Evolució de l'Arquitectura: De Grècia a Roma

Grècia

Els grecs sempre estaven en lluita, en lluita amb ells mateixos. Però també lluitaven contra els perses; tenien un esperit de lluita permanent. Els grecs creien en molts déus, però els representaven com a humans, molt figuratius. Una representació naturalista que serveix per explicar que no són tan diferents dels humans. Marquen en el paisatge la casa dels déus i en aquest lloc entren en contacte amb les seves divinitats. El temple és una pausa física i del temps per a ells, i així és com entren en contacte amb els déus.

Minos

1000 anys abans dels grecs ja utilitzaven les típiques columnes.

Micenes (S.XII a.C.)

Existeix la porta dels déus, on va aparèixer la llinda. Hi ha símptomes d'arquitectura de tres roques.

Origen del temple

Thermon, Etòlia (1000 a.C. - 625 a.C.): Apareix el Megaron A; els grecs creuen que els déus viuen allà. Més tard apareix el Megaron B, amb columnes de fusta que protegeixen l'edifici. Neix el Temple d'Apol·lo C, després d'una altra batalla amb els perses. Construeixen l'envoltant de pedra, així estan més protegits.

Tipus de temples

1. Temple in antis: consta d'un naos i un pronaos amb dues columnes. Servia per guardar ofrenes.
2. Temple pròstil: consta de quatre columnes a l'entrada.
3. Temple amfipròstil: consta de quatre columnes davant i darrere del naos.
4. Temple perípter: té una sèrie de columnes que delimiten el temple. Al costat tindrà el doble +1 de columnes que hi ha a la façana posterior.

Variació de columnes

• 4 - tetràstic
• 6 - hexàstic
• 7 - heptàstic
• 8 - octàstic
• 9 - enèastil
• 10 - decàstil
• 12 - dodecàstil

El temple dels grecs s'assembla a un cos, els seus elements s'articulen per normes figuratives, són com representacions humanes.

• Base: la plataforma és el primer que realitzen.
• Després aixequen els murs de pedra.
• Columnes: com murs amb discontinuïtats (murs virtuals).
• Coberta: a dues aigües que genera el frontó triangular amb el nom de timpà.

Tipus de columnes

• Dòric: no utilitza base, el fust de la columna descansa directament sobre l'estilòbat. El fust està una mica bombat i té 21 estries. La seva mida sempre sol ser d'1/4-5. Fa referència a un espartà i té la proporció del cos.
• Jònic: aquesta ja utilitza base amb una escòcia i dos tors, el fust té 24 estries. Ja té un capitell més desenvolupat i es reconeix per les seves volutes que fan referència als rínxols d'una dona. La seva mida sol ser d'1/6-7.
• Corinti: també utilitza base amb dues escòcies, el fust té 24 estries. El capitell és el més representatiu, ja que representa fulles i volutes als quatre cantons. La seva mida sol ser d'1/8-9. Fa referència a la figura d'un adolescent.

Temple d'Apol·lo a Bassae (429-400 a.C.)

És diferent dels dòrics, jònics i corintis, ja que té ordre dòric, columnes jòniques i al centre apareix la primera columna d'ordre corinti.

Hipòdam de Milet

Ciutat emmurallada i és el primer eixample de la història amb el temple fora de la ciutat. Amb diverses àgores (places de vida i activitat social) dins la ciutat.

Estoa

Són edificis longitudinals que s'obren a l'espai exterior (àgora) i permeten que es realitzin activitats públiques dins de l'edifici.

Acròpolis d'Atenes

Està elevat 100 m d'Atenes i és molt poc accessible, ja que està en una muntanya escarpada. Un lloc pla i especial, on se celebren reunions per a honorar Atena, la deessa de la ciutat.

Pèricles

Recaptava impostos per continuar lluitant. És un governant guerrer; sota el seu govern es va realitzar el Partenó.

Partenó (447-438 a.C.)

El Partenó, al contrari que l'Erectèon, s'enfronta la foscor contra la llum, l'ordre absolut amb el caos. Va ser construït com a agraïment als déus per la victòria contra els perses. El Partenó és un temple perípter octàstic d'ordre dòric. Té una certa distorsió perquè l'ull humà el vegi perfectament vertical i horitzontal. Les seves mides són 31 m d'ample, 14 m d'alt i 70 m de llarg. Les columnes mesuren "a" i la distància entre elles 2,35·a.

Erectèon (421-406 a.C.)

