Evolució psicosexual segons Freud

Segons Freud, l’evolució de la personalitat està vinculada al desenvolupament de la sexualitat. La sexualitat està vinculada a la pulsió d’Eros (supervivència i principi de plaer). Des del naixement busquem plaer de diverses maneres. El plaer al seu torn és considerat com a distensió, és a dir, es pot parlar d’activitat sexual en el nadó acabat de néixer.

Aquest enfoc va resultar innovador i en la seva època escandalós però alhora atraient pel caràcter suggerent de les seves interpretacions tant de les conductes infantils com de les adultes que es poden correspondre amb fixacions en algun període del desenvolupament infantil.

Fases del desenvolupament vinculades a determinades zones erògenes:

• Activitats d’autoerotisme

Fase oral:

Es desenvolupa fins als dos anys. El plaer s’obté a través de la boca (succió, mossegar o mastegar). El nen pot rebre més satisfaccions o veure’s privat de les mateixes i per tant comença a crear un determinat caràcter o manera de respondre davant la satisfacció o frustració.

Fase anal:

Desenvolupament dels 2-4 anys. La satisfacció està relacionada amb l’anus (activitats d’expulsió i retenció). Se li imposen normes en la seva conducta i vinculades a la higiene.

• Activitats heterotròfiques

Fase fàl.lica:

Dels 4-6 anys comença l’interès pels propis òrgans genitals i els dels altres. Es manifesta el complex d’Èdip i el Complex d’Electra.

Els nens d’aquesta edat creen la seva pròpia identitat sexual per imitació. El típic és que el nen imiti la figura paterna i per tant vulgui acaparar tota l’estima de la mare, suplantant al pare. Existirà un desig d’eliminar al pare + el sentiment de culpa pel desig. Els sentiments al pare són ambivalents d’amor i odi a la vegada. Les amenaces fan desistir al nen i acaba acatant les normes.

Fase de latència:

Dels 6-pubertat. S’experimenta una disminució d’interès en els temes sexuals i cobren més relleu els aspectes de socialització més enllà de la pròpia família. Es produeix una introjecció de les normes i prohibicions socials.

Fase genital:

11-12 anys. La sexualitat es centra en els òrgans genitals. Es manifesten importants canvis físics i psicològics. És una fase conflictiva ja que es produeixen conflictes entre el desig de satisfacció de les pulsions i les normes.

Lo normal és que es produeixi una progressió entre aquestes fases però en ocasions es poden produir fixacions o bé regressions a alguna d’elles en èpoques adultes.

Els símptomes neuròtics segons Freud

Al començament, Freud només utilitzava mètodes físics per a curar els seus malalts ‘dels nervis’, ben aviat va comprovar que l’eficàcia d’aquests mètodes era nul•la. Breuer el va informar de la curació d’una malaltia d’histèria que patia símptomes que no es podien relacionar amb cap lesió física (insensibilitat, paràlisis part dreta, tos nerviosa, trastorns personalitat..). Durant la sessió d’hipnosi, Breuer va anotar les paraules que murmurava la pacient. Aquesta explicava fets traumàtics. Després de la hipnosi la malalta tenia coneixement del que havia explicat i va arribar a trobar sentit a les seves paraules i va permetre la seva curació. Breuer el va anomenar ‘mètode catàrtic’. Més tard Charcot va ajudar a Freud a comprovar la influencia de la suggestió i la hipnosi sobre les histèries.

Per explicar aquests fets s’havia de fer una doble hipnosi:

1. Fora de la consciència existeix un altre nivell no conscient que també influeix sobre la conducta.
2. Aquest segon nivell té una energia pròpia, els efectes del qual emergeixen a la vida conscient.

Aplicant aquestes hipòtesis les malalties neuròtiques (histèria) es fan més entenedores: La neurosi és el resultat d’un conflicte entre la força de repressió dels records/traumes que com a resultat d’aquesta força passen a ser inconscients, i d’altra banda la força pròpia d’aquestes representacions reprimides (recors/traumes) que lluiten per sortir a la consciència i que, per la resistència que les censuren apareixen mes ‘veladament’, sota la forma de símptomes neurotics corporals. Per tant, són una formació substitutiva de les primitives experiències reprimides.

L’inconscient també es manifesta en els somnis i lapsus. Al 1892 Freud empra el mètode de les associacions lliures per explicar aquestes manifestacions inconscients.

Els somnis com a manifestacions de l’inconscient

A l’any 1899 Freud va donar a conèixer la seva “Interpretació dels somnis“. El seu objectiu era interpretar-los i buscar el seu significat.

Per això es basava en els següents principis:

1. Els somnis compleixen una funció biològica i ens faciliten el descans, ens permeten continuar dormint. Ho aconsegueixen donant satisfacció imaginària als desitjos.
2. Els somnis són realitzacions de desitjos. Aquest fet el podem observar més fàcilment als somnis infantils ja que els desitjos apareixen d’una manera menys deformada.
3. Per analitzar un somni distingim el contingut manifest i el latent.

Manifest: allò que el subjecte recorda i descriu del somni, sovint incoherent i aparentment irrellevant.

Latent: veritables desitjos del subjecte, que apareixen de forma encoberta.

També existeix un treball d’elaboració onírica que permet transformar el contingut latent en contingut manifest. El material de que es val l’inconscient per transformar-lo en contingut manifest es pot identificar: idees o conflictes no resolts, impressions sensorials a partir de les quals es crea una història o desitjos eròtics.

Lleis d’interpretació dels somnis.

L’elaboració onírica segueix una sèrie de lleis:

1. Llei de condensació: tendència a unir o aglomerar elements que en la vida estan separats o són diferents. (sobre determinació)
2. Llei de desplaçament: canvi d’interès d’una representació. Determinats objectes o persones poden guanyar o perdre valor afectiu.
3. Llei de representativitat: en el somni no hi han idees generals ni representacions abstractes, però poden aparèixer imatges que les representen.

En conjunt tot allò que es vincula amb els somnis presenta uns trets clars d’infantilisme i primitivisme.