Examen la renaixença
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,7 KB
RENAIXENÇA VALENCIANA
El 1859 va arribar a Va, València el mayorquí Maríà Aguiló, que va animar a escriuree en català els jóvens estudiants de Dret Llorente i Querol.
Organitzants per Aguiló es van celebrar a Vaéncia els Jocs Florals al paranimf de la universitat. Aquests jocs no es van tornar a repetir fins al 1879, any que van ser establits definitivament a València per Lo Rat-Penat, una soscietat acabada de crear per l'escriptor Constantí Llombart. A partir d'aquesta data els jocs es van celebrar amb regularitat, però a diferencia dels de Barcelona, van se bilingües des del principi.
Però Lo Rat-Penat, que Llombart haviacreat amb l'intenció d'aplegar tots els valencianistes, va ser denominat aviat pel sector burgés i conservador i va prendre un caràcter enyoradís i applític. Aquest immoble, tant literari com públic, és la causa principal del fracàs de la Renaixença valenciana.
La Renaixença valenciana, tal com la va configurar el grup de Llorente, es pot definir com una sèrie de refusos i repugnàncies a prolongar les conseqüencies que comportava la presa de consiència de la pròpia personalita com a poble. Hi va haver un refús a assumir el passat dels valencians, un refús a restaurar la pròpia llengua més enllà de la poesia i un refùs a la politització del moviment. Es a dir, s'impedia que la recuperació lingüística i cultural tinguera repecussió social i que fóra mínimament efectiva. La manca d'una industralització també va reforçar el conservadorisme i l'immobilisme de les classes dirigents valencianes.
RENAIXENÇA CATALANA
és un moviment de recuperació de la llengua i de la literatura catalana culta. Hi ha una recuperació de la consiència nacional. S'identifica llengua i nació. La burguesia catalana s'identifica amb la llengua i ´òna diners per a fomentar-la, mentre que la burgesia valenciana no és tant abundant i la majoria parla castella.
La Renaixença s'inicia el 18833 amb la publicació de l'oda "La Pàtria" de Bonaventura Carles d'Aribau, al períòdic "El vapor".
El 1859 es predueix la restauració dels Jocs Florals, que es un concurs literari amb tres temes:amor, patria i fe. La persona guanyava els tres temes s'anomena "Mestre en Gai saber". Verdeguer i Guimerà són proclamats "Mestres de Gai saber".
S'intenta recuperar els tres gèneres: poesia teatre i novel·
La.
Els Jocs Florals es una plataforma de gran difusió literària.
poesia=>Verdeguer//Teatre=>Guimerà//Novel·la=>Oller
La llengua havia dufrit uan decadència i estav castellenitzada. Pompeu Fabra publixa un diccionari gramàtic que ordenarà la llengua.Mentre Catalunya hi ha una forta industralització junt amb la burguesia que defensa la llengua. Al país Valencíà, la societat és agrícola, hi ha molta poca burguesia.
LA PÀTRIA
Aquest text es escrit en la Renaixença a Catalunya, publicat en la revista El Vapor per l'autor Bonaventura Carles Aribau. Escrit en català arcaïtzant, aquest poema, es va convertir en un símbol del moviment renaixentista. La identificació entre llengua i pàtria que Aribau hi va efectuar va actuar de manera decisiva, uns quants anys més tard, sobre els jóvens que tenien de quinze a vint anys el moment en què va aparéixer. Sembla que el mateix Aribau no era totalment conscient de les conseqüències que es podien extraure del seu poema. El motiu de la seua redacció havia estat anecdòtic. Aribau el va escriure per felicitar el seu patró Gaspar de Remisa, baquer català, resident a Madrid. Aquest fet de circumtancia només s'esmenta al final del poema, que constitueix, un cant a la pàtria i a la llengua.
Adéu-siau//Jo-llavors//Què-sort//Plau-me-savis//En-vagit//Ix-sagrat.
L'ESPILL
L'Espill consta de setze mil tres-vents cinquanta-nou versos apariats de quatre síl·labes i està dividit en quatre llibres. En els llibres primer i segon el protagonista narrador relata la seua vida després de que sa mare el despatxa de casa. Després d'uan juventut alzarosa per Catalunya i França, en la qual pateix i presencia tota mena de crims i de maldats fememnines, el protagonistatorna a Valéncia on, sucessivament, es casa en una donzella,que en realitat no ho es, en una viuda i en una exmonja, sempre en resultats desastrosos. En el llibre tercer,quan encara pensava tornar a casar-se, Salomó se li apreix en un somni i li'n trau l'dea del cap, en exposar-li una llarga diatriba contra les dones. En el llibre quart, el protagonista decideis organitzar la seua vida al marge de qualsevol contacte amb les dones, lliurant a l'oració i a les obres de caritat.
L'espill, encara que està escrit en un vers que dificulta la narració,es tota una novel·la, que es presneta com una autobiografia del narrador protagonista. Roig intenta mantenir la versemblança autobiogàfica de la narració amb nombroses referències apersonatges i amb anécdotes reals, moltes vegades de la seua experiencia com a expert en medicina. L'espill, ras i curt, té l'espirit d'una auténtica novel·la realista. El narrador protagonista situa el relat en els ambients més diversos i per les situacions mes pintoresques. La narracií esdevé, d'aquesta manera, una veritable espill que va reflectitn tots els racons de la vida popular de València del Segle XV.
El sentit de l'espill: l'Espill no és sols un llibre misògin, sinó que, a més, presenta una visió totalment pessimista de la realitat humana.
Característiques: escrit en versos de 4 sil·labes/un llibre de literatura misògnia//Una novel·la en vers//visió negra i desencantada de la vida.
