Evolució Demogràfica: Països Rics i Pobres

Evolució de la Població als Països Rics

Fase de Llarga Estabilitat Demogràfica

Fins a mitjan segle XVII, la població va augmentar molt lentament. Les famílies solien tenir una mitjana de cinc fills, però molts morien durant el primer any. Les collites eren insegures i la fam, les epidèmies i les guerres feien estralls a la població. L'esperança de vida era de 40 anys.

Fase d'Augment de la Població: Revolució Demogràfica

A mitjan segle XVII s'inicia la Revolució Industrial. Les fams van anar desapareixent per l'augment de la producció d'aliments i els processos d'higiene van millorar. La mortalitat minvava considerablement, mentre que la natalitat es mantenia alta, fet que va provocar un augment de la població. Durant els segles XVIII i XIX, aquesta revolució demogràfica es coneix com a "explosió blanca", perquè l'augment d'habitants explica l'expansió dels europeus per Amèrica.

Fase de Descens de la Natalitat

La mortalitat continua baixant al segle XX per l'ús de vacunes i la lluita contra la mortalitat infantil. Les causes d'aquest descens són: noves condicions de vida, desig de poder gaudir de nivells de vida i consum més alts, educació, etc.

Evolució de la Població als Països Pobres

Llarga Estabilitat Demogràfica

Es caracteritza per una natalitat i una mortalitat altes.

Descens de la Mortalitat

Al segle XX, el descens de la mortalitat als països pobres no va ser notable. L'ajuda dels països rics va facilitar que es disposés de medicines.

Desacceleració del Creixement de la Població

Al segle XX, els experts estimaven un creixement accelerat. Avui el creixement és molt baix, conseqüència de la desacceleració general de la natalitat, i la taxa de fecunditat ha disminuït. Hi ha diferències entre països rics i pobres.

Població als Països Rics

La característica principal és el procés d'envelliment. Les causes són:

• Disminució de la taxa de natalitat pel descens de la fecunditat. Les raons són la dificultat de trobar treball, entre altres.
• Una esperança de vida més alta, alimentació adequada, millorament de l'atenció mèdica, etc.

Població als Països Pobres

La característica principal és la taxa de natalitat elevada:

• La població és jove.
• Hi ha un augment de la població.
• Els fills sempre han representat riquesa per a la família, ja que cuiden dels pares.

Dinàmica de la Població

• Creixement vegetatiu: Diferència entre el nombre de naixements i el nombre de defuncions. Cal conèixer les dades de natalitat i mortalitat.
• Taxa de natalitat: Relaciona el nombre de naixements amb la població d'un territori (%).
• Fecunditat: Relaciona el nombre de naixements amb la població femenina fèrtil.
• Mortalitat: Nombre de defuncions en relació amb el total de la població (%).
• Migracions: Desplaçaments de persones que canvien de residència. Es fan en dos sentits: emigrar (sortida d'habitants) i immigrar (arribada). La diferència és el saldo migratori.

Fórmules

• Natalitat (TN) = (Infants nascuts en un any / Població total) x 1000
• Fecunditat (TF) = (Infants nascuts en un any / Dones entre 15 i 49 anys) x 1000
• Mortalitat (TM) = (Persones mortes en un any / Població total) x 1000
• Creixement vegetatiu = Taxa de natalitat - Taxa de mortalitat

La Revolució Demogràfica a Espanya

Model de Transició Demogràfica

La població espanyola ha seguit el model de transició demogràfica dels països d'Europa occidental. A Espanya va començar tard, però respon a les mateixes raons:

• A començament del segle XX, la població es caracteritzava per una taxa de natalitat elevada, però també per una mortalitat alta, fet que donava lloc a una estabilitat demogràfica.
• En ple segle XX, la mortalitat va començar a minvar, però amb les crisis catastròfiques, com l'epidèmia de grip i la Guerra Civil, la natalitat va disminuir. Aquesta diferència entre natalitat i mortalitat va donar lloc al creixement vegetatiu.
• A partir del 1975, la taxa de natalitat va davallar espectacularment. A Espanya, amb una població que tenia una esperança de vida llarga i una de les taxes de natalitat més baixes del món, comença un procés d'envelliment.
• Avui a Espanya som 45 milions, dels quals 4,5 milions són estrangers. Aquests immigrants mantenen una taxa de natalitat elevada.

Factors Positius de la Immigració

Ha estat el factor decisiu per a l'augment de la població entre el 2004 i el 2005. La Seguretat Social dels treballadors immigrants contribueix a pagar les pensions. Permet disposar de mà d'obra barata.

Espanya, País d'Emigrants

L'emigració a Espanya va ser per la necessitat de trobar feina.

Emigració Exterior a Amèrica

Al segle XIX, els vaixells de vapor van permetre portar un gran nombre de persones a Amèrica. Aquesta emigració va continuar durant la primera meitat del segle XX, fins que va disminuir a causa de la crisi.

Emigració Exterior a Europa

Al segle XX, es va produir un moviment migratori de mà d'obra agrària i industrial cap a països rics. La crisi econòmica va ser el final de l'emigració exterior. L'atur va augmentar a Europa i els governs van dictar lleis que restringien l'emigració.

Emigració Interior a Espanya

Va començar al segle XIX, cap a Catalunya i el País Basc. A partir del 1950, les emigracions es van intensificar, cap a Barcelona, Madrid, etc. L'emigració interior massiva va generar l'envelliment de la població. Mentrestant, les ciutats d'acollida creixien a causa de la indústria.

Origen i Composició de la Immigració

• Persones jubilades: Del nord d'Europa, busquen un lloc agradable per viure a la costa mediterrània.
• Professionals amb un alt nivell salarial i gent del món artístic i cultural: Venen de la Unió Europea i viuen temporalment a Espanya.
• Refugiats polítics: Persones perseguides per motius religiosos o ètnics.
• Emigrants procedents de països pobres: Busquen feina i condicions de vida més dignes.