Evolució Política de l'Espanya Republicana durant la Guerra Civil

a) Evolució política de l'Espanya republicana durant la Guerra Civil

Poder popular i dispersió de poders (1936)

Després de l'aixecament militar, la població civil va prendre les armes, generant un poder paral·lel. Diversos grups radicals van dur a terme actes violents, causant milers de víctimes. Es va perseguir l'església, la burgesia i els grans propietaris.

A Catalunya, la Generalitat va crear el Comitè Central de Milícies Antifeixistes, integrat per tota l'esquerra. Aquest comitè dirigia la guerra i la vida a la rereguarda. El govern republicà va dissoldre l'exèrcit lleial per crear les Milícies Populars, formades per voluntaris.

Els primers mesos de la guerra es van caracteritzar per la dispersió de poders en el bàndol republicà.

Col·lectivitzacions i economia de guerra

La majoria d'indústries van ser col·lectivitzades, amb els sindicats i obrers prenent el control. A Catalunya, la Generalitat va legalitzar les col·lectivitats amb el Decret de Col·lectivitzacions i va crear el Consell d'Economia de Catalunya. Al camp, les col·lectivitzacions van ser desiguals, més dràstiques a Castella i menys a Catalunya.

En l'àmbit econòmic, es van controlar la banca, regular els salaris i crear entitats de crèdit públic. L'economia es va orientar a la guerra, però aquestes mesures van ajudar a la supervivència de la societat.

El govern de Largo Caballero (1936-1937)

Després de la dimissió de Giral, Largo Caballero (socialista) va formar un govern de coalició amb republicans, socialistes i, més tard, anarquistes. L'objectiu era acabar amb la dispersió de poders i crear governs provincials.

A nivell militar, es van professionalitzar les Milícies i es va crear l'Exèrcit Popular. Tot i això, no es van poder evitar les diverses tendències dins del govern.

A Catalunya, Companys va presidir un govern d'unitat amb PSUC, POUM, ERC i CNT. La Generalitat va dissoldre el Comitè de Milícies Antifeixistes per militaritzar les Milícies.

La situació del bàndol republicà era complexa per les diverses tendències dins del govern, amb dues visions oposades.

El govern de Negrín (1937-1939)

Després de la dimissió de Largo Caballero, Negrín va formar govern al maig de 1937. L'objectiu era afrontar la difícil situació del bàndol republicà. Indalecio Prieto (PSOE) va ser ministre de Defensa i dirigent de la guerra, amb el lema "resistir és vèncer". Negrín va ser president fins al final de la guerra.

Negrín volia guanyar la guerra i reforçar el poder central, integrant les Milícies a l'Exèrcit Popular. Va deixar d'incloure els sindicats CNT i UGT al govern, que es va constituir només amb partits polítics. Es va il·legalitzar el POUM i es van detenir els seus líders.

A Catalunya, Companys va presidir un nou govern amb ERC i PSUC, sense la CNT. Al novembre de 1937, Negrín va traslladar el govern de València a Barcelona, generant tensions amb la Generalitat.

Per obtenir suport internacional, Negrín va presentar el programa dels 13 punts al maig de 1938, que contenia les bases per finalitzar la guerra i els principis polítics de la República. La proposta no va tenir ressò internacional i Franco només acceptaria la rendició incondicional.

La zona insurrecta

Les classes dominants van donar suport als insurrectes. El 24 de juliol de 1936 es va crear la Junta de Defensa Nacional a Burgos, integrada pels militars colpistes. Aquesta Junta va assumir els poders de l'Estat i va coordinar les accions militars, amb l'exèrcit com a columna vertebral.

Franco va anar reforçant la seva posició dins la Junta gràcies als seus triomfs militars. L'1 d'octubre, Franco va ser nomenat Generalíssim de l'exèrcit i cap de govern, assumint tots els poders. La Junta de Defensa Nacional va desaparèixer i va sorgir la Junta Tècnica del Estado.

Creació del partit únic

Es van prohibir tots els partits polítics excepte la Falange Española, els Carlins i les JONS. A l'abril de 1937, Franco es va convertir en el líder de l'únic partit permès: FET y de las JONS.

El govern de Burgos

Al gener de 1938 es va culminar la formació de l'estat totalitari amb el primer govern de Franco, desapareixent la Junta Tècnica. Es van suprimir les llibertats, es va restablir la pena de mort, es van anul·lar els estatuts d'autonomia i es van abolir les reformes. Aquestes mesures van anar acompanyades d'una violència extrema.

Al març de 1938 es va aprovar el Fuero del Trabajo, que prohibia el dret de vaga, les reivindicacions obreres i els sindicats.

Final de la guerra

El coronel Casado, al capdavant de l'exèrcit republicà de la zona centre, va fer un cop d'estat contra Negrín per negociar amb Franco una pau honorable. Franco no va acceptar i va obligar al lliurament de les armes. Hi va haver enfrontaments entre els partidaris de Negrín i els de la Junta de Defensa. Finalment, Madrid va caure el 28 de març i Franco va signar l'últim comunicat de guerra l'1 d'abril de 1939, posant fi a la Guerra Civil.