Existeixens esbossus de la vicaria fortuny

LA VICARIA

- Autors: Fortuny - Cronologia: 1867-1870 - Estil: Realisme - Tècnica: oli sobre fusta - Tema: costumista - Localització: MNAC, Barcelona

Context històric i cultural

Ens situem a Espanya de segona meitat del s.XIX, quan Isabel II és destituïda com a reina a partir de la revolta de la Gloriosa. Comença el sexenni democràtic (1868- 1874), període més democràtic. També hi ha la Revolució Industrial, en una Espanya molt endarrerida i una Catalunya i País Basc que es comencen a industrialitzar.

Aquesta obra pertany al Realisme. És un trencament amb la pintura academicista, aposta per una pintura objectiva i que plasmi la realitat. Un dels pintors més destacats és Fortuny. Es forma com a orfebre, es trasllada de jove a fer Belles Arts a la Llotja i el bequen per acabar els estudis a Roma. És per aquest motiu que al principi, la seva obra és bastant academicista però a partir de 1860 marxa al Marroc -com a pintor de guerrai canvia. Allà descobreix les tonalitats, la llum, els paisatges… A partir del 1870 s’instal·la a París, on tindrà molt èxit. Vendrà tableautins (quadres petits que la burgesia comprava).

Anàlisi formal

Descripció

Veiem una habitació amb un grup nombrós de persones, un interior. Es representa un casament, i destaquen els nuvis que signen el seu contracte matrimonial acompanyats per convidats i observats per un altre grup de gent que espera el seu torn per casar-se.

Elements plàstics

- Predomini del color per sobre del dibuix

- El pintor combina un traç fi amb una pinzellada solta i ràpida per crear el detall. En un espai reduït arriba al màxim detall, sobretot als vestits i a l’habitació.

- Color → colors predominants: marrons, ocres, daurats… gran varietat cromàtica. Destaquen colors intensos sobre aquests.

- Llum → natural, diàfana. El focus de llum queda a l’esquerra, fora del quadre

- Profunditat: es crea amb la perspectiva lineal i un punt de fuga, reforçat per les línies de les rajoles

Composició

Composició tancada, tots els elements tendeixen cap al centre. Els personatges estan distribuïts de forma asimètrica per tota la composició; hi han més personatges a la dreta que a l’esquerra. Fortuny crea les diferents accions que passen a la mateixa estança. Diferents grups de personatges:

➔ centre: nuvi signant l’acord matrimonial, seguit de la núvia i els convidats

➔ dreta: persones que esperen el seu torn per parlar amb el Vicari. Hi ha un captaire, un senyor assegut i un grup de majos i majas.

➔ Esquerra: escena a part: senyor Vicari amb un altre personatge, estan parlant

El pintor separa els grups amb els elements arquitectònics i els colors. El dinamisme es troba a la signatura i als gestos dels personatges. L’obra, malgrat això, és bastant estàtica. Es considera una obra realista perquè mostra una escena quotidiana, tractada amb objectivitat de forma natural. La pinzellada és minuciosa, detallista i precisa.

Anàlisi significatiu

Tema costumista: Mostra un casament en una vicaria del s.XVIII (se sap per la manera de vestir dels personatges). Per crear l’espai, recrea el lloc on es va casar el pintor.

Funció → tabletain. Taules de fusta pintades per vendre, funció decorativa. Va ser exposada a París, a la galeria del marxant Goupil. Serà comprada per 70.000 francs. No té significat, és realista i només pretén mostrar la realitat.