La llum és tan necessària com la foscor (Partenó). Té diferents sales per a diferents divinitats. La raresa d'aquest temple és que manifesta pòrtics a diferents alçades. És un edifici d'ordre jònic. El pòrtic encarat al sud tenia columnes amb forma de dona, anomenades cariàtides.

Atena Niké (420 a.C.)

És un temple amfipròstil tetràstic (quatre columnes) d'ordre jònic. Commemora la victòria contra els perses a la batalla de Salamina.

Propileus (437-432 a.C.)

S'oblidaven del dia a dia per comunicar-se amb els déus. És un edifici que junta els ordres dòric-jònic-dòric. A la seva dreta es veu el Partenó i a la seva esquerra l'Erectèon.

Roma

Els romans agafen tots els déus grecs i els transformen en altres. Els grecs són els nostres pares, s'inventen la filosofia, les matemàtiques, l'art, formen el coneixement. Els romans hi afegeixen coneixement, però sobretot ho ordenen i ho propaguen. La Lloba Capitolina origina la monarquia romana que va arribar a tenir fins a set reis. El 510 a.C. neix la república romana i comencen a conquerir i a expandir-se per la Gàl·lia, Hispània, Itàlia i el nord d'Àfrica. El 27 a.C. la república es transforma en un imperi. August serà el primer emperador. Els romans diuen Mare Nostrum al mar Mediterrani, ja que l'havien conquerit tot. No només seran un poble marítim sinó que també arriben a l'interior, per terra, formant vies de comunicació: Via Augusta, Via Domitia, Via Flaminia, Via Aemilia i Via Appia. Totes les ciutats romanes presenten una muralla, una quadrícula, amb accessos i un nucli al centre. El carrer principal es deia Cardo, que anava de nord a sud, l'altre es deia Decumanus, que anava d'est a oest, i al centre hi havia el fòrum. Els pisos eren anomenats insulae i les cases individuals domus. El llatí, el dret i l'arquitectura són iguals a tots els llocs on els romans van conquerir. Sense aquestes tres coses la civilització romana no hagués durat tants anys.

Vitruvi

Firmitas, venustas i utilitas.

Columnes

Pels romans els ordres grecs dòric significava com un espartà, el jònic significava com una dona i el corinti significava com una dona que mor jove. L'ordre corinti és el que més utilitzaven els arquitectes romans, però també s'inventen l'ordre toscà (que aniria abans del dòric) i també l'ordre compost (que aniria després del corinti). L'ordre toscà es diferencia del dòric perquè té el fust llis i el toscà es recolza sobre una base (el dòric, un podi). L'ordre compost es diferencia del corinti, ja que les volutes del capitell són una barreja de jònic i corinti. El decòrum és un moviment que fan els romans per passar de la construcció a l'arquitectura.

Arc, volta de canó i cúpula

(Explicació)

Nous materials

El formigó romà denominat Opus Caementicium permet forjar, emmotllar i encofrar per donar la forma que volguessis. Era més econòmic i es podia construir a qualsevol lloc, poden fer tot tipus de construccions. Estava format d'una pedra artificial on el ciment està format de calç, sorra, aigua, trossos de pedra irregular i un additiu que permetia forjar. Hi havia tipus d'encofrat amb maó: Opus Testaceum, Opus Incertum, Opus Reticulatum i Opus Mixtum.

Obres públiques

Els arquitectes romans també podien ser militars, enginyers, tècnics.

• Ponts: la capacitat tècnica de l'arquitectura romana és molt notable. El buit sempre és més gran que el ple, són uns arquitectes constructors per la seva tècnica, són mestres que superen les dificultats de la naturalesa (aigua, muntanya, gravetat).
• Aqüeductes: solien tenir un 1% de pendent o menys, el mínim perquè l'aigua no es quedés quieta. Estaven construïts amb arcs i també amb nuclis d'arcs apilats.
• Arc de triomf: era un senyal a les vies que explicava que en un determinat moment eren els límits dels imperis romans. La porta d'entrada a la ciutat. Tenia dues cares, la de partida i la de la tornada, com l'únic déu que van inventar els romans, el déu Janus. Feien celebracions als exèrcits i als emperadors quan sortien guanyadors, se celebra l'expansió romana.
• Circ: espectacles de tipus esportiu. Tenia dues columnes d'ordre jònic i un obelisc central. Rodejat d'una graderia. L'emperador sempre té un lloc privilegiat.
• Teatre: representació de tragèdies, la majoria de cops a l'aire lliure. Amb forma de semicircumferència. Formaven tendals per veure millor les obres. Està al centre de la ciutat i l'escena es fa amb un edifici de fons. En forma d'aqüeducte semicircular, superposen ordres formant galeries (toscà, dòric, jònic, corinti, compost).
• Amfiteatre: competicions de lluita, de gladiadors i esclaus. De planta el·líptica (180x85 m). Voltes de canó, són els anells de l'amfiteatre formant conductes/galeries per les persones. Estructura que s'autorigiditza a ella mateixa. Graderies a 45º cobertes amb una lona perquè l'espectacle sigui millor.

