Europa Feudal: Orígens, Societat Estamental, Monarquia, Noblesa i Església

1. Orígens del Feudalisme

Als segles IX i X, el poder dels reis era dèbil, ja que no podien protegir la població per manca de força, ni mantenir un exèrcit estable i fidel, ni recaptar impostos. Van haver de buscar el suport dels nobles i van establir un sistema de relacions personals: el vassallatge. El vassallatge era un pacte de fidelitat entre el rei i un noble, que constava de dues cerimònies:

• Cerimònia d'homenatge: el vassall, agenollat davant del rei, li prometia fidelitat, consell i ajuda militar i econòmica.
• Cerimònia d'investidura: el rei entregava terres (feus) al vassall perquè les governés i n'explotés els recursos.

Aquesta doble cerimònia és l'origen del feudalisme. Molts nobles es convertien en senyors feudals i transmetien els feus de pares a fills per herència. En aquests feus, hi treballaven pagesos a canvi de protecció.

2. Societat Estamental

La societat feudal era desigual i estava dividida en estaments sense mobilitat social (des del naixement i per a tota la vida). Hi havia dos grups principals:

• Privilegiats (minoria): Gaudien de tots els drets, eren propietaris de les terres, no treballaven ni pagaven impostos, i ocupaven els càrrecs més importants.
  • Rei
  • Noblesa (guerra)
  • Clero (oració)
• No privilegiats (majoria): Treballaven, no tenien drets, pagaven impostos i mantenien els privilegiats.
  • Pagesos
  • Artesans

3. Monarquia

El rei estava per sobre de tothom. L'Església el considerava el representant de Déu per governar el poble i defensar el seu regne. Els reis no tenien residència fixa; vivien en castells i es movien segons la conveniència per controlar les seves possessions. El territori que governaven era considerat el seu patrimoni personal i podien fer-hi el que volguessin: dividir-lo, sumar-hi territoris o unir-los. El rei tenia unes atribucions exclusives:

1. Dirigir campanyes militars, en les quals els vassalls havien de defensar-lo si calia.
2. Recaptar impostos per finançar les guerres.
3. Actuar com a jutge suprem.

4. La Noblesa

L'acció principal de la noblesa era la guerra, i eren els únics que portaven armes i podien mantenir cavalls. La guerra proporcionava riqueses i terres, i augmentava el seu poder. En temps de pau, els nobles celebraven tornejos i entrenaments per estar preparats per a la guerra.

Castells: Residències fortificades dels senyors feudals al mig del seu territori. En temps de pau, eren la residència del feudal, la seva família i altres nobles. En temps de guerra, eren una fortalesa i refugi per a la gent dels feus. L'espai central era la torre de l'homenatge, envoltada de patis amb edificacions.

Vida dels nobles: Inspeccionar les seves terres i rebre els seus vassalls. Aquesta rutina es trencava amb celebracions i banquets.

Feu: Terres que donava el noble, que no podien ser venudes ni comprades. El feudal era la màxima autoritat al feu, que estava dividit en dues parts:

1. Domini o reserva senyorial: Les millors terres del feu, on hi havia el castell més important.
2. Massos: Parcel·les que es lliuraven als serfs a canvi del pagament d'unes rendes de cinc maneres:
   1. Donar part de la collita.
   2. Primícia: un cop a l'any, regalar un producte.
   3. Treballar uns dies a l'any a la reserva senyorial.
   4. Pagar per la utilització d'un establiment del feudal.
   5. Pagar una multa obligatòria si no s'havia fet alguna de les anteriors.

5. L'Església

L'Església mantenia la unitat dels creients i regulava la vida pública i privada del poble. Oficiava les cerimònies religioses i s'encarregava de l'ensenyament i de l'assistència a pobres i malalts. Els creients tenien unes obligacions: resar, anar a missa tots els diumenges, dejunar durant la Quaresma, confessar-se almenys un cop l'any i combregar per Pasqua. L'Església recomanava visitar algun lloc de pelegrinatge: Roma, Jerusalem o Santiago de Compostel·la.

L'Església medieval tenia dret a cobrar el delme: tots els pagesos estaven obligats a pagar la desena part de la seva collita.

L'estructura de l'Església medieval era:

Déu – Papa (bisbe de Roma). Al costat del Papa hi havia la Cúria romana. A partir del Papa, hi havia dues branques:

• Clero regular: Dedicat a l'oració, format per monjos i monges, sotmesos a una regla monàstica.
• Clero secular: Conjunt d'eclesiàstics format per sacerdots, mossens, rectors i bisbes, que atenien una comunitat de creients. Aquestes comunitats s'agrupaven en parròquies. El conjunt de parròquies formava una diòcesi, al capdavant de la qual hi havia un bisbe.

Església (amb minúscula): Edifici central de qualsevol poble o ciutat, on els fidels es reunien per assistir a la missa dels diumenges, batejos, comunions, enterraments, etc.

5.1 Les Croades

: el seu origen sorgeix a partir de l’objectiu cristià de recuperar els llocs sagrats del cristianisme que estaven en poder dels musulmans sobretot Jerusalem. Tot això comença l’any 1045 al Concili de Clermont on el papa d’aquella època: Urbà II, fa una crida als cristians per alliberar terra santa dels infidels. El seu parlament es titulava: “Déu ho vol”. El papa va dir que tots aquells que anessin en aquesta croada tindrien dos recompenses: el perdó dels seus pecats i la salvació eterna.

1a croada: 1096-1099; no es un èxit des de bon principi perquè el que anava capa a la terra santa eren pagesos i l’exercit musulmà els va vèncer. Al cap d’un temps van anar soldats preparats i van fer una bona feina. L’any 1099 finalitza la croada amb la conquesta de Jerusalem. Durant els segles XI, XII i XIII es produeixen fins un total de 8 croades més.