Expansió i Organització de la Corona d'Aragó: Economia, Societat i Política (s. XIII-XIV)

La Derrota de Pere el Catòlic

La derrota de Pere el Catòlic a la batalla de Muret va posar fi a l'expansió de la Corona d'Aragó cap a les terres d'Occitània. L'expansionisme de la monarquia catalanoaragonesa es va orientar cap a la península Ibèrica i la Mediterrània. Les causes que expliquen aquesta orientació expansionista són: la decadència dels regnes de taifes després de la victòria de Las Navas de Tolosa (1212), els interessos de la burgesia catalana per expandir el comerç al Mediterrani i la noblesa aragonesa, que volia adquirir noves terres.

Conquesta de les Illes Balears i València

El primer objectiu dels mercaders i dels nobles catalans van ser les Illes Balears, un regne musulmà ric i un bon centre de comunicacions. El 1229, el rei Jaume I el Conqueridor va iniciar la conquesta de Mallorca. Eivissa va ser conquerida més tard, i Menorca, en temps d'Alfons III (1287). La conquesta del regne de València va ser una iniciativa dels nobles aragonesos i dels ordes religiosos militars que van iniciar l'ocupació del Maestrat. A partir del 1236, hi va intervenir Jaume I, que va aconseguir la capitulació de la ciutat de València (1238). Un cop conquerits Mallorca i València, el rei Jaume I va procedir a fer el repartiment de les terres entre els organitzadors de la conquesta.

Estructura Social

La societat catalana era una societat feudal, formada per privilegiats i no privilegiats.

Els Privilegiats

La noblesa i el clero eren grans propietaris de terres i els estaments privilegiats, tot i que amb prou feines representaven l'1,5% de la població.

Els No Privilegiats

Els pagesos constituïen el 90% de la població. Hi havia pocs pagesos lliures, i la majoria estaven vinculats a la terra, és a dir, no la podien deixar si no era pagant una remença. Els habitants de la ciutat formaven un grup heterogeni que es distingia per la riquesa:

• Mà major: burgesos més rics que es dedicaven preferentment a la banca i al comerç d'ultramar (ciutadans honrats).
• Mà mitjana: mercaders, artistes i artesans.
• Mà menor o poble menut: artesans (menestrals), obrers i pobres.

També hi havia esclaus, mudèjars i jueus.

Rutes Comercials i Consolats de Mar

Aquesta política militar va rebre el suport dels mercaders catalans, sobretot dels de Barcelona, i també dels valencians i mallorquins. Els van proporcionar diners i naus, ja que volien establir rutes comercials segures a Itàlia. En aquestes rutes, adquirien productes orientals (espècies, seda, perfums, etc.), que compraven amb monedes d'or, teixits, armes de ferro, corall, oli i esclaus.

Els Consolats de Mar

Per impulsar aquest comerç, Barcelona va organitzar tot un sistema de consolats a les principals ciutats de la Mediterrània. El Consolat de Mar era un tribunal al capdavant del qual hi havia un cònsol o representant de la ciutat que tenia poder judicial per resoldre els problemes que sorgien entre mercaders o per representar-los davant les autoritats. El primer consolat de mar es va crear a Barcelona l'any 1260, i ben aviat se'n van establir a totes les ciutats portuàries de la Corona.

La Població

Al llarg dels segles XII i XIII, la població de la Corona d'Aragó havia augmentat com a resultat de la prosperitat econòmica. La part més important de la població vivia al camp, però el desenvolupament comercial i artesà havia atret molta gent a la ciutat. Es calcula que un 23% de la població catalana vivia a les ciutats.

Una Monarquia Confederal

La Corona d'Aragó es va organitzar com una confederació d'estats en què cadascun mantenia les estructures de poder, els costums, les lleis i la llengua propis. Pere el Cerimoniós, a la segona meitat del segle XIV, va aplegar sota el títol de Principat els regnes d'Aragó, de València i de Mallorca. A mesura que van ser conquerides, s'hi van afegir les illes de Sicília i Sardenya, els ducats d'Atenes i Neopàtria i el regne de Nàpols. La monarquia era l'única institució comuna de tots els regnes de la corona. En les seves constants absències, el monarca nomenava un governador a cada regne perquè el representés.

El Pactisme

Aquest sistema de govern implicava que els reis havien de respectar les lleis, les institucions i els costums propis de cada territori. Mitjançant el pactisme, el monarca compartia el poder amb els grups més privilegiats. L'instrument més important per aconseguir aquest equilibri eren les Corts.

La Cort Reial

La formaven els familiars, els nobles, els clergues i els funcionaris que envoltaven el monarca. També en formaven part el Consell Reial, la Cúria, la Cancelleria i la Tresoreria.

La Generalitat

A partir del segle XIV, a Catalunya es va crear una delegació, la Diputació General de Catalunya o Generalitat. Tenia la seu a Barcelona i posseïa atribucions pròpies: recaptava impostos, mantenia un exèrcit i una flota, i vigilava el compliment de les lleis o constitucions.

Els Consells Municipals

A partir del segle XIII, el poder municipal va deixar d'estar en mans de funcionaris del rei i va passar a mans d'uns representants escollits pels habitants de les ciutats. Jaume I va organitzar l'administració municipal a Barcelona, que estava formada per 5 consellers i una assemblea constituïda per 100 ciutadans. Els càrrecs de consellers i de diputats els va acaparar la burgesia més rica, que va conformar una veritable oligarquia municipal.

Activitats Econòmiques

L'agricultura va experimentar una expansió important a partir del segle XIII gràcies a l'ampliació de la superfície conreada, la millora de les tècniques i noves plantes de conreu (safrà). A les ciutats, l'activitat artesana era important, i els diversos oficis estaven agrupats en gremis. El comerç era l'activitat més important i la base de la prosperitat econòmica medieval catalana. L'etapa més pròspera d'aquest comerç es va desenvolupar entre el 1250 i el 1350.