Evolució del periodisme i la premsa al segle XIX

Enviado por Chuletator online y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,11 KB

Quines són les principals aportacions periodístiques de La Gazette?

Neix de la necessitat de la gent per sentir-se informada, tot i que és una eina de control per part del poder, perquè el que diu és propaganda. És la primera publicació amb periodicitat (surt cada divendres), té una llargada de 4 pàgines i unifica col·lectius i gustos. Amb ella, sorgeix el concepte de “periodista total” (gazetillero).

Esmenta i comenta els diferents camps periodístics que va cultivar Rusiñol.

Fa principalment cròniques des de Paris i dels seus viatges, que publica a La Vanguardia. A partir de l’Expo. Universal també es dedica a la crítica d’art. Toca gairebé tots els camps del Modernisme, com la pintura, l’escriptura (de poesia, de monòlegs, novel·les, obres de teatres...)

Assenyala i resumeix els factors que expliquen l’evolució de la premsa davant el segle XIX.

Factors político-socials: creixement de la opinió pública, ja que creixen els lectors (a causa de la urbanització), arribada de la democràcia (amb la instauració del parlamentarisme), alfabetització de la població. Factors econòmics: disminució del preu (que comporta més públic), per exemple a causa de la publicitat (que aporta una estabilitat al negoci), i la industrialització. Factors tècnics: millora de les tècniques de producció (la tinta ja no embruta i les noves rotatives fan que es produeixi més ràpid), millora dels transports (difusió més àmplia i ràpida) i l’invent del telègraf (que permet una comunicació globalitzada).

Defineix el periodisme de Robert Robert a “Un tros de paper”.

Escriu articles costumistes urbans, narrant els nous costums arran de la caiguda de les muralles de Barcelona, que exigeix que s’expliqui una nova realitat. Incorpora el català oral a la premsa, l’adapta als temps, parla com parla la gent i això fa que tingui connexió amb els lectors. Fa una de les primeres cròniques (“A Sarau”), que donaran pas a aquest gènere i són el precessor del Modernisme.

Des de pràcticament els seus orígens fins avui La Vanguardia s’ha mantingut a uns principis periodístico-polítics. Quins són?

Segueixen el decàleg de Moisés, que consisteix en l’acatament automàtic de les institucions triomfants i la defensa sense discussió de l’ordre establert.

Quines són les aportacions de l’article J’acuse.

L’aportació principal és que fa descobrir el periodisme d’investigació, la importància de tenir bones fonts i contrastar els fets. Fa veure que el periodisme actua com el quart poder, perquè pot influir en les decisions del poder i té una gran influència en la opinió pública. Utilitza el periodisme com una eina de denúncia.

Quina va ser la política informativa del Ministre d’Informació i Turisme, durant el franquisme, Gabriel Salgado? En què consistia?

Inventa la “teologia de la información”. És una política informativa basada en la peculiar interpretació de la moral cristiana, és a dir, els MC estan passats pel filtre de la religió i la moral cristiana és la que determina el que està be i el que està malament (es jutja una cosa apel·lant al catolicisme). Justifica la llibertat d’expressió sota una concepció teocràtica i limitadora.

Assenyala i comenta els punts principals de la Llei de Premsa que Ramón Serrano Suñer va instal·lar al 1938

És una còpia del control de la comunicació que es fa a Alemanya i Itàlia. Aquesta llei condemna la regulació liberal (és a dir, no hi ha llibertat d’expressió). També diu que el periodisme és un instrument de l’estat; com que a la República els mitjans tenien llibertat, diu que aquesta ha alimentat l’odi entre la població i ha dut a la guerra, per tant era millor que els mitjans pertanyessin a l’Estat. L’últim punt és que el periodista és un funcionari de l’Estat, és a dir, és l’Estat qui decideix qui pot ser periodista i aquest estava al servei del franquisme.

Trets que converteixen a Xammar en el cronista model d’agència de notícies internacional

Els dos principals trets que el fan el paradigma de reporter d’agències és la seva agilitat, i que és receptiu i té sensibilitat informativa. Sap avançar esdeveniments i té la resposta a temps, cosa que és important perquè quan tens la informació, si l’has d’enviar has d’anar ràpid, i per tant has de tenir una capacitat molt més interpretativa.

6 característiques del periodisme català durant la República:

  • Cristal·lització de la diversitat de classes periodístiques (star sistem, classes mitjanes, vies de formació pròpies).
  • Heterogeneïtat de perfils professionals.
  • Proliferació de gèneres periodístics de la modernitat (entrevista, crònica i reportatge).
  • Visibilització dels temes de les societats modernes (espectacles, esports, moda, oci...).
  • Audovisualització de la realitat (novetats tècniques i recursos estilístics, importància de la imatge en la premsa -> infografies...).
  • Incorporació definitiva de la dona al periodisme.

Entradas relacionadas: