Evolució Històrica del Concepte de Discapacitat

Fases de l'evolució del concepte de discapacitat

Cultures antigues: Enfocament màgic-religiós

Els grans trastorns físics o sensorials són deguts a un poder sobrehumà que posa a prova o castiga la persona.

Remeis i tractament social

• Remeis: màgia o intervenció de bruixes, massatges, banys, herbes...
• A nivell social: la persona és objecte de rebuig i, de vegades, causa de mort.

Des del segle XV: Enfocament tècnic i secularitzador

La discapacitat es veu com a resultat de fenòmens naturals (accidents).

Institucions i tractament

• Institucions manicomials: orientades a la rehabilitació amb tractaments que persegueixen la inserció social.
• Internament massiu: les feines terapèutiques les feien les monges o els cures.

Finals del segle XIX i Segona Guerra Mundial: Enfocament mèdic i assistencial

Identificació i explicació de molts trastorns, relacionats amb factors físics (bioquímics, traumàtics o perinatals) o psíquics (formes d'aprenentatge o socialització infantil).

Tractament i efectes

• Tractament: Creació de "centres especials" d'educació i ocupació (atenció educativa i assistencial, implicació de l'Estat).
• Efecte estigmatitzador: encara hi ha etiquetes i una política paternalista que reforça la dependència respecte a les institucions i el desenvolupament de noves formes de discriminació social i laboral.

Segona meitat del segle XX: Enfocament social

Es coneix l'origen social de les discapacitats. Es posa èmfasi en la prevenció, rehabilitació i inserció comunitària.

Tractament i enfocament social

• Tractament: centres de salut i serveis comunitaris. Es defensa la inclusió i normalització escolar i laboral amb el suport que sigui necessari.
• A nivell social: hi ha un moviment social a través d'associacions, formades per gent amb discapacitat o familiars, que defensen els drets de les persones amb discapacitat.

Classificació de l'OMS (2001) i Concepte Actual

L'any 2001, l'OMS fa una segona classificació internacional, amb l'objectiu d'una major unificació del concepte de discapacitat. La Classificació Internacional del Funcionament, de la Discapacitat i de la Salut (CIF) defineix la discapacitat com un:

"terme genèric que inclou dèficits, limitacions en l'activitat i restriccions en la participació. Indica els aspectes negatius de la interacció entre un individu (amb una condició de salut) i els seus factors contextuals (factors ambientals i personals)"

Condició de salut + Factors personals + Factors ambientals = Discapacitat.

La discapacitat no és només una condició de salut pròpia de la persona, sinó el resultat de la interacció entre les limitacions humanes i el medi en el qual ens desenvolupem. Es reconeix el context social com a factor determinant en la discapacitat d'una persona.

Marc Legal i Tipus de Discapacitat (Espanya)

El Reial Decret 1971/1999, del 23 de desembre, determina el procediment pel reconeixement, declaració i qualificació del grau de discapacitat. Estableix tres grans grups:

• Discapacitat física: relacionades amb el cos, membres i òrgans en general. Originades en els sistemes musculoesquelètics (amputacions), nerviós (epilèpsia), aparell respiratori (asma), sistema cardiovascular (arrítmies), aparell digestiu (incontinència), sistema endocrí (hipotiroïdisme), pell (psoriasi)...
• Discapacitats sensorials: vista, oïda, coll i estructures relacionades amb el llenguatge.
• Discapacitat psíquica: originades pel retard i/o malalties mentals.

Discapacitat Sensorial Auditiva

Carència, disminució o deficiència de la capacitat auditiva total o parcial.

• Sordesa prelocutiva: anterior a l'adquisició del llenguatge.
• Sordesa postlocutiva: posterior a l'adquisició del llenguatge (sobre els 3 anys).

Depenent del moment en què es produeixi la discapacitat i en funció dels factors, podem trobar persones que sàpiguen llegir els llavis i es comuniquin oralment o altres que es comuniquin a través del llenguatge de signes.

Classificació de la pèrdua auditiva

Hi ha diferents tipologies de pèrdua auditiva i sordesa que es classifiquen segons:

• On es localitza la lesió
• Les causes
• Els graus de pèrdua
• L'edat del començament de la sordesa

Graus de pèrdua (segons llindar auditiu):

• Hipoacúsia lleu (20-40 decibels, dB)
• Hipoacúsia moderada (40-70 dB)
• Hipoacúsia severa (70-90 dB)
• Sordesa profunda (+90 dB)

Característiques de la pèrdua auditiva

Hi ha diferents variants de les característiques de la pèrdua auditiva:

• Debilitat auditiva superficial: pèrdua d'alguns sorolls.
• Debilitat auditiva mitjana: implica que molts sorolls no són escoltats, p. ex. els sorolls ambientals.
• Pèrdua bilateral significativa: implica una pèrdua auditiva de les dues orelles, hi ha dificultat d'escoltar i comprendre el llenguatge; s'escolta la veu però no s'entén el missatge.
• Pèrdua auditiva severa: implica que molts sorolls no són escoltats, no es diferencien les paraules.
• Pèrdua profunda: implica que la majoria dels sorolls no són escoltats.