Evolució de la Literatura i el Llibre: Edat Moderna i Renaixement

Primer Temps de la Impremta

L'edat moderna té una gran importància quant a la realització i divulgació del llibre. La impremta es consolida i comencen a haver-hi tallers que funcionen com a veritables negocis, tot i que l'edició demana inversions considerables perquè el paper és car. Per això no ens ha de sorprendre que, entre els anys 1480 i 1575, les impremtes de les terres catalanes tinguin una certa debilitat, que comportarà la dependència de la producció de ciutats com Lió o Venècia.

Foment de la Lectura

Tot i els problemes de la impremta, la circulació de llibres és destacada i, en aquest sentit, les llibreries són el veritable motor de l'expansió de la lectura. Els llibreters venen, importen i exporten llibres, reforçant l'activitat cultural catalana en diferents llengües.

La Censura

En aquest panorama d'extensió de la literatura llibresca, la censura, reforçada des de finals del segle XV per la Inquisició, és un entrebanc seriós que condiciona el clima intel·lectual del segle XVI, sobretot pel que fa a la feina dels escriptors i la difusió de les seves obres.

La Nova Forma del Llibre

El llibre editat a la impremta pren una forma més ordenada i clara. S'individualitza i s'eixampla la pàgina del títol: els enquadraments, la tipografia, l'ús de diversos caràcters i lletres, la referència destacada del nom de l'autor, el títol, l'adreça o el distintiu de l'impressor i del llibreter. En les pàgines inicials, no hi falten sovint elements que puguin assegurar l'èxit del llibre, com dedicatòries que esperen aconseguir la protecció d'algun mecenes.

L'Edició com a Factor de Progrés

El Renaixement porta aparellada la figura de l'erudit impressor, capaç de preocupar-se pel procés tècnic i comercial del llibre i, alhora, de preparar els textos per a l'edició, d'organitzar societats culturals, de promoure artistes i escriptors. És un personatge que fa progressar les diverses disciplines humanistes i científiques, publicant clàssics grecs i llatins, obres jurídiques, traduccions de la Bíblia, herbaris, tractats d'anatomia i llibres d'aritmètica.

Situació de l'Escriptor a l'Edat Moderna

Al llarg de l'edat moderna es pot resseguir el procés que porta de la societat de l'Antic Règim cap a una estructura més complexa. La burgesia ocupa progressivament espais importants de poder, mentre que el poble continua condicionat per la pobresa. La institució que fonamenta l'organització col·lectiva és la monarquia absoluta.

Els Salons dels Segles XVII i XVIII

Un mecanisme de transmissió cultural important durant els segles XVII i XVIII són els salons, amb destacada presència a París. Dones de l'aristocràcia o de la burgesia més enriquida convoquen a casa seva trobades amb artistes i escriptors. Aquests salons són espais de conversa sobre la cort, les modes, els esdeveniments polítics i socials, on els autors també llegeixen, comenten i critiquen les seves obres.

L'Enciclopèdia

L'objectiu d'una enciclopèdia és reunir tot el saber dispers per descriure el sistema general a les persones, i transmetre-ho a les generacions futures perquè el treball dels segles passats no sigui inútil. Així, els descendents, més il·lustrats, podran ser més virtuosos i feliços, havent merescut ser part de la raça humana.

D'Humanisme al Renaixement

Durant l'edat mitjana, la literatura es desenvolupa de manera magnífica, amb moments importants com l'impuls de Ramon Llull i la narrativa i poesia del segle XV. Calia esperar un humanisme sòlid i un posterior renaixement que facilités l'entrada de la llengua i literatura catalanes en el marc de les cultures consolidades. El Renaixement es fonamenta en l'humanisme, corrent erudit i filosòfic que prepara el terreny per a les arts i els descobriments científics i tècnics de l'edat moderna. El Renaixement allibera l'ésser humà, que es retroba a si mateix i s'aboca a conquerir un món fet a la seva mesura.

La Qüestió de la Llengua

Aquesta evolució cap al Renaixement té un factor essencial en el plantejament de la qüestió de la llengua. Es tractava d'equiparar la valoració i l'interès pel llatí i per les llengües vulgars, aportant gramàtiques i seleccions d'autors modèlics a cada llengua.

Situació Crítica de la Literatura Catalana

La llengua utilitzada té un aire d'antiguitat pel fet de seguir uns models ja superats. Es comença a parlar de la llengua llemosina en lloc de la catalana per referir-se a la de l'edat mitjana.

La Sensibilitat Barroca

Després de l'entusiasme pel Renaixement, entrem en un període pessimista. El barroc és una estètica que tradueix una crisi de valors del segle XVII europeu. Després d'una època centrada en la millora humana, s'esperava una progressió positiva de la moral individual i col·lectiva, i una estructuració més justa de la societat. La decepció és gran i la necessitat d'evadir-se de la realitat, urgent.

La Literatura i l'Estètica del Barroc

El barroc accentua els mecanismes del contrast, de l'antítesi i de la paradoxa. Els artistes barrocs il·luminen la bellesa i alhora es recreïn en la materialitat més lletja. L'opció barroca pot embellir o denigrar la realitat. El tema de la mort és freqüent, des d'una visió terrorífica fins a una perspectiva transcendental. Francesc Vicent Garcia (1578-1623) destaca com a autor de sonets, teatre i prosa, amb estil elegant i intenció satírica i burlesca. Francesc Fontanella és l'autor de Lo desengany, poema dramàtic amb ambientació mitològica i pastoril, que presenta un exemple de teatre dins del teatre, amb una teoria sobre el desengany.

El Renaixement

El Renaixement es fonamenta en l'humanisme.