d'Apol·lo i Dafne de Bernini i digueu quin moment de la història representa.

Representa la transformació de Dafne en llorer.

II. Eco i Narcís

-Investigueu la causa per la qual Juno s'enfada amb Eco i quin càstig li imposa. S'enfada perquè Eco, quan Juno podia sorprendre les nimfes en braços de Júpiter a la muntanya, l'entretenia amb una conversa interminable i donava a les nimfes temps per fugir. El càstig que Juno imposa a Eco és que perd el control de la llengua i només pot repetir les darreres paraules i reproduir els mots que sent.

-Què li passa a Eco quan coneix Narcís? Que ell li diu "Treu-me aquests braços del coll; m'estimo més morir. Mai no m'uniria a tu". I ella es va aprimant i només li resten la veu i els ossos, que es transformen en pedres; només en resta la veu. Li passa el mateix al jove? No. Però la dea de Ramnunt (Nèmesis) fa que ell estimi i no posseeixi mai l'objecte del seu amor (que és ell mateix).

-Segons el mite, quin fenomen natural es va originar amb la degradació física de la nimfa? L'eco.

-Què és ser un narcicista? És sentir amor excessiu cap a un mateix, la qual cosa fa que l'orgull cegui la valoració real i menyspreï els altres.

III. Tirèsias

-Per què Tirèsias coneixia els plaers de Venus des del punt de vista dels homes i des del punt de vista de les dones? Perquè un dia, amb un cop de bastó, havia maltractat dues serps que copulaven al bosc i es va transformar en dona; qual les va tornar a veure, va colpejar els mateixos serpents i va tornar a ser home.

-Qui el va deixar cec i qui li va concedir la facultat de conèixer el futur? Juno i Júpiter, respectivament.

IV. Píram i Tisbe

-Qui eren Píram i Tisbe? Eren dos enamorats de Babilònia que vivien en dues cases contigües i es comunicaven per una esquerda de la paret comuna (perquè els pares impedien que s'unissin).

-A quins personatges de Shakespeare ens recorda aquesta història? A Romeu i Julieta. I a Hèrmia i Lisandre (d'El somni d'una nit d'estiu).

Hermafrodit

El terme «hermafrodita» procedeix del nombre d'Hermafrodit.

-Què significa i a què s'aplica el referit terme? Quina relació té amb el personatge mític? Hermafrodit (Hermaphroditus, Ἑρμαφρόδιτος) és nom compost d'Hermes i Afrodita i sinònim d'ἀνδρογύνης, γύνανδρος i ἡμίανδρος. Va ser un personatge mitològic: primer un home (amb fal·lus, símbol de la fertilitat), i després modificat i esdevingut un ésser de doble sexe amb el cap, pit i cos de femella i les parts sexuals d'home. Era fill d'Hermes i d'Afrodita i net d'Atles. "Hermafrodita" és qui té els òrgans reproductors propis dels dos sexes (animal o flor); o qui té els dos sexes, l’un d’ells o ambdós gairebé sempre imperfectament desenvolupats (persona).

Perseu i Andròmeda

-Qui era Perseu? Perseu (Περσεύς) era un heroi, fill de Zeus i de Dànae, fundador de Micenes i avantpassat d'Hèracles; conegut per haver matat Medusa i haver alliberat Andròmeda, amb qui es va casar. I Andrómeda? Andròmeda (Άνδρομέδη) era la filla de Cefeu (rei d'Etiòpia) i de Cassiopea. Els seus pares van ser castigats perquè Cassiopea es creia la més bella de les nereides. Aquestes, geloses, van demanar a Posidó que les vengés d'aquell insult. El déu, per complaure-les, va provocar inundacions i va enviar la Balena (Cetus) a destruir les terres de Cefeu. El rei va consultar l'oracle d'Ammon, que va dir que Andròmeda havia de ser sacrificada al monstre marí per evitar el càstig del qual era víctima el poble d'Etiòpia. Els etíops van obligar al rei a acceptar el sacrifici i la jove va ser lligada a una roca. Quan Perseu tornava de matar la Medusa (volant gràcies a les seves sandàlies alades obsequi de les nàiades), va veure Andròmeda i se'n va enamorar. Va baixar a la platja per parlar amb Cefeu i Cassiopea. Els va demanar de casar-se amb la seva filla si aconseguia matar el monstre. Els pares van acceptar. Perseu va lluitar amb el monstre marí i el va matar utilitzant el cap de Medusa (que convertia en pedra tot aquell qui la mirava encara que estigués morta). Perseu i Andròmeda es van casar. Però Fineu, que havia estat promès a la noia, va organitzar una conjura contra Perseu. L'heroi la va descobrir i va mostrar el cap de la Medusa als seus enemics, que van quedar convertits en pedra. Al marxar d'Etiòpia, Perseu es va endur Andròmeda a Argos, i després a Tirint. En aquesta ciutat van tenir diversos fills i una filla, entre ells Heleu.

-Quina relació hi ha entre ells? Es van casar.