L'Evolució dels Objectes Tecnològics i l'Automòbil

Evolució dels objectes

Els objectes de què gaudim avui dia són el resultat de l'esforç, la investigació i els coneixements desenvolupats al llarg del temps. En conseqüència, han anat evolucionant a mesura que es produïen canvis tecnològics.

• En molts casos, l'avenç tecnològic ha estat un procés basat en l'acumulació de petites millores sobre un objecte ja existent (fig. 32). En d'altres, en canvi, el descobriment o la invenció d'un nou artefacte va suposar un canvi espectacular que va marcar l'inici d'una nova època.

Alguns investigadors opinen que, perquè la tecnologia evolucioni, la novetat ha d'aparèixer dins del marc de la continuïtat. Els nous artefactes i sistemes tècnics es basen en altres d'existents, bé del mateix àmbit tecnològic, bé adaptant solucions d'altres àmbits. Tot seguit analitzarem aquest concepte de continuïtat en l'evolució de tres objectes d'ús quotidià: l'automòbil, el telèfon i l'ordinador.

Fig. 32. Evolució de la planxa.

L'automòbil

Fig. 33

A partir del segle XVII els investigadors van buscar una força que substituís la seva pròpia força muscular i la dels animals per als seus desplaçaments. Així, els primers cotxes no eren més que carruatges de tir dotats de motor. L'evolució de l'automòbil està relacionada amb les diferents fonts d'energia: vapor, electricitat, benzina, eòlica, biocombustibles... Els seus diferents components (motor, xassís, carrosseria, suspensió, rodes i pneumàtics, direcció) han anat evolucionant a mesura que passava el temps.

El primer vehicle autopropulsat és obra del francès N. Cugnot, l'any 1769 (fig. 33). Tenia dues rodes posteriors i una davantera que suportaven una caldera de vapor i que es dirigia amb un timó. Altres inventors de l'època van dissenyar vehicles similars però que no es van imposar perquè presentaven greus inconvenients: poca potència, molt pesats i de difícil conducció.

Cap al 1835 l'escocès Anderson va inventar el primer vehicle elèctric. Aquests vehicles es desenvolupen amb èxit fins que sorgeix el motor de combustió interna. A partir de mitjan segle XX i degut a la crisi del petroli, els automòbils elèctrics es tornen a presentar com una alternativa.

El 1863 el belga E. Lenoir va crear el primer motor de combustió interna, mogut per gas. El combustible crema dins d'un cilindre i d'aquesta manera produeix gasos calents que empenyen un pistó cap avall pel cilindre. El moviment d'aquest pistó produeix la força necessària per a moure rodes o maquinària.

Els primers automòbils amb gasolina van ser creats per enginyers alemanys. El 1886, C. F. Benz va fabricar un tricicle amb motor de quatre temps alimentat per gasolina amb un sistema d'engegada elèctrica i amb un motor recobert d'un embolcall pel qual circulava aigua freda com a refrigerant.

Entre 1908 i 1917 les fàbriques Ford van llançar més de 15 milions de vehicles del model T (fig. 34). La fabricació artesanal va deixar pas a la producció en sèrie i les cadenes de muntatge.

Els cotxes del futur es preveuen aerodinàmics i ecològics (fig. 35). És el moment de determinar quin combustible utilitzaran: gasolina, alcohol, heli, aigua, electricitat, energia nuclear...