Evolució de la Historiografia: Des de la Concepció Cristiana fins a la Il·lustració

Cristianisme i la Concepció de la Història

Concepció cristiana de la història: Déu crea el món, escull un poble que és Israel, tensió contínua amb el creador. La història és la lluita de l'home per no caure en la infidelitat vers Déu, envia al Fill de Déu, tot girarà entorn a la salvació que porta Jesucrist.

Agustí d'Hipona (354-430)

Visió cristiana, tot té una finalitat, no és un procés cíclic. De civitate dei: es veu la presència de Déu en la vida del poble escollit, Déu guia al seu poble imperfecte (ciutat dels homes) cap a la ciutat perfecta (ciutat de Déu), això arriba fins al Renaixement, coneix la relació entre la cultura cristiana naixent i la cultura romana consolidada i fonamentada en el pensament grec, no era historiador. Triple present: passat (memòria), percepció, futur (l'espera) sempre estem entre la memòria, la visió i l'espera.

Orosi (385-420) i Cesarea (265-339)

Historiadors, escriuen amb fonts documentals, enceta la disciplina de l'Església, fixen elements cronològics dels primers anys del cristianisme.

Edat Mitjana: Influència del Cristianisme

Influència del cristianisme en la historiografia medieval.

Tipus d'obres:

• Hagiografies (vides de sants)
• Bibliografies

Principis teòrics i metodològics:

• Història ve predeterminada pels designis divins, visió providencialista de la història.
• Temps deixa de ser cíclic a lineal (canvi de concepció temporal).
• Impossibilitat de buscar les causes - les coses són gràcies a Déu, progredim de lo terrestre a lo diví.

Renaixement: Canvi de Mètodes i Fonts

Període important en la historiografia: canvien els mètodes, les fonts i els objectius, no tan lligats a l'Església i la monarquia.

Autors Destacats del Renaixement

• Leonardo Bruni (1370-1444): Historiarum Florentini Populi Libri XII
• Francesco Guicciardini (1483-1540): Storia d’Italia, unes històries territorials que pretenen, a partir de l'estudi de les fonts arxivístiques, explicar la importància de Florència o d’Itàlia.
• Lorenzo Valla (1405-1457): La seva aportació al mètode històric és el descobriment d'una falsedat en un document mitjançant l'anàlisi minuciós i crític dels elements del text, fórmules, expressions... que no s'usaven al s. IV però que apareixen en el text (donatio constantini).
• Jerónimo Zurita (1512-1580): Anales de la Corona de Aragón, una obra d’Història de la Corona d’Aragó a partir de l’estudi de la documentació de l’Arxiu Reial de Barcelona (Arxiu de la Corona d’Aragó, actualment). Pròxim als arxivers, és capaç d’elaborar llistes de reis i de fets però a les que s’hi incorpora una redacció completa intentant relacionar aquests fets amb el context polític, per exemple.
• Jean Mabillon (1632-1707): De re Diplomatica, Libri Sex. Fixa els elements metodològics de la Paleografia.

Punts claus del Renaixement:

• Capitalisme
• Estat-nació
• Secularització
• Història al servei de l'estat i la política
• Ambició d'història total i universal

Il·lustració: La Raó i el Progrés

Context: Importància de les revolucions anglesa i francesa com a ruptura. Ascens de la burgesia i el capitalisme. Desenvolupament d'altres ciències.

Aportació teòrica a la historiografia: Desenvolupament de la filosofia de la història, descobrir el sentit de la història, desenvolupament de la idea de progrés social i humà fins a l'estat ideal.

Pensadors de la Il·lustració

• Montesquieu: Consideracions sobre les causes i la grandesa dels romans i la seva decadència (1734); Esperit de les Lleis (1748). Ell té una concepció determinista del desenvolupament social, l'objecte de l'anàlisi és les lleis que expliquen el comportament humà i el de la societat, no existeix l'atzar.
• Voltaire: Creu en el progrés humà, diu que són els grans homes qui fan la història i no el poble, estat ideal: monarquia absoluta, secularització de la història, rigor i crítica amb les fonts. Fa aportacions a la història des del punt de vista metodològic i dels subjectes que s'estudien, estudi de fonts important i ho fa com a professional que construeix una història del seu país, els arxius són de l'estat (Rev. Francesa) permet ampliar. Ex: Història de Carles XII.
• David Hume (1711-1776): Anglaterra des de la invasió de Juli Cèsar fins la Revolució de 1688.
• William Robertson (1721-1793): Història d’Escòcia.

Historiografia: Desenvolupament de les filosofies de la història més que investigació, reflexió sobre el sentit de la història, anàlisi històric de les teories de progrés i la lluita contra les tiranies. Subjectes: masses o grans homes (Voltaire). Debat: paper de l'estat en el desenvolupament polític, econòmic, social, factors de clima.