L'expansió d'Alexandre el Gran i els regnes hel·lenístics

APARTADO 5

Van continuar rivalitzant entre si, la qual cosa va permetre que el regne de Macedònia, situat al nord de Grècia, es fes més poderós; va començar l'època hel·lenística.

El regnat de Filip II

Com que les guerres del Peloponès van afeblir les polis gregues, Macedònia va aprofitar aquest moment per atacar-les des del nord.

El rei macedoni Filip II va derrotar una aliança de polis, liderada per Atenes i Tebes, en la batalla de Queronea (338 aC) i va estendre el seu domini sobre Grècia.

L'imperi d'Alexandre el Gran

• Primer va conquerir l'Àsia Menor i Egipte, on va fundar la ciutat d'Alexandria, al delta del Nil.

• Des d'allà es va dirigir cap a l'Imperi persa, on va vèncer el seu sobirà, Darios III, i es va proclamar rei de Pèrsia.

• Va continuar l'avançament fins a l'Índia i l'Àsia central.

Així, doncs, Alexandre el Gran va crear un imperi que comprenia pràcticament tot el món conegut pels grecs.

Alexandre el Gran es va esforçar per instaurar la llengua i la cultura gregues als territoris que anava conquerint. Aquesta difusió de la cultura grega o hel·lènica dona nom a l'Imperi hel·lenístic.

Alexandre el Gran va morir molt jove, quan tenia 32 anys. Després de la defunció, l'any 323 aC, els seus generals es van repartir els territoris conquerits, un fet que va provocar la divisió de l'Imperi i la creació de diversos regnes:

• Macedònia i Grècia van ser governades per Antígon.
• Síria i l' Àsia Menor van correspondre a Seleuc.
• Egipte i Palestina van passar al domini de Ptolemeu. Durant aquest període es va construir el far d'Alexandria, una de les set meravelles de l'antiguitat, i la biblioteca, un dels centres de transmissió del saber més importants de la història.

Els regnes hel·lenístics van viure un període de gran esplendor econòmica i cultural. La civilització grega es va barrejar amb altres cultures, com la persa, la mesopotàmica o l'egípcia.

A més d'Alexandria, a Egipte, van prosperar altres ciutats com Antioquia, a l'extrem oriental de la Mediterrània, o Pèrgam, a prop de la costa d'Anatòlia.

No obstant això, ja s'albirava el naixement d'un imperi nou. Es tractava de Roma, que havia començat el seu procés d'expansió i havia aconseguit el control de Grècia durant les guerres macedòniques, a mitjan segle ii aC.

APARTADO 4

Durant el segle v aC, Grècia va viure el període de més esplendor i va assolir la maduresa política, intel·lectual i artística. Les polis es van fer molt poderoses, i dues d'aquestes ciutats estat, Atenes i Esparta, van destacar de la resta.

Els grecs havien ocupat molts territoris de la Mediterrània oriental, però l'Imperi persa també tenia interessos en aquella zona, per la qual cosa les dues civilitzacions van entrar en conflicte. Les disputes territorials entre grecs i perses van donar lloc a les guerres mèdiques.

• L'any 490 aC, els perses, comandats pel rei Darios el Gran, van creuar l'Egeu per apoderar-se de Grècia, però els atenesos van aconseguir aturar-los en la batalla de Marató.
• Deu anys després, el 480 aC, Xerxes, fill de Darios, va conquerir el nord de Grècia. Una aliança de polis gregues, liderades per Esparta, va tractar d'impedir que els perses continuessin avançant, però, tot i l'heroica defensa, els grecs van ser vençuts en la batalla de les Termòpiles.
• Aquell mateix any, els perses van sotmetre Atenes, però finalment van ser derrotats en la batalla naval de Salamina.

Quan van haver acabat les guerres mèdiques, les polis gregues es van unir i van fundar la Lliga de Delos, per combatre juntes en cas de nous conflictes.

Dins de la Lliga van destacar novament Atenes, a la regió de l' Àtica, i Esparta, situada al Peloponès. Les dues polis, governades amb sistemes d'organització diferents, encetaren una gran rivalitat.