Temple romà

Va estar situat, a diferència dels grecs (paisatge), al centre de la ciutat (el fòrum entre el Cardo i el Decumanus). L'escenografia és la vida quotidiana del poble romà. Era un lloc de reunió, lloc de política, etc. Presentava varis temples al fòrum per diferents divinitats, uns al costat dels altres. Sempre davant d'ells es col·locava un altar. A diferència dels temples grecs, els temples romans tenen els pilars adossats a ell i s'amplia la cel·la, faran diferents activitats civils (política, etc.). L'ordre dels romans va dirigit al decòrum. Els temples romans estan elevats sobre uns pedestals, ja que és una base contínua. Per accedir-hi hi ha una escalinata (els grecs feien servir esglaons més alts formant estilòbats). S'accedeix per un porxo que està situat davant l'altar (en els grecs podies accedir per tots els costats). L'ordre més habitual dels temples romans és l'ordre corinti.

Fòrum de la monarquia

Els fòrums es van col·locar a la muntanya on s'origina la ciutat. La muntanya central era el Palatí. La monarquia es va expandint i creixent fins a la república i després cap a l'imperi. No existia el Cardo ni el Decumanus perquè Roma no era una ciutat amb campaments militars. Neixen els comicis, on és un lloc de reunió.

Fòrum republicà

El poble està representat per un Senat. Es reunien davant dels comicis. S'agrupaven en un espai buit diverses institucions de la república. La basílica és un lloc de reunions, en lloc de a l'aire lliure, a cobert.

Fòrum imperial

Juli Cèsar fa d'una república un imperi i construeix una basílica amb el seu nom. Cada emperador va voler ser més que l'anterior i fan un fòrum per a cadascun d'ells. El Temple de Cèsar (40 a.C.) tenia un pòrtic en forma d'U i espai buit al mig. El Temple d'August (27-2 a.C.) tenia el Domus Augusti (zona pública) i Domus Tiberiana (zona privada). El Temple de Nerva (80-97 d.C.) tenia un espai buit al mig rodejat de parets amb columnates. El Temple de Trajà (101-112 d.C.) tenia les seves columnes gravades amb les victòries dels romans.

Adrià (el grec)

Un emperador hispà. Es va construir també, a l'igual que els anteriors, un fòrum. Va construir a l'altre costat dels fòrums un gran temple que es diu Venus i Roma (de l'amor i Roma). És el menys romà dels temples romans. Li diuen el grec pels seus coneixements sobre els grecs i per això decideix construir un temple romà a la grega. Construeix un fòrum amb la característica de l'espai interior anomenat Panteó (118-128 d.C.). És innovador perquè ell proposa construir un temple per a tots els déus, en lloc de fer un temple per déu. Consisteix en una escalinata de la qual arrenca un pòrtic d'ordre corinti, el timpà es va enfonsant amb el frontó triangular. Però a la seva profunditat el temple és diferent, no té una cel·la sinó que té un bloc prismàtic amb una cel·la circular, uneix tres tipografies l'edifici. Està cobert d'una volta de cúpula que està formada per cinc files de cassetons interiors que decreixen cap al centre amb un forat a dalt de tot que permet l'entrada de la llum i de la pluja anomenat òcul, per això el paviment interior del Panteó ha de tenir desguassos. També l'òcul funcionava com un rellotge de sol. Dins té uns altars per a tots els déus. En el seu interior el perímetre tindrà una volta de canó al llarg de la circumferència. La geometria en secció es va aprimant, la part de baix té 6 m i un cop a la cúpula la seva secció és d'1,50 m. El sentit de l'edifici era impartir justícia. La seva planta circular sintetitza el fòrum civil i el fòrum religiós, l'òcul formava un univers únic dins de la cúpula.