Evolució del Teatre Català: Postguerra als Anys 70

Renovació Teatral: Postguerra als Anys 70

Durant la postguerra, l'activitat teatral estava totalment controlada per la dictadura, la qual va imposar el teatre en llengua castellana. Durant les dècades dels 50 i 60, el franquisme va començar a autoritzar algunes obres en la nostra llengua. Malgrat els entrebancs que hagueren de passar, a Barcelona es va produir una certa recuperació del teatre. Tanmateix, a València es vivia una situació de diglòssia, ja que el teatre humorístic es representava en valencià, però el culte es representava en castellà. Durant els anys 60, en els cercles universitaris es va començar a fer un nou teatre independent amb corrents surrealistes i avantguardistes, entre d'altres. En la dècada dels 70, van començar a aparèixer noves tècniques dramàtiques com la provocació i el mim. Cal destacar companyies teatrals com Els Joglars i Els Comediants, i autors com Benet i Jornet, Rodolf Sirera i Jordi Teixidor.

Manuel de Pedrolo: Obra i Característiques

La seva contribució va ser una peça clau en l'evolució del teatre català de la postguerra, degut a la creació d'un univers propi. L'obra teatral de Pedrolo és una defensa de la llibertat i la rebel·lió contra la repressió. També es pot trobar el tema de la mort en alguna de les seves obres, que dona lloc a la seva base existencialista. En les seves obres també apareix la petjada del teatre de l'absurd, ja que utilitza molt el diàleg incoherent. Els personatges de Pedrolo viuen abocats a un món inferior. La incertesa del seu origen està relacionada amb la inseguretat del futur. A més, el seu llenguatge es caracteritza per ser insuficient per a l'expressió de conceptes, i els diàlegs semblen una superposició de monòlegs. D'aquest home cal destacar obres com Homes i no, Situació bis, Darrera versió, per ara, etc.

Característiques del Teatre Actual

Des de la dècada dels 60 van començar a aparèixer una sèrie de canvis com el mim, la participació del públic i la incorporació de gestos. El màxim representant va ser el teatre independent, que va ser un moviment alternatiu que s'oposà al règim franquista. Aquestes peces teatrals utilitzaven la sàtira per tal de tractar temes d'actualitat. També cal destacar el gènere col·lectiu que té com a base la improvisació. El primer grup que es va iniciar en aquest camp va ser Els Joglars. Per últim, també cal remarcar el teatre al carrer, com per exemple Els Comediants. A més, es van incorporar els pallassos, la música i l'acrobàcia.

Josep Maria Benet i Jornet i el Món Audiovisual

El teatre de Josep Maria Benet i Jornet, d'inspiració realista, es basa en tècniques d'origen literari. Tracta el tema de la problemàtica d'aquella generació que va viure la postguerra i les seves limitacions. Entre les obres de Benet i Jornet cal destacar algunes com La desaparició de Wendy, Quan la ràdio parlava de Franco, etc. Josep Maria Benet i Jornet és conegut avui dia per ser el creador dels serials televisius de gran audiència en català. La seva base està formada per dos temes clàssics: la contraposició entre el vell i el nou, i el canvi de fortuna d'una família. L'eix central de l'argument es teixia al voltant d'una família tradicional. Però també podem trobar temes com el divorci, els adulteris i l'homosexualitat. La història, molt catalana, havia de contribuir a la integració social, a més de ser un vehicle clau per a la normalització lingüística.

Joan Francesc Mira i la Reflexió sobre la Identitat

La seva obra assagística és una reflexió política sobre el nacionalisme, la relació cultura-poder i l'evolució de les identitats i dels símbols de la consciència col·lectiva. Alguns crítics creuen que és una obra concebuda exclusivament per als valencians i no té cap projecció internacional, però, Mira demostra la validesa dels seus escrits per a qualsevol societat occidental. L'obra Crítica de la nació pura afirma que els humans necessitem tenir una identitat de grup, és a dir, "una nació cultural" que no sobreviu sense una "nació política". En Sobre els valencians, pensa que la identitat valenciana és confusa, ja des del segle XVIII, ens aboca a la subalternitat i la desintegració per part de la castellana. Ens descobreix la "via valenciana", la qual no té en compte els valencians que volen assimilar-se als espanyols per manca d'un nacionalisme propi i també va contra aquells que creuen que la solució és unir-se a la nació catalana. Per la seva part, seria més còmode viure en societats on la història, el nom, la llengua, i els espais polítics no fossin qüestions conflictives. Joan Francesc pensa que no triem la terra on naixem, però sí el distanciament o l'adhesió a aquesta. En Almansa 1707. Després de la batalla mostra com qualsevol país té aniversaris per celebrar. En el nostre cas hi ha la data de naixement el 9 d'octubre i l'acta de defunció com a poble el 25 d'abril. Mira té l'esperança que la seva obra contribuirà al procés de reconciliació i retrobament del nostre territori amb ell mateix. Ha reflexionat sobre quin país som i quin projecte col·lectiu tenim per a preservar allò que som.