Evolució del català: del llatí a la consolidació

Del llatí al català

El període que va del segle V al segle XI es fonamenta per la formació de les llengües romàniques. En concret, la fragmentació del llatí vulgar a la Romània devia ser prou important per poder parlar ja de l'existència de llengües diferents. Es tractava de llengües que només coneixien l'oralitat. En català devien parlar els habitants de Girona quan decidiren lliurar la seva ciutat a Carlemany, com també els barcelonins quan la ciutat va ser conquerida per Lluís el Pietós. La Revolució Carolíngia i la reforma del llatí significaren, pel que fa a la llengua escrita, un retorn al llatí més clàssic, depurant-ne les corrupcions introduïdes per les llengües parlades en cada cas. Per això podem considerar com a partida de naixement del món lingüístic romànic una disposició promulgada pel concili de Tours (813).

Ramon Llull

Les primeres manifestacions de la literatura catalana van coincidir amb el naixement d'una figura gegantina del pensament i de la cultura occidental: Ramon Llull. La contribució lul·liana a la consolidació del català no té paral·lel en cap altra llengua romànica. Amb la seva obra, l'escriptor mallorquí va dur a terme una tasca de codificació que afectà tant el pla sintàctic com el lèxic. Llull va ser el primer autor que va trencar l'hegemonia que fins aquell moment havia exercit el llatí com a vehicle d'expressió de les disciplines científiques i humanístiques. A més de en català, Llull va escriure en tres llengües més: el llatí, l'occità i l'àrab. L'ús del llatí era obligat per a qualsevol persona culta de l'època, de la mateixa manera que el coneixement de l'occità per als creadors de poesia trobadoresca, però la singularitat lul·liana es manifesta de manera sorprenent amb l'aprenentatge i la utilització de l'àrab. La voluntat d'accedir al ric fons cultural i científic aràbic, i la pretensió de difondre les seves idees entre els fidels musulmans, són dos dels factors que impulsaren Llull a aprendre l'àrab. La importància lingüística de Llull és excepcional, tant pel que fa a les aportacions sintàctiques o lèxiques que afectà com pels nous àmbits d'ús en què se situà el català. D'aquí ve que sigui considerat com el forjador del català literari.

La Cancelleria

La puixança econòmica i política es va plasmar en l'aspecte lingüístic en l'adopció d'un model de prosa que reforçava el lligam existent entre llengua i poder. La Cancelleria mantenia una estreta vinculació amb el poder. Aquesta identificació es va convertir en el millor aval per assegurar l'èxit en la implantació del model de llengua sorgit de les plomes dels escrivans cancellerescos. La Cancelleria va tenir un paper decisiu en la resolució del conflicte lingüístic existent entre el llatí i les llengües vulgars. Els escrivans de la Cancelleria havien de conèixer i redactar amb elegància en llatí, en català i en aragonès. El conflicte lingüístic entre el llatí i les llengües vulgars es vivia amb una especial intensitat en el si d'aquest organisme. Però a partir de 1380 assolí la plena maduresa. Aquest procés de dignificació de les llengües vulgars fou paral·lel a la progressiva resolució del conflicte lingüístic a favor del català. A l'entrada del segle XV, la documentació es redactava autoritàriament en català.

El contagi de noves malalties i el xoc amb els conqueridors van aconseguir ensorrar un imperi pròsper i va suposar la desaparició de moltes llengües, mentre que aquelles que van sobreviure van entrar en una situació d'anihilament de la qual encara no s'han recuperat.

Factors socials

La desaparició d'una llengua s'emmarca en un procés més general que anomenem assimilació cultural. Es tracta d'un fenomen caracteritzat per la influència que exerceix una cultura dominant sobre una altra fins que n'acaba desdibuixant els trets més representatius.

Estratègies

• Consolidació dels estats: el creixement dels estats ha anat sovint aparellat a la imposició lingüística. Amb força freqüència la unitat nacional s'ha volgut bastir sobre la unitat lingüística, amb la imposició de la ideologia monolingüe aprofitant mesures coercitives: prohibicions legals, repressions físiques...
• Pèrdua del poder: la pèrdua d'exercir el control és el preàmbul de qualsevol procés d'assimilació cultural o substitució lingüística.
• Inundació demogràfica: la comunitat dominant, reforçada pel control del poder i la superioritat militar, aprofita també la superioritat demogràfica per ofegar les estructures socials de la cultura minoritària.
• Exèrcit: la constitució dels exèrcits i dels serveis militars obligatoris fan que les minories assimilin ràpidament la llengua del poder per sobreviure en un entorn hostil.
• Els mitjans de comunicació: el control sobre els mitjans de comunicació ha estat un altre dels factors que han permès la promoció de les llengües associades al poder.
• L'escola: a partir de la seva generalització, l'estat va disposar d'un nou i eficaç instrument de control ideològic. Quant a l'aspecte lingüístic, l'escola garantia l'aprenentatge de la llengua nacional.