El 1859 va arribar a Va, València el mayorquí Maríà Aguiló, que va animar a escriuree en català els jóvens estudiants de Dret Llorente i Querol.
Organitzants per Aguiló es van celebrar a Vaéncia els Jocs Florals al paranimf de la universitat. Aquests jocs no es van tornar a repetir fins al 1879, any que van ser establits definitivament a València per Lo Rat-Penat, una soscietat acabada de crear per l'escriptor Constantí Llombart. A partir d'aquesta data els jocs es van celebrar amb regularitat, però a diferencia dels de Barcelona, van se bilingües des del principi.
Però Lo Rat-Penat, que Llombart haviacreat amb l'intenció d'aplegar tots els valencianistes, va ser denominat aviat pel sector burgés i conservador i va prendre un caràcter enyoradís i applític. Aquest immoble, tant literari com públic, és la causa principal del fracàs de la Renaixença valenciana.
La Renaixença valenciana, tal com la va configurar el grup de Llorente, es pot definir com una sèrie de refusos i repugnàncies a prolongar les conseqüencies que comportava la presa de consiència de la pròpia personalita com a poble. Hi va haver un refús a assumir el passat dels valencians, un refús a restaurar la pròpia llengua més enllà de la poesia i un refùs a la politització del moviment. Es a dir, s'impedia que la recuperació lingüística i cultural tinguera repecussió social i que fóra mínimament efectiva. La manca d'una industralització també va reforçar el conservadorisme i l'immobilisme de les classes dirigents valencianes.
RENAIXENÇA CATALANA
és un moviment de recuperació de la llengua i de la literatura catalana culta. Hi ha una recuperació de la consiència nacional. S'identifica llengua i nació. La burguesia catalana s'identifica amb la llengua i ´òna diners per a fomentar-la, mentre que la burgesia valenciana no és tant abundant i la majoria parla castella.
La Renaixença s'inicia el 18833 amb la publicació de l'oda "La Pàtria" de Bonaventura Carles d'Aribau, al períòdic "El vapor".
El 1859 es predueix la restauració dels Jocs Florals, que es un concurs literari amb tres temes:amor, patria i fe. La persona guanyava els tres temes s'anomena "Mestre en Gai saber". Verdeguer i Guimerà són proclamats "Mestres de Gai saber".
S'intenta recuperar els tres gèneres: poesia teatre i novel·
La.
Els Jocs Florals es una plataforma de gran difusió literària.
poesia=>Verdeguer//Teatre=>Guimerà//Novel·la=>Oller
La llengua havia dufrit uan decadència i estav castellenitzada. Pompeu Fabra publixa un diccionari gramàtic que ordenarà la llengua.Mentre Catalunya hi ha una forta industralització junt amb la burguesia que defensa la llengua. Al país Valencíà, la societat és agrícola, hi ha molta poca burguesia.
LA PÀTRIA
Aquest text es escrit en la Renaixença a Catalunya, publicat en la revista El Vapor per l'autor Bonaventura Carles Aribau. Escrit en català arcaïtzant, aquest poema, es va convertir en un símbol del moviment renaixentista. La identificació entre llengua i pàtria que Aribau hi va efectuar va actuar de manera decisiva, uns quants anys més tard, sobre els jóvens que tenien de quinze a vint anys el moment en què va aparéixer. Sembla que el mateix Aribau no era totalment conscient de les conseqüències que es podien extraure del seu poema. El motiu de la seua redacció havia estat anecdòtic. Aribau el va escriure per felicitar el seu patró Gaspar de Remisa, baquer català, resident a Madrid. Aquest fet de circumtancia només s'esmenta al final del poema, que constitueix, un cant a la pàtria i a la llengua.
Adéu-siau//Jo-llavors//Què-sort//Plau-me-savis//En-vagit//Ix-sagrat.
L'ESPILL
L'Espill consta de setze mil tres-vents cinquanta-nou versos apariats de quatre síl·labes i està dividit en quatre llibres. En els llibres primer i segon el protagonista narrador relata la seua vida després de que sa mare el despatxa de casa. Després d'uan juventut alzarosa per Catalunya i França, en la qual pateix i presencia tota mena de crims i de maldats fememnines, el protagonistatorna a Valéncia on, sucessivament, es casa en una donzella,que en realitat no ho es, en una viuda i en una exmonja, sempre en resultats desastrosos. En el llibre tercer,quan encara pensava tornar a casar-se, Salomó se li apreix en un somni i li'n trau l'dea del cap, en exposar-li una llarga diatriba contra les dones. En el llibre quart, el protagonista decideis organitzar la seua vida al marge de qualsevol contacte amb les dones, lliurant a l'oració i a les obres de caritat.
L'espill, encara que està escrit en un vers que dificulta la narració,es tota una novel·la, que es presneta com una autobiografia del narrador protagonista. Roig intenta mantenir la versemblança autobiogàfica de la narració amb nombroses referències apersonatges i amb anécdotes reals, moltes vegades de la seua experiencia com a expert en medicina. L'espill, ras i curt, té l'espirit d'una auténtica novel·la realista. El narrador protagonista situa el relat en els ambients més diversos i per les situacions mes pintoresques. La narracií esdevé, d'aquesta manera, una veritable espill que va reflectitn tots els racons de la vida popular de València del Segle XV.
El sentit de l'espill: l'Espill no és sols un llibre misògin, sinó que, a més, presenta una visió totalment pessimista de la realitat humana.
Característiques: escrit en versos de 4 sil·labes/un llibre de literatura misògnia//Una novel·la en vers//visió negra i desencantada de la vida.