Evolució i Transformació del Sector Industrial a Espanya

Conceptes Clave

Bombolla Immobiliària

Una bombolla immobiliària és l'increment excessiu i injustificat dels preus dels béns immobles. Generalment, la causa de les bombolles immobiliàries és l'especulació.

Reconversió Industrial

La reconversió industrial és el procés mitjançant el qual un Estat duu a terme les accions pertinents per a renovar i modernitzar els processos productius en la indústria d'un país.

La reconversió industrial, per tant, és el procés mitjançant el qual un Estat, tractant d'aconseguir una major rendibilitat i eficiència en els seus processos industrials, intervé i planifica l'economia per a millorar i modernitzar els processos productius que presenta la indústria al país.

ZUR

Aquesta denominació es va encunyar a Espanya per a al·ludir a les zones que van sofrir la reconversió industrial (crisi de la indústria pesant a causa de la competència amb altres països, falta de matèria primera, etc.)

Sector Industrial Madur

Són les branques afectades per:

• el descens de la competitivitat (a causa de l'endarreriment tecnològic i major cost de la mà d'obra),
• la reducció de la demanda (a causa de l'aparició de nous materials i productes) o
• la necessitat de dur a terme processos de reconversió.

Exemple: la indústria siderúrgica, en concret la naval.

Deslocalització Industrial

En una economia globalitzada, les empreses busquen la competitivitat per a augmentar la seva quota de mercat; d'aquí es deriven les causes de la deslocalització: busquen menors costos laborals i millors condicions fiscals i tècniques.

D'altra banda, la localització dels establiments industrials s'ha flexibilitzat de manera que l'empresa pot deslocalitzar part del procés productiu. Aquest és el cas d'algunes fàbriques tèxtils espanyoles que han desplaçat al nord d'Àfrica o al sud i sud-est asiàtics els processos que exigeixen una considerable mà d'obra, mentre que el disseny dels teixits, que és un procés de valor afegit més gran, es fa a Espanya.

Les conseqüències de les deslocalitzacions són l'augment de l'atur i la pèrdua d'ocupació del sector secundari, que cada cop més tendeix a terciaritzar-se. Les polítiques industrials dels governs proporcionen ajudes a les empreses per frenar el procés de deslocalització i l'augment de l'atur.

El Desenvolupament de la Indústria fins a 1900

A Espanya, la industrialització es va iniciar tímidament a partir de 1830 gràcies a uns pocs empresaris emprenedors, a les posteriors inversions estrangeres en el ferrocarril i en la mineria i a capitals repatriats de Cuba i Filipines. La indústria incipient, basada en la força motriu de l'aigua i més endavant en la màquina de vapor, es va desenvolupar emparada per lleis proteccionistes que asseguraven el mercat interior i que gravaven amb forts impostos les importacions que podien representar una competència.

El procés industrial es va localitzar preferentment al nord i nord-est peninsular basat en dos grans motors:

1. L'explotació i el comerç del ferro a Biscaia i del carbó a Astúries que a la llarga va donar peu a la siderúrgia.
2. Indústria tèxtil del cotó a Barcelona i de la llana a Sabadell, Terrassa i Béjar.

La Indústria Espanyola fins a 1939

El desenvolupament industrial es va accelerar el primer terç del s. XX gràcies a un major creixement demogràfic que va proporcionar mà d'obra abundant i barata. Durant la I Guerra Mundial, la indústria tèxtil i la siderúrgica espanyola van trobar un bon mercat entre els països bel·ligerants. Acabada la contesa, la indústria va passar per una etapa de recessió que es va agreujar a causa de la crisi econòmica mundial en els anys trenta i es van enfortir les exportacions espanyoles, especialment les siderúrgiques. La Guerra Civil espanyola va provocar un retrocés en l'economia, ja que es van destruir la majoria dels mitjans de producció, en especial indústries i manufactures.

L'Estancament de la Indústria Espanyola

Després de la II Guerra Mundial (1939-45), els estats democràtics van sotmetre Espanya a un aïllament polític i econòmic. La resposta de la dictadura va ser la imposició d'una política d'autarquia, que consistia en l'autoabastiment i en la reducció al mínim dels intercanvis amb l'exterior. Aquest aïllament va assegurar a la indústria espanyola el mercat interior sense competència possible, va dificultar la importació de matèries primeres, va impedir la modernització tecnològica i va permetre la creació de petites indústries que abastien un mercat molt limitat.

A més, es va crear l'Institut Nacional d'Indústria (INI) per fomentar el desenvolupament industrial amb la intervenció de l'Estat. A l'INI se li va permetre adquirir llicències estrangeres per instal·lar grans indústries de base, com alts forns, siderúrgies, drassanes, centrals hidroelèctriques, etc.

El Pla d'Estabilització (1959) i la Liberalització

El Pla d'Estabilització (1959) va representar la fi de la política autàrquica i l'inici de la liberalització de l'economia espanyola, que fins llavors havia monopolitzat l'Estat. L'obertura d'Espanya a l'exterior es va fer amb l'ajuda dels Estats Units, que desitjava integrar Espanya en el bloc capitalista.

El Canvi de la Política Industrial

A partir d'aquell moment, Espanya va viure un gran creixement econòmic i industrial gràcies a l'eliminació de bona part de les barreres aranzelàries al comerç exterior. La liberalització va permetre comprar béns d'equip amb els quals va augmentar la productivitat i l'exportació. En el grup de sectors exportadors figuraven:

• Les indústries dedicades a la fabricació de béns de consum: calçat, cuir, suro, mobiliari, paperera i editorial.
• Entre les indústries bàsiques destaquen el cautxú (pneumàtics), la maquinària, la mineria i la indústria naval.

La liberalització va coincidir amb un període de gran expansió econòmica mundial que va afavorir que un bon nombre de companyies multinacionals s'instal·lessin en territori espanyol per causes diverses: la mà d'obra que emigrava del camp a la ciutat abundant i barata, la conflictivitat laboral era inexistent donat el control que exercia la dictadura franquista, la permissivitat era elevada i el mercat interior es desenvolupava ràpidament amb una demanda creixent de productes industrials.

Es van realitzar inversions industrials amb capital exterior, de les quals poc més del 40% corresponien a empreses nord-americanes, un 30% a empreses de la Comunitat Econòmica Europea i un 20% a capital suís.

En aquest període, les principals indústries van ser les electromagnètiques i la química juntament amb la fabricació de cotxes, la instal·lació de refineries de petroli i la diversificació de productes químics i farmacèutics.

Característiques de la Indústria Catalana

• Predomini de les PIME, tot i que també hi ha grans empreses com la fabricació d'automòbils.
• Indústries netes i no contaminants, situades en polígons industrials.
• Treballadors formats.
• Producció d'elevat valor afegit.
• Destinació de la producció: mercat exterior.
• Etc.

Punts Forts

• Tradició industrial de Catalunya.
• Teixit industrial organitzat, tant productivament (clústers) com pel que fa a la patronal (PIMEC, CECOT, Foment del Treball).
• Vinculació dels nous sectors productius a la recerca (R+D+I) i a la universitat, l'exemple més emblemàtic pot ser el farmacèutic o el biomèdic.
• Sectors punta vinculats a la nova economia del coneixement.
• Destinació de la producció al mercat exterior.