Evolució de l'Ocupació i Polítiques Actives a Espanya: Anàlisi 1976-2023

Enviado por Chuletator online y clasificado en Geografía

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,64 KB

Evolució del Mercat Laboral a Espanya (1976-2019)

Crisi 1976-1985: Destrucció de 1,7 milions de llocs de treball i un augment de 2,4 milions d’aturats. La taxa d'atur passa del 4,7% al 21,7% (incorporació de la generació del baby boom dels anys 60).

Expansió 1985-1990: Augment de quasi 2 milions d'ocupats, però només es redueix en 40.000 el número d’aturats. La taxa d’atur es redueix fins al 16,1%. Molts joves passen de no treballar a trobar feina per primera vegada.

Crisi 1990-1994: Destrucció de quasi 1 milió de llocs de treball i augment de 1,3 milions d’aturats. La taxa d’atur arriba al 24%.

Expansió 1994-2007: Augment de la població ocupada en 8,8 milions i reducció de 1,9 milions en el número d’aturats. La taxa d’atur assoleix el seu mínim en més de 30 anys. Increment de la immigració a Espanya a finals dels 90 en edat de treballar.

Crisi 2007-2013: Destrucció de 3,4 milions de llocs de treball i un augment de 4,1 milions d’aturats. La taxa d’atur passa del 8,1% al 25,7% i la taxa d’ocupació baixa en quasi 11 punts. Incorporació de persones en edat de treballar inactives al mercat de treball en plena crisi.

Expansió 2013-2019: Augment de 2,8 milions d’ocupats i reducció de 2,7 milions en el número d’aturats. La taxa d’atur es redueix fins al 13,8% i la taxa d’ocupació augmenta en quasi 9 punts. No es creen llocs de treball suficients per absorbir l’atur de l’anterior crisi.

Evolució del Servei Públic d'Ocupació (1978-2023)

  • 1978: Creació de l’INEM, un SPO centralitzat i integrat.
  • 1992: Inici de la transferència de la formació ocupacional a les Comunitats Autònomes.
  • 1993: Creació de la FORCEM que gestionarà la formació contínua.
  • 1994: Ruptura del monopoli de l’INEM, autorització amb limitacions de les ETT i de les agències de col·locació sense ànim de lucre.
  • 1995: Possibilitat d’intermediació laboral a nivell autonòmic (creació del Servei Català de Col·locació).
  • 1998-2003: Transferència de la totalitat de les polítiques actives a les Comunitats Autònomes (excepte el País Basc).
  • 2003: Reorientació del SPO cap a un model descentralitzat parcialment. El SEPE gestionarà les prestacions d’atur i els SPO Autonòmics gestionaran la intermediació laboral i les polítiques actives.
  • 2010: Autorització de les agències privades de col·locació i eliminació de restriccions de les ETT en determinats sectors.
  • 2012: Es reconeixen les agències globals d’ocupació, que poden desenvolupar totes les polítiques actives i, a més, es permet a les empreses de treball temporal actuar també com a agències de col·locació.
  • 2014: Acuerdo Marco, col·laboració de les agències privades de col·locació amb els SPO per a la inserció en el mercat laboral de persones aturades.
  • 2023: Ley de Empleo, creació de l'Agencia Española de Empleo que tindrà com a objectiu una intermediació laboral eficient i, per altra banda, es pretén establir un portal que reuneixi totes les vacants del mercat de treball.

Despesa en Polítiques Actives: + 2020 i - en 2013. Percentatge relatiu +2018 i -en 2013. Despesa interm +2022 i -2013. Estructura: 2020 molt a incentius de contracte i poc a creació directa. Intensitat: +2020 i -2013. La taxa d'ocupació cau el 2013 i 2020, però ara està equiparada (76%). La taxa d'abandonament escolar és molt per sobre (13,9%). El percentatge de població de 30 a 34 anys que va finalitzar l'educació superior és superior al d'Espanya (els homes un pelín per sota). La taxa d'intermediació superior femenina, total i DSP masculina evoluciona creixent. La taxa de registre és superior el 2015 i 2022. La quota de mercat ETT és superior masculina, total i femenina. El ràtio de col·locacions és superior el 2019 amb 10.9.

Despesa en polítiques actives: El 2019, Finlàndia va ser el país amb la despesa més gran i Itàlia el que menys. El 2020, Irlanda i els Països Baixos, i el 2022, Dinamarca i Suècia, i Itàlia el que menys. Alemanya i Suècia tenen incentius a l'ocupació. Espanya i Portugal el 2020 tenien incentius a l'ocupació molt alts. La intensitat de la despesa activa és + Dinamarca i - Grècia el 2020, i Països Baixos i Dinamarca el 2022, i Dinamarca i - Itàlia.

Entradas relacionadas: