Evolució de l'Escultura: Del Renaixement a l'Art Abstracte

Donatello, David (1444-1446): Renaixement

Les vuit famílies més importants de la Florència del 1400 van encarregar el disseny i la construcció de l'església de San Lorenzo a F. Brunelleschi. Cosme de Mèdici, que va aconseguir el poder econòmic i polític de la ciutat, va comprar a les altres famílies la seva part de l'edifici. San Lorenzo es va convertir, juntament amb el Palau Mèdici situat molt a prop, en l'església dels Mèdici i un símbol del seu prestigi i poder. És un fet insòlit i molt representatiu de l'època, ja que els Mèdici no eren nobles sinó banquers (burgesia).

El David és una escultura que la família Mèdici va encarregar a Donatello per decorar el pati del palau. Tenia una forta càrrega simbòlica: David simbolitzava la ciutat de Florència, que havia estat capaç de vèncer Milà. A més, identificava la ciutat de Florència amb la família Mèdici.

Miquel Àngel, Pietat (1498-1499): Renaixement

El cardenal francès Jean Bilhères va encarregar a Miquel Àngel aquesta escultura destinada a la seva tomba, que havia d'estar situada a la capella del rei de França a l'antiga Basílica de Sant Pere del Vaticà. En enderrocar l'edifici per poder construir la nova basílica dissenyada per Bramante, l'escultura va estar situada a l'església de San Luigi dei Francesi fins a la seva actual ubicació en una capella de l'actual Basílica de Sant Pere del Vaticà.

Gian Lorenzo Bernini, Apol·lo i Dafne (1622-1625): Barroc

El cardenal italià de la família Borghese va encarregar a Bernini aquesta escultura, juntament amb altres, destinades a decorar el palau que s'estava construint als afores de Roma. La contradicció que un cardenal de l'església catòlica encarregués una obra de tema profà i mitològic s'explica perquè, en aquella època, els prínceps de l'església vivien com a autèntics aristòcrates.

Francisco Salzillo, Oració a l'hort de Getsemaní (1754): Barroc

La confraria de Nuestro Padre Jesús Nazareno de l'església de Jesús de Múrcia va encarregar a Salzillo aquesta escultura. Forma part del conjunt de vuit passos de Setmana Santa i del tipus d'obres que obeïen a les directrius de la Contrareforma de l'Església Catòlica.

Antonio Canova, Eros i Psique (1787-1793): Neoclassicisme

Lord Cawdor era un col·leccionista escocès i posseïa una vil·la al llac Como d'Itàlia, situat a prop de la ciutat de Milà. Va encarregar a Canova aquesta escultura per decorar la vil·la. Malgrat que Canova havia treballat uns anys a Venècia (relativament a prop del llac Como), en el moment de l'encàrrec residia a Roma. Durant les guerres napoleòniques, la vil·la de Lord Cawdor va ser espoliada pels exèrcits napoleònics i l'escultura va passar a ser propietat de Napoleó a través del seu general Murat. A partir d'aquest moment, Canova es va convertir en l'escultor predilecte de Napoleó, qui li va fer nombrosos encàrrecs.

Auguste Rodin, El pensador (1880-1900): Impressionisme

Els responsables de la creació del projectat Museu d'Arts Decoratives de París, que no es va arribar a construir mai, van encarregar a Rodin el disseny i l'execució d'unes portes de bronze per a la façana principal del futur edifici. Rodin va dissenyar les portes, que va titular Les Portes de l'Infern, basades en la Divina Comèdia de Dante. L'escultor va anar fent grups escultòrics que eren assajos per a diverses figures que pertanyien al conjunt però que, al llarg dels anys, es van acabar convertint en peces independents. El pensador estava situat a sobre de les portes, presidint l'entrada a l'Infern.

Miquel Blay, Els primers freds (1892): Realisme i Simbolisme

Blay va guanyar amb aquesta escultura la Primera Medalla de l'Exposició Nacional de Madrid del 1892. En aquell moment, l'escultor residia a Roma, on va assolir una sòlida formació artística. En aquella època, els artistes tenien com a millor opció per fer-se una carrera presentar-se a les Exposicions Nacionals d'art.

Pau Gargallo, El profeta (1933-1936): Cubisme

Gargallo va crear aquesta escultura com a part d'un procés d'experimentació i d'investigació artística. No tenia cap encàrrec i obeeix a l'experimentació artística de l'autor. És una peça amb especial significació a la vida de Gargallo, ja que hi va estar treballant durant prop de deu anys i havia de ser la seva primera peça buidada en bronze, cosa que no havia pogut fer mai a causa de l'extraordinari cost d'aquest material.

Umberto Boccioni, Formes úniques de continuïtat en l'espai (1913): Futurisme

Boccioni va crear aquesta escultura com a part d'un procés d'experimentació i d'investigació artística. No tenia cap encàrrec i obeeix a l'experimentació artística de l'autor.

Leandre Cristòfol, Nit de lluna (1935): Surrealisme

Cristòfol va crear aquesta escultura com a part d'un procés d'experimentació i d'investigació artística. No tenia cap encàrrec i obeeix a l'experimentació artística de l'autor. Dins de la seva biografia, aquesta peça i la seva parella, L'aurèola astral i impassible està a punt de sortir, són especials, ja que les va fer en record dels seus pares mesos abans de la seva mort. L'autor tenia 27 anys.

Eduardo Chillida, Elogi de l'aigua (1987): Art abstracte

L'Ajuntament de Barcelona, a través del seu arquitecte en cap Oriol Bohigas, va encarregar aquesta escultura a Chillida dins d'un projecte urbanístic de recuperació d'una antiga pedrera per convertir-la en parc i piscina públics. El disseny del parc de la Creueta del Coll va ser fet pel despatx MBM (Martorell, Bohigas, Mackay). Aquesta acció s'emmarca dins del projecte de revitalització i modernització de la ciutat de Barcelona, que volia dignificar els seus barris perifèrics. Aquest projecte urbà s'emparava en la celebració dels Jocs Olímpics del 1992 a Barcelona i formava part de la política de la democràcia espanyola, després de la dictadura, de revitalitzar territoris de l'Estat.