Evolució de les Institucions Socials: Família, Treball i Política

La Institució Familiar

La institució familiar té com a finalitats la reproducció, la socialització primària i la satisfacció de les necessitats afectives. Totes les societats humanes tenen algun tipus d'institució que anomenem família. Els sociòlegs classifiquen les famílies en:

• Nuclears, extenses i monoparentals
• Monògames i polígames
• Patriarcals i matriarcals

Les famílies nuclears estan formades pel pare, la mare i els fills. Les famílies extenses són les famílies nuclears a les quals s'inclouen els avis, els oncles, els cosins, etc. Les famílies monoparentals estan formades pel pare o la mare sol i els fills (Exemple: un divorci o la mort de l'home o la dona). Les famílies monògames són aquelles en què hi ha la unió d'un sol home amb una dona. Les famílies polígames, en canvi, es caracteritzen per la unió d'un individu amb dos o més individus de l'altre sexe (en la nostra cultura les famílies són monògames, però en altres cultures poden ser polígames). De poligàmia, n'hi ha dos tipus: *Poligínia: Home que s'uneix amb més d'una dona, i *Poliàndria: Dona que s'uneix amb diversos homes.

El patriarcat és el sistema d'organització familiar en què l'home té l'autoritat i és el punt de referència, i en el matriarcat la persona que domina és la dona. (La nostra cultura ha sigut patriarcal fins a l'actualitat).

El concepte de família a Europa ha tingut des de fa poc alguns canvis molt importants comparats amb els de fa mig segle. Per una banda, el concepte públic de la institució familiar, dels casaments i la importància d'haver-se d'esperar fins al matrimoni sent verge s'ha modificat. Per una altra banda, el número de parelles que mantenen relacions sexuals abans de viure junts i la permissivitat social que fa això també ha augmentat. L'entrada de la dona en el món del treball ha canviat els rols a dintre la família. Per una banda, l'aportació econòmica a la família ha augmentat. A causa d'això s'han reorganitzat les feines domèstiques, que a diferència d'abans que tot ho feia la dona, ara el pare també col·labora. Una altra conseqüència és que, com que els pares treballen, els fills es queden sols, i per això els porten a guarderies o criden una cangur perquè estigui amb ells. A causa de la incorporació de la dona al món laboral cada cop neixen menys fills, ja que ningú se'n pot fer càrrec. Una altra conseqüència d'aquests canvis és la transformació que s'ha produït en l'autoritat i la presa de decisions a dins de la família. Segons els estudis que han fet recentment, s'ha pogut comprovar que les decisions familiars es prenen en condicions d'igualtat. El temps que el pare passa amb els fills ha canviat. Anteriorment el pare sempre estava distant de la família i dels fills, i actualment el pare és més afectiu, més proper i més compromès amb el creixement dels fills i de la seva educació.

Institució Laboral

La definició de treball es podria definir com el procés de tasques que impliquen un esforç físic i també mental, i que sobretot tenen com a únic objectiu la producció de béns i serveis per atendre les necessitats de l'home. Aquestes tasques estan reglamentades i organitzades, i per tant, podem considerar el treball una institució social anomenada institució laboral. El treball no és un aspecte natural, sinó que és fruit d'una complexa institucionalització humana. En moltes societats el treball no té una organització tan rígida ni complexa com ara la nostra, sinó que a diferència de la nostra és molt més informal.

La revolució industrial va provocar una divisió i una especialització del treball, i amb criteris científics, el va organitzar, segons una estructura molt propera a la militar. El treball, i sobretot els beneficis del treball, es van convertir en valors molt apreciats per la societat. La institució laboral ha sofert alguns canvis. L'entrada de les dones al món laboral, l'atur com a mecanisme del sistema per regular l'economia i la valoració del temps lliure, l'oci, són factors que han fet canviar el valor del treball. Principalment, el treball funciona com a institució de socialització secundària i sobretot com a institució de control social. Alhora, és una de les moltes causes dels conflictes socials.

La Institució Política

Les societats s'han organitzat en grups més extensos que principalment comprenien un conjunt de famílies d'un territori. Aquesta agrupació més àmplia s'ha anat institucionalitzant de maneres molt diverses. Des dels clans fins a imperis, aleshores parlem d'institucions polítiques per explicar aquestes organitzacions que tenen finalitats més extenses que la institució familiar. Els objectius de la institució política són facilitar el desenvolupament econòmic d'una societat, assegurar la convivència entre els individus i les famílies que la constitueixen, i vetllar per la seguretat de tots ells. La institució política a la nostra societat europea s'organitza al voltant de l'estat. En aquest sistema, l'estat és una estructura de poder que s'utilitza en tres àrees: el poder executiu, el poder legislatiu i el poder judicial. Aquest sistema es basa en el principi de la democràcia. El poder legislatiu és el fonamental, i té diverses funcions com per exemple: redactar les lleis, els pressupostos, les prioritats i les normes de convivència entre els ciutadans. Qui executa les decisions del poder legislatiu i la justícia és el govern. La societat i l'estructura econòmica a finals del segle XX han creat institucions i organismes per damunt dels estats que regulen i marquen de manera cada cop més important les relacions entre totes les persones. Un cop finalitzada la Segona Guerra Mundial, el món ha anat veient com cada cop més, se superaven les fronteres dels estats. A part, també s'han pactat diferents acords, com el pacte de defensa de l'OTAN. Tot plegat, ha provocat que l'estat com a institució estigui vivint canvis profunds.