Evolució del Sistema de Beneficència: De la Municipalització a la Provincialització

Concert:

L’Administració pública presta un servei comprant el d’altres empreses públiques o privades. La titularitat del centre no serà de l’Administració finançadora, sinó de l’entitat proveïdora. Si l’entitat proveïdora és un altre ens públic, ens trobem amb la figura del “conveni”, i si és una empresa privada s’anomena “concert”.

Resum de 1922:

• Relació detallada de beneficiaris (*).
• Les seves atencions es basaven en l'atenció personal, educació i salut.
• L'organització es basava en la Junta Municipal de Beneficència i parroquials.
• Per dirigir les accions assenyalava una clara preferència per les germanes de la caritat.
• Defensa de l'hospitalitat domiciliària davant l'internament i la reclusió dels malalts, per això es va crear el “comissari dels pobres”.
• La curta vigència de la llei i l'escàs finançament van dificultar que es portessin a terme moltes de les seves previsions.

2a Llei de Beneficència (1849)

• El poder passa de la Municipalització a la Provincialització.
• Equipaments segons xarxa d’atenció:
  • 1r nivell: GENERAL (Espanya)
  • 2n nivell: equipaments PROVINCIALS (Província concreta)
  • 3r nivell: equipaments MUNICIPALS (Ajuntaments)
• Modalitat d’assistència: Ingrés.
• Organització administrativa:
  • Junta General de Beneficència única (Madrid)
  • Juntes Provincials de Beneficència (decisió del Governador Civil): cases de maternitat i d’expòsits, cases d’orfes i desemparats.
  • Juntes Municipals de Beneficència (Ajuntament)

*El municipal depèn del provincial, i aquest del general.

*Les municipals i provincials creen reglaments per a la regulació dels establiments.

• Mesures legals per a la millora de l’atenció a la infància.
• Beneficiaris: No poden admetre captaires vàlids.
• Dispositiu assistencial: els establiments de beneficència són públics (excepte els no voluntaris).
• Finançament: pressupostos generals, provincials i municipals.

El Fondo de Asistencia Social

El Fondo de Asistencia Social és un fons per a donar prestacions individuals econòmiques a persones amb incapacitats per a treballar, malalts, minusvàlids, gent gran. Al principi era un fons per a donar prestacions alimentàries però després van ser prestacions econòmiques. Aquest fons també serveix per a construir, modificar i innovar en serveis socials. Això va passar en l'època franquista.

Hospital: Abans Restringit, Ara Universal