L'Evolució Política d'Espanya a l'Edat Contemporània (1808-1839)
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,93 KB
L'Evolució Política d'Espanya (1808-1839)
Context previ
1812: Nacional/Masculí (indirecte)/Monocameral/Estat catòlic (prohibició altres religions)/No es pot dissoldre la cambra, monarquia limitada (poder=corts), dret de veto (2)/Ampli reconeixement.
1837: Nacional/Molt restringit (4%)/Bicameral/"Religió catòlica"/Dret de veto (absolut), Pot dissoldre les cambres/Ampli reconeixement.
Feudalisme (XV-XIII) - Antic Règim
Il·lustració: Moviment ideològic que comença a França al segle XVIII que va recollint les idees dels segles anteriors.
Liberalisme: És la primera fase d'aquest canvi cap al capitalisme.
| Absolutisme | Liberalisme | |
|---|---|---|
| Poder | Rei (tots els poders) | Separació de poders |
| Sufragi | No hi ha sufragi | Sufragi restringit |
| Igualtat | No igualtat davant la llei | Igualtat davant la llei |
| Drets | No n'hi ha, són súbdits | Sí que n'hi ha, es reconeixen (Constitucionals) |
Revolució burgesa: És el sistema pel qual es liquiden els obstacles feudals que s'oposen al desenvolupament del capitalisme, implantant l'estat burgès i la societat burgesa:
- Implantació de la llibertat d'indústria i de comerç, mitjançant l'abolició dels gremis i de tot tipus de peatges i traves al comerç interior feudal.
- Implantació de la llibertat de contractació: treball en mercancia i l'abolició de presums feudals.
- Transferència de la propietat feudal en capitalista, convertir la terra en mercancia.
- Eliminació de l'estat absolut i implantació de l'estat burgès, sota la forma de monarquia o república.
- Implantació d'un procés d'industrialització nacional no subordinat a una burgesia exterior (no funcionà).
La Guerra del Francès (1808-1814)
Carles IV, Godoy, 18 de març de 1808 motí a Aranjuez. Godoy mal vist pel seguit de reformes que intentaven modernitzar el vell model de l'Antic Règim cap al liberalisme i Ferran també l'odiava per por al tron. Ferran es converteix en rei i ell i el seu pare són cridats per Napoleó a Baiona. Allà Napoleó nomena a Josep Bonaparte com a rei d'Espanya i fan l'Estatut de Baiona. 2 de maig de 1808 aixecament del poble de Madrid contra la invasió i a Catalunya es van formar juntes d'armament i defensa per enfrontar-se militarment als invasors. Gener de 1812 Napoleó ordena l'annexió de Catalunya a l'imperi francès = 2 actituds davant l'ocupació: afrancesats i patriotes.
Les Corts de Cadis (1810-1814)
La Junta s'instal·la a Cadis, l'única ciutat que, ajudada pels anglesos, resistia el setge. Allà va decidir convocar unes Corts perquè els representants del país decidissin sobre la seva organització. Les Corts s'obriren el setembre de 1810 i s'aprova el principi de sobirania nacional = el poder resideix en el conjunt dels ciutadans i que s'expressa a través de les Corts pels representants del país. Les Corts van crear la Constitució al 1812 que definia l'esperit liberal on hi havia una declaració ampliada de drets del ciutadà i on es plasmava també el compromís entre els sectors de la burgesia liberal i els absolutistes en reconèixer els drets de la religió catòlica. (mirar característiques Constitució 1812). Però l'obra de les Corts de Cadis no va tenir gran incidència pràctica per culpa de la situació bèl·lica que vivia el país i en acabar la guerra, al tornar Ferran VII, va conduir el retorn de l'absolutisme.
1813 -> Tractat de Valençay = Significava la retirada dels francesos de la península i l'acceptació del retorn de Ferran VII com a monarca a Espanya.
El Retorn a l'Absolutisme (1814-1820)
El Congrés de Viena i la Santa Aliança garantien la defensa de l'absolutisme i el dret d'intervenció a qualsevol país per tal de frenar l'avenç del liberalisme. Però la integració a l'exèrcit de caps de la guerrilla donà lloc a la creació d'un sector liberal i es van fer diversos pronunciaments militars liberals, però fracassaven sempre.
El Trienni Liberal (1820-1823)
Però el gener de 1820 el pronunciament del coronel Rafael de Riego va triomfar i l'oposició liberal a les principals ciutats i les revoltes populars van fer acceptar a Ferran VII de convertir-se en monarca constitucional i es va restaurar la Constitució i una gran part de les reformes de Cadis.
1822 aixecaments absolutistes a Catalunya, enfrontaments dintre el propi partit liberal = moderats i progressistes.
La Segona Restauració Absolutista (1823-1833)
El Trienni es va acabar per la intervenció de la Santa Aliança que respongué a les peticions de Ferran VII (abril de 1823 = Cent Mil Fills de Sant Lluís).
1830 naixement d'Isabel provoca gran conflicte perquè hi havia Llei Sàlica (impedia l'accés al tron a les dones), però Ferran VII imposa la Pragmàtica Sanció = que derogava la Llei Sàlica i obria el camí al tron a la seva filla, però els partidaris de Carles (carlins) es negaran a acceptar la situació.
1833 Ferran VII va morir i reafirmà a Isabel com a la seva hereva i a Maria Cristina com a regent, però al mateix dia Carles es proclama rei i comença un aixecament absolutista, era l'inici de la Primera Guerra Carlina.
La Primera Guerra Carlina (1833-1839)
Carlisme = tradicionalista i antiliberal (part noblesa rural, clergat i una base social camperola) defensors del foralisme i del sistema tradicional.
Conveni de Berga 1839 = Acord entre el govern i els dirigents carlins a canvi del manteniment de furs i inclusió de tropes carlistes a l'exèrcit.