Eudemonisme, Hedonisme i Ètica: Models de Felicitat i Moral

Eudemonisme

La felicitat és el fi últim natural. Aristòtil insistia que si totes les activitats humanes es realitzen per un fi, que alhora se supedita als altres, els fins seran mitjans per a un fi últim, que dóna sentit als altres. La felicitat serà:

• Un bé perfecte, que es busca per si mateix i no per un altre superior.
• Un bé suficient per si mateix, de manera que si es posseeix ja no es desitja una altra cosa.
• El bé que s'aconsegueix amb l'exercici més propi de l'ésser humà, segons la virtut més excel·lent: l'activitat racional.
• El bé que s'aconsegueix amb una activitat contínua (pràctica moral).

Hedonisme

Els hedonistes consideren que hi ha moral perquè els homes busquen el plaer i fugen del dolor. Però com que no tots els plaers i els dolors són iguals, els hedonistes pensen que la intel·ligència ens serveix per calcular els mitjans més adequats per aconseguir el màxim plaer possible: és a dir, que l'intel·lecte moral és un intel·lecte calculador en la proporció més favorable de plaers i dolors, i també la recerca de plaers més duradors, encara que siguin de menys intensitat.

Cínics

Consideraven que la felicitat consisteix en la llibertat radical de l'individu davant totes les normes i les institucions socials. L'home és bo per naturalesa i, per tant, és savi el que viu segons la naturalesa i el que menysprea les convencions socials. Diògenes.

Estoics

Marc Aureli. Logos còsmic: marca l'ordre de tot l'univers i el destí de tots. El savi ideal serà el que s'adona que tot està en mans del destí i, per tant, només val assegurar-se la pau interior. És savi aquella persona que sap dominar les seves emocions i no fer-se il·lusions respecte al futur.

L'epicureisme

És savi qui sap organitzar la seva vida calculant quins plaers són més intensos i duradors, quins tenen menys conseqüències doloroses, i els distribueix al llarg de la vida. L'epicureisme és igual que l'hedonisme, però en un sentit més individual; en la modernitat es convertirà en hedonisme social. Ataràxia (Epicur): cal procurar la tranquil·litat de l'ànima.

L'utilitarisme

Doctrina filosòfica dels segles XVII i XIX que reformula la identificació del bé i plaer d'Epicur en un sentit social: bé-utilitat-felicitat. La meta de la moral consisteix a arribar a la màxima felicitat per al màxim nombre possible d'éssers vius. La doctrina utilitarista pot exigir a un home sacrificar la seva felicitat per la felicitat comuna.

• Utilitarisme de l'acte: valora la correcció de cada acció per les seves conseqüències.
• Utilitarisme de la regla: té en compte si l'acció en què ens trobem se sotmet a alguna de les regles que ja considerem per la bondat de les conseqüències.

Poemes homèrics

Allò que és bo consisteix a fer quelcom que serveixi. La virtut (areté) s'entén com a excel·lència. L'home bo és el que intenta sobresortir prestant els millors serveis a la comunitat (aristos).

L'actitud socràtica

La moral és una qüestió d'actituds: l'actitud de buscar la veritat sense descans. Els mètodes per descobrir la veritat són la reflexió i el diàleg. Buscar la veritat és oposar-se al relativisme moral. Maièutica: l'art de donar a llum la veritat. Els conceptes morals passen de ser comunitaris a universals. Per ser feliç és necessari obrar bé, i per obrar bé és necessari aprendre a fer-ho. Saviesa, virtut i felicitat. Intel·lectualisme moral: qui obra malament ho fa per ignorància.

3 models de felicitat

Ser feliç és autorealitzar-se, assolir les metes pròpies d'un ésser moral (eudemonisme). Ser feliç és ser autosuficient. Ser feliç és experimentar plaer i aconseguir evitar el dolor (hedonisme). Aristòtil considera que ser feliç és ser home en el sentit més ple de la paraula. ''L'home té la tendència natural a la felicitat (eudemonisme) si exercita a la perfecció la seva capacitat racional''. Epicur considera que el que mou els homes a obrar per aconseguir la felicitat és el plaer. Els hedonistes creuen que la felicitat consisteix en el plaer, i els eudemonismes, en l'autorealització, que a vegades proporciona plaer i a vegades no.

Jeremy Bentham

El plaer és susceptible de mesura, perquè tots els plaers són iguals en qualitat. Els plaers de les diferents persones es poden comparar entre si per arribar a un màxim total de plaer.

Mill

Va rebutjar això i va afirmar que els plaers no es diferencien per la quantitat, sinó per la qualitat, de manera que hi ha plaers superiors i plaers inferiors.

• Superiors: plaers més intel·lectuals i altruistes.
• Inferiors: plaers més vulgars, més sensibles i materials.

Hipotètics: Obliguen només les persones que volen aconseguir un fi. L'acció expressada en l'ordre és un mitjà per aconseguir el fi. La forma de l'ordre és <>. Són consells d'una raó prudencial o calculadora, no morals.

Categòrics: Obliguen de forma universal i incondicional. La forma de l'ordre és <>. No s'ha de matar o de mentir perquè fer-ho no és propi de persones. Són ordres morals. Si no matem o no mentim només per por d'anar a la presó, estem <>.

Conseqüències de l'autonomia

La dignitat humana. Un ésser autònom és únic i per això no té preu, sinó dignitat. La bona voluntat. La bondat moral no radica en característiques útils, sinó a tenir bona voluntat. El bé suprem. La bona voluntat és el bé moral, però la unió de la bondat moral i la felicitat constitueix el bé suprem, que és possible per l'acció de Déu. ''El virtuós és feliç'' (Kant).