Exèrcit i Organització Política a l'Antiga Roma

Exèrcit:

Format per ciutadans voluntaris i propietaris de terres. Any 107 aC, el general Marices reforma l'exèrcit per fer-lo més professional i accessible per a tothom.

Era una ciutat de combat, una legió, i s'estructuraven així:

• 10 cohorts = legió
• 1 cohort = 600 homes
• 1 legió = 6 centuries = 1 centuria = 100 homes / 1 legió és igual a 6.000 homes.

Les cohorts estaven numerades del I al X.

Cost de cavalleria per legió era de 120 homes.

JEFES: centurions i legat de la legió.

Octavi August va dissoldre moltes legions, en va deixar 28.

Més tard van haver-hi 33.

Els legionaris duraven 20 anys, tenien un sou considerable i primes.

Quan es jubilaven cobraven de l'estat i se'ls anomenava veterans.

També obtenien el dret a ciutadania romana, els auxiliars.

Organització Política:

Dos cònsols + altres magistratures: els dos cònsols tenien el màxim poder polític, la resta de magistrats tenien autoritat considerable controlada pel senat.

Senat esperit conservador, vetlla per les tradicions del poble.

A.del poble: s'expressaven noves idees i projectes de reforma. Es podia dir també COMICIS.

Culte:

Els primers romans creien en forces divines que podien ajudar en les diferents circumstàncies de la vida. Ex: l'agricultor per aconseguir bones collites que s'havien de guanyar el favor de diverses divinitats que afavorien l'agricultura: Stercueirus (adob de la terra), Vervactor (primera llaurada). Durant molt de temps aquestes forces divines (numides) no van tenir personificació, però al llarg del temps van començar a tenir representacions concretes i així van aparèixer els déus nacionals romans o indígenes per oposició als nous déus importants posteriorment. Entre els déus indígenes podem esmentar Ceres, Janus, Júpiter, Líber, Mart, Pal·las, Quirí, Tel·lus. Eren déus de la natura. Les divinitats indígenes més importants es van agrupar en tres, grups de tres déus. La triada més clàssica era formada per Júpiter, Juno i Minerva, era venerada en un temple situat al turó del Capitoli Romà.

Entre el segle VI i el III aC, i per influència etrusca, es va crear un panteó que barrejava déus romans i grecs.

Vesta, Juno, Minerva, Ceres, Diana, Venus, Mart, Mercuri, Júpiter, Neptú, Vulcà, Apol·lo.

Per influència grega, els romans van començar a representar els déus en estàtues.

Oci:

- Un teatre romà és una construcció típica de l'arquitectura romana que es troba a gran part de les províncies de l'antiga Roma i la finalitat del qual era la d'oferir espectacles teatrals. Alguns exemples representatius en són el teatre romà de Tarragona, el de Pol·lèntia i el de Sagunt, pel que fa als Països Catalans.

- Els amfiteatres romans eren edificis públics on se celebraven combats de gladiadors entre si o contra animals salvatges i, també, lluites entre animals de la mateixa o distinta espècie. Ocasionalment, s'hi oferien espectacles navals o naumàquies.

- El circ romà (circus en llatí) era un edifici d'oci romà que servia per a fer curses de cavalls i carros (bigues, quadrigues). No s'hi feien lluites de gladiadors, que se celebraven a l'amfiteatre.

- Les termes romanes són recintes públics destinats a banys típics de la civilització romana. En les antigues viles romanes els banys es deien balnea o balneum i si eren públics thermae o therma.

Estructures Romans:

Domus: Aquesta estructura domèstica normalment només li ho permetien les elits privilegiades, com els membres del Senat, els patricis, els cavallers més adinerats. Per tant, no podem dir que la domus sigui la casa típica romana. En el segle I dC, en època imperial, només existien 1800 domus. Són cases particulars on viu una sola família. Presenten influències hel·lenístiques, sent construïda entorn de l'atrium (atri), un recinte de grans dimensions; i al jardí interior denominat peristylum (peristil). A vegades, en els laterals de la façana principal es construeixen tabernae, independents de la casa, que l'amo llogava a artesans i comerciants. Solien ser d'una sola planta, encara que algunes presenten un segon pis al voltant de l'atri.

Ínsula: En una ínsula, es pot observar una diversitat d'estrats socials, ja que acull a persones de la condició més humil en les cellae; alhora que individus aristocràtics en condicions confortables. Conforme s'anava pujant de pis la qualitat i l'amplitud dels apartaments anava reduint-se fins a arribar a les golfes on viurien els inquilins amb menys poder adquisitiu.

Villa: Les villae estaven situades en la perifèria de les ciutats. Podien ser tant luxoses, com a modestes, relacionades amb les labors agrícoles. Depenen de les condicions econòmiques del propietari. Les calçades van afavorir l'aparició d'aquestes, ja que van facilitar la comunicació i el transport dels productes agrícoles amb les ciutats. Algunes cases es van convertir en grans cases d'esbarjo, algunes situades a la muntanya o en la costa. Cal destacar les de Campània i el golf de Nàpols. Normalment estaven relacionades amb la comercialització dels productes que es conreaven, com van poder ser cereals, vi o oli. També es podien criar animals domèstics com gallines, galls, dindis o oques.