L'evolució de les ciutats espanyoles: De la preindustrialització a la modernitat

Cuitas eso sxxi. La globalització destaca la importància de les ciutats espanyoles que competeixen per reconeixement a Europa en àmbits econòmics, socials i culturals. Hi ha una modernització de sistemes d'informació, telecomunicacions i transport per a una millor connectivitat. Desindustrialització: fi de l'era industrial a Europa i EUA amb tancament de fàbriques, provocant atur i necessitat de reutilitzar espais industrials. No obstant això, hi ha sectors avançats d'alta tecnologia i R+D en nous parcs tecnològics. El sector terciari, basat en serveis, és clau per a l'economia urbana actual, amb una gran varietat d'empreses i organitzacions. Malgrat la descentralització de la indústria, el poder econòmic i les decisions es centralitzen en grans ciutats o regions metropolitanes, convertint-se en centres globals en l'economia mundial. L'evolució d'una ciutat cap al progrés depèn de factors com la innovació tecnològica, l'emprenedoria local i la cooperació regional i europea. Organismes com l'Assemblea de les Regions d'Europa i l'acord Eurocities juguen un paper clau en la promoció i cooperació entre ciutats. Les ciutats espanyoles milloren infraestructures com aeroports i l'AVE per a connexions internacionals. Promouen una bona imatge internacional amb iniciatives com els Jocs Olímpics de Barcelona i el Museu Guggenheim de Bilbao. També busquen ser seu d'organismes i esdeveniments internacionals, i organitzen fires i festivals per atraure turisme i inversions.

1. Ciutat preindustrial fins al segle XVIII: Les ciutats eren nuclis d'intercanvis comercials i producció artesana. La majoria de la població vivia al camp. 2. Ciutat romana: Roma va crear una xarxa densa i jerarquitzada de ciutats a la península Ibèrica amb estructura ortogonal, infraestructures i exportació de productes agrícoles i esclaus. 3. Ciutat medieval: Els àrabs van fundar nombroses ciutats, i al voltant de l'any 1000, vuit grans ciutats musulmanes tenien més de 15.000 habitants. A partir del segle XI, les ciutats del nord peninsular van començar a guanyar població i a tenir esplendor econòmica, política i cultural. Ciutat moderna: 1. Segle XV-XVIII: Madrid es converteix en capital amb Felip II. 2. Andalusia: Manté una alta urbanització amb ciutats com Sevilla i Granada. 3. Castella: Ciutats com Madrid, Toledo i Valladolid són importants, però a finals del segle XVII i XVIII, la costa mediterrània creix mentre Castella decreix per una crisi econòmica.

Ciutat industrial del segle XIX: 1. Revolució Industrial: Provoca un creixement massiu de les ciutats al segle XIX i XX, amb canvis en funcions i organització social. 2. Producció industrial: S'adopta la producció mecanitzada, amb fàbriques com a eix central. La indústria tèxtil a Catalunya, la siderúrgica a Bilbao. 3. Èxode rural: Gran moviment de població de zones rurals a ciutats industrials entre 1860 i 1936, amb un augment significatiu de ciutats amb més de 10.000 habitants. 4. Expansió urbana: Creixement accelerat de les ciutats, amb l'expansió de zones productives i residencials, i desenvolupament d'infraestructures. 5. Segregació social: Sorgeixen dues classes socials clarament diferenciades i aïllades: la burgesia industrial i el proletariat obrer. 6. Ciutats més grans: El 1930, Madrid i Barcelona superen el milió d'habitants i lideren el creixement urbà a Espanya.Ciutat del segle XX: 1. Expansió ininterrompuda: Les ciutats van continuar creixent al segle XX per immigració i augment de la natalitat. 2. Immersió massiva: L'èxode rural s'accentua després de la postguerra, amb molta gent que emigra a les ciutats industrials per la manca de feina. 3. Creixement descontrolat: Augment de la població a Madrid, Barcelona i Bilbao, exacerbant desequilibris espacials. Densificació dels centres urbans i creixement anàrquic de barris perifèrics. 4. Àrea metropolitana: La població es dispersa als municipis propers a les grans ciutats, creant una conurbació i una idea d'àrea metropolitana. 5. Planificació urbanística: Aparició de ciutats dormitori, polígons industrials i zones comercials. Manca de planificació adequada, provocant problemes d'infraestructura i serveis. 6. Participació ciutadana: Moviments i associacions de veïns reclamen millores en les condicions de vida i infraestructures, davant l'incompliment dels plans urbanístics.plans urbanístics.