Evolució de l'Art Sacre: Del Romànic al Gòtic

Frontal d'Avià: Una Joia del Romànic Català

El Frontal d'Avià és una obra d'art romànic català, original de l'església de Santa Maria d'Avià, a la comarca del Berguedà. Actualment, es troba al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). La seva datació se situa al segle XIII o anterior, i el seu autor és desconegut. L'estil mostra una clara influència bizantina, possiblement a través de la pintura i la miniatura angleses. La tècnica emprada és la pintura al tremp sobre fusta.

Característiques del Frontal d'Avià

L'obra està pintada sobre fusta, amb tremp d'ou, colradures i estucats. Es divideix en cinc espais, presidits pel central, on hi ha la Mare de Déu amb el Nen Jesús, que destaca sobre la resta. Les figures són allargades, amb vestits d'Orient i frontals, a l'estil bizantí. Hi apareixen quatre escenes relacionades:

• L'Anunciació i la Visitació
• El Naixement
• L'Epifania
• La Presentació de Jesús al Temple

Contingut i Significació

A la part central, la Verge i l'Infant presideixen el frontal, amb una mida superior a la resta de personatges per establir les jerarquies. Els laterals es divideixen en dos compartiments cadascun, que presenten escenes relacionades amb la vida de Maria i el naixement de Jesús. Es tracta d'una traducció en imatges de la vida de Maria, seguint la tradició plàstica de cada tema. Aquesta obra va ser encarregada i pagada per l'Església.

Funció

Els frontals tenien com a funció decorar l'altar i captar l'atenció dels fidels que anaven a l'església.

Tapís de la Creació: Una Obra Única del Romànic

El Tapís de la Creació és un brodat del segle XI o XII, que es troba al Museu Capitular de la Catedral de Girona. És una peça única en el seu gènere i la més important de l'art tèxtil romànic que es conserva. D'autor anònim, mesura 358 cm d'alçada per 450 cm d'amplada. Està brodat amb llanes de colors i té una gran fama universal, atraient constantment l'atenció dels estudiosos per la riquesa del seu contingut temàtic i iconogràfic.

Descripció i Significat del Tapís

Presenta una vasta simfonia sobre la creació del món i l'estada de l'home al Paradís, amb una corona còsmica on els elements de la natura encerclen la figura central de Crist. El cicle complet de la creació s'explica amb versicles del Gènesi. Les escenes arriben fins al moment de la creació d'Eva, sense fer al·lusió al pecat original. Completen aquestes seccions diversos elements naturals. A les faixes rectes hi ha plasmades les figures del temps, a més de personatges que representen l'any i les quatre estacions. A sota, hi ha un fris seguit que narra la història de la invenció de la creu.

Origen i Funció

S'ha confirmat que es tracta d'una obra del segle XII, brodada a Catalunya, Septimània o Itàlia. La uniformitat del color vermell del fons fa pensar que l'encàrrec podria ser d'origen cortesà. La seva utilitat és dubtosa; probablement fou dissenyat per a un absis o un baldaquí.

• Autor: Desconegut
• Cronologia: Primera meitat del segle XII
• Estil: Romànic
• Tècnica: Brodat de llana
• Suport: Sarja de lli
• Localització actual: Catedral de Girona

Mare de Déu de Sallent de Sanaüja: Una Escultura Gòtica

La Mare de Déu de Sallent de Sanaüja, de la segona meitat del segle XIV, és una de les més belles representacions de la Mare de Déu dempeus amb el Nen de l'art gòtic català. Presenta unes formes equilibrades i harmòniques. És una talla en alabastre amb restes de policromia i daurat amb pa d'or, de 117,5 x 38,6 x 28,4 cm. L'autor és anònim.

Descripció de l'Escultura

La Mare de Déu sosté el Nen Jesús al seu costat esquerre, recolzat sobre el seu maluc en una posició força elevada, amb els seus caps quasi a la mateixa alçada. El cos de la Mare està inclinat cap a la dreta per equilibrar la composició. Aquesta inclinació produeix una caiguda dels plecs de la túnica que, separats del cos, reforcen l'equilibri. L'Infant subjecta un colom a la mà esquerra, símbol de l'Esperit Sant, i s'agafa amb els dits de la mà dreta als plecs del mantell de la Verge. La Mare de Déu acarona suaument la cama dreta del Nen, que corre en paral·lel al plec del mantell sobre el pit, per trencar la verticalitat dels plecs que cauen en línies amples i elegants.

Funció i Iconologia

Tant la funció decorativa com la devocional s'integraven en aquestes imatges de lectura teològica fàcil. El naturalisme acostava encara més els fidels a una visió humanitzada de la Sagrada Família. Amb aquestes imatges es pretenia transmetre la fe a una població que, en veure-les, podia intuir el misteri de la Nativitat i la relació entre una mare i el seu fill.

Relació amb l'Època

El segle XIV és l'època de la gran expansió dels ordes mendicants, que s'estenen per tot Europa i proposen una visió de la religió que deixa enrere la severitat de l'època romànica.

Capella dels Scrovegni: Els Frescos de Giotto a Pàdua

El programa de la Capella dels Scrovegni, o de l'Arena, va ser pintat per Giotto di Bondone (1267-1337) entre 1304 i 1306. D'estil italogòtic, la tècnica emprada és el fresc, amb dimensions de 200 x 185 cm. El tema és religiós i la capella, dedicada a Santa Maria de la Caritat, es troba a Pàdua, Itàlia.

Descripció dels Frescos

Algunes escenes estan destruïdes, d'altres han perdut el seu color primitiu. S'han trobat poques sinòpsies. Es pot apreciar la representació dels vels transparents i dels cabells, amb magnífiques graduacions i encertades tonalitats. Giotto manté les aurèoles daurades a l'entorn dels personatges sants, però les seves figures tenen un tractament de la llum i dels contorns que permeten percebre els volums individualitzats de cada un dels cossos. Les robes cauen amb una naturalitat que fa que cada un dels personatges sembli sorgir clarament del fons. Es va mesurar l'espai amb exactitud abans de distribuir les representacions de la decoració, que es troben en dos registres superposats i que es corresponen amb l'altura de les finestres.

La Volta i el Retrat d'Enrico Scrovegni

A la volta de canó es pot contemplar un cel estrellat amb una sèrie de medallons on es representa Crist, la Verge, els quatre evangelistes (Sant Mateu, Sant Marc, Sant Lluc i Sant Joan) i diversos profetes. Giotto va pintar el retrat del seu mecenes, Enrico Scrovegni, a la part inferior del Judici Final, entre el Paradís i l'Infern. Enrico, de perfil, amb la mà esquerra alçada, front ample, boca lleugerament oberta i nas afilat, apareix agenollat lliurant a la Verge una maqueta de la capella, amb 15 benaurats al seu darrere. Com en la majoria de les obres gòtiques, s'identifica el donant. La seva actitud és més aviat arrogant, a la dreta del Jutge Diví i al costat oposat dels usurers que pateixen les penes infernals.

Iconografia

La iconografia d'aquests frescos té el seu origen en el Nou Testament i en les tradicions apòcrifes de la Llegenda Àurea de Jacobo de la Voràgine: es refereixen a la Verge, a Santa Anna i Sant Joaquim, els seus pares, i a l'Evangeli apòcrif conegut com de Sant Jaume.