Examen de Música: Anàlisi i Tècniques d'Enregistrament

Examen 2019

1. Què tenen en comú les cançons Rocket 88, You Really Got Me i Satisfaction des de la perspectiva del so? Comenta la incidència d’aquest element en la història del rock.

Les tres són pioneres en l'ús de la distorsió a la guitarra com a efecte. La distorsió, inicialment considerada com un defecte a evitar, va evolucionar fins a convertir-se en un element valorat estèticament i creativament. Aquest efecte ha influït en el llenguatge de la música pop fins al punt de ser crucial en gèneres com el hard rock o el heavy metal.

2. Detecta i corregeix els tres errors que conté aquest fragment (poden ser tant de caire històric com formal):
L'impacte de la tecnologia multipista en la música actual és bastant clar. Si ens anem enrere, veiem com ha evolucionat. Segons Daniel Levitin, molts grups van fer servir la tecnologia multipista durant els anys 60 per afegir una varietat de sons a les seves gravacions. Això els permetia als productors musicals decidir més endavant quins elements conservar i quins descartar. El músic i inventor Les Paul va ser pioner en aquesta tècnica, i artistes com Stevie Wonder, Prince o els Beatles la van utilitzar de manera destacada.

Error 2.1: Els primers casos documentats es remunten als anys 50.

Error 2.2: S'hauria de parlar de Les Paul, no de Phil Spector.

Error 2.3: Manca l'any de publicació del text citat.

3. Anomena i explica almenys un procediment que en l’era de l’enregistrament multipista analògic fos molt més arriscat que en l’era de les DAW.
El concepte de "punching" implica enregistrar durant una sessió mentre el músic està tocant, normalment per corregir un error anterior, ja sigui del músic o del tècnic. En l'era analògica, aquesta pràctica era més arriscada ja que no es disposava de la capacitat digital per desfer els canvis, de manera que si la gravació no era precisa en la seva entrada i sortida, es podia perdre material de la gravació anterior.

4. Explica el concepte de “gra de la veu” proposat per Roland Barthes en els termes que descriu Simon Frith i relaciona’l amb l’ús de microfonia propera.
D'acord amb Roland Barthes, el matís de la veu es pot entendre com la singularitat sonora pròpia de cada intèrpret vocal. Frith, en la dècada dels 80, exposa la rellevància de la veu dels cantants en el procés d'identificació dels consumidors o seguidors, defensant que una part substancial del lligam emocional amb una obra musical resideix precisament en la connexió amb la veu. A partir dels anys 50, amb l'aparició de noves tecnologies com la microfonia de condensador i l'expansió de les tècniques d'enregistrament, s'obre la porta a noves formes d'expressió vocal.

5. Explica com ho faries per enregistrar 12 instruments, un per un, si només disposessis d’un aparell de vuit pistes? 
Assegurant-nos de sempre deixar dos canals disponibles per fer ping pong, comencem a gravar en les pistes 1, 2, 3, 4, 5 i 6. Després, traslladem tota aquesta gravació a les pistes 7 i 8 per mantenir l'efecte estèreo. D'aquesta manera, tenim les pistes 1 a 6 lliures per a més enregistraments. Utilitzem les pistes 1-4 per a nous instruments i movem la informació de les pistes 1, 2, 3 i 4 a les pistes 5 i 6. Això ho repetim fins a completar els 12 instruments.

6. Entre els quatre patrons de bateria presentats, identifica l’anomenat “four on the floor”, explica per què l’anomenem així i quin paper juga en la història de la música.
El B, que representa el patró rítmic de la música disco, va guanyar una notable popularitat a partir dels anys 70. Aquest estil va fer un ús distintiu del bombo en temps negres, una tècnica que continuaria tenint una gran influència i que es seguiria escoltant en moltes produccions des de llavors.

7. Què és una echo chamber? Anomena algun artista que utilitzés aquest efecte.
Es tracta d'una sala particularment reverberant des de la qual es projecta la veu a través d'un altaveu que és captat per un segon micròfon. La senyal d'aquest segon micròfon es retorna a la gravadora, permetent-nos obtenir una veu amb efecte de reverb i una veu sense aquest efecte. Aquesta era la tècnica utilitzada durant la dècada dels anys 50 per generar reverberació, amb Elvis Presley com a exemple.

8. Com definiries el terme “anàfona”? Qui va proposar aquest concepte dins el marc de la semiòtica musical? Explica la diferència entre una anàfona sonora i una anàfona quinètica.
Una anàfona sonora és un so que imita un altre, com ara el so d'una guitarra elèctrica que imita el rugit d'un motor de cotxe. El musicòleg Philip Tagg és considerat el seu ideòleg. D'altra banda, una anàfona quinètica és un so que suggereix moviment, com ara una sirena de policia o qualsevol altre so que, per mitjà de la panoràmica, es mou a través del camp estèreo.

9. A partir de quin procediment o tècnica podem relacionar al compositor Karlheinz Stockhausen amb cançons com Tomorrow Never Knows dels Beatles o Money de Pink Floyd?
Amb els loops de cinta. Emprant els fragments de cinta enregistrada repetitivament, es creen bucles sonors que s'utilitzen per a ritmes, com es va fer a la cançó "Tomorrow Never Knows" dels Beatles, o per a seqüències, com es mostra en "Money" de Pink Floyd.

Anomena almenys cinc de les parts de la bateria que s’enumeren en la següent imatge [0.5 punts] i digues quin tipus de micròfon utilitzaries per sonoritzar els components 1, 3 i 5 [1 punts]:

1. Bombo (o kick, o bass drum) – micro dinàmic de diafragma gran. 2. Goliath – micro dinàmic de diafragma gran. 3. Caixa (o snare) – micro dinàmic a la part superior, micro dinàmic o de condensador (de diafragma petit o de llapis). 4. Toms o timbals / timbales. 5. Xarles (o hi hat) – micro de condensador (de diafragma petit o de llapis). 6. Crash (normalment es captura amb la parella estèreo d’overheads). 7. Ride (normalment es captura amb la parella estèreo d’overheads). 8. Splash (normalment es captura amb la parella estèreo d’overheads). 9. Crash (normalment es captura amb la parella estèreo d’overheads).