Ètims Grecs: Arrels, Significat i Exemples | Diccionari de Grec

Ètims Grecs: Arrels i Significats

A continuació, es presenta una llista d'ètims grecs comuns amb el seu significat i exemples:

• εὖ: bé (eu-) → eutanàsia, eufemisme
• α-: no (a-/an-) → anarquia, afàsia, anorèxia
• τῆλε: lluny → telègraf, televisió, telescopi, telequinèsia
• ἔξω: fora → exoesquelet, exògam
• ἔνδω: dins → endoscòpia, endogàmia
• κατά: avall, sota → catapulta, catàbasi, catàstrofe, cataracta
• μετά: després de → metamorfosi, metafísica, metàfora
• περί: al voltant → periscopi, perímetre, periple
• ὑπό: sota → hipòtesi, hipotens, hipotenusa, hipotèrmia
• διὰ: a través de → diàmetre, diàleg
• ὑπερ: per damunt de → hipermercat, hipertensió
• ἀμφί: pels dos costats → amfiteatre, amfibi, amfibologia
• παρὰ: al costat de → paranormal, parafarmàcia
• ἀντί: en front de, en contra de → antimilitar, antibiòtic, antiinflamatori, antisèptic
• ἀρχή, -ῆς (ἡ): principi / govern → autarquia, anarquia
• δόξα, -ης (ἡ): opinió, fama → ortodòxia, heterodoxe, paradoxa
• λόγος, -ου (ὁ): paraula / ciència → filologia, logopèdia
• ψυχή, -ῆς (ἡ): ànima, ment → psíquic, psicologia, psicosomàtic, psicòpata
• κακός, -ή, -όν: dolent → cacofònic, cacostomia
• καλός, -ή, -όν: bell → cal·ligrafia, cal·ligrama
• σκοπέω: mirar → microscopi, periscopi
• ἄριστος, -η, -ον: el millor → aristocràcia, aristòcrata, Aristòtil
• γιγνώσκω / γνώσις, -εως (ἡ): conèixer → agnosticisme, diagnòstic, pronòstic
• θάνατος, -ου (ὁ): mort → eutanàsia, tanatori, tanatopraxi
• γαμέω: casar-se → monògam, poligàmia, gamet, endogàmia
• γηράσκω / γῆρας, -αος (τὸ): envellir → geriàtric, geriatre, gerontologia
• φιλέω / φίλος, -η, -ον: estimar → filosofia, filologia, zoofília, pedòfil
• μικρός, -α, -ον: petit → microbi, micròfon, micronèsia, micra
• νεός, -α, -ον: jove → neòfil, neòfit, neologisme
• ἄνθρωπος, -ου (ὁ): ésser humà → antropònim, antropòfag
• γυνή, γυναικός (ἡ): dona → ginecocràcia, ginecònim, ginecòleg
• ἀνήρ, ἀνδρός (ὁ): home, varó → Andreu, andrògin, andrònim, misàndria
• πατήρ, πατρός: pare → pàtria, patronímic, patrologia
• γένος, -ους (τὸ): família, llinatge, naixement → genètic, genoma, oxigen, hidrogen
• γράφω: escriure, descriure → grafologia, cal·ligrafia, geografia
• παιδίον, -ου (τὸ) / παιδεία, -ας (ἡ): nadó, xiquet, educació → enciclopèdia, pedagog, pedòfil, pediatre
• βίος, -ου (ὁ): vida → probiòtic, antibiòtic, biologia, microbi
• ὄνομα, -ατος (τὸ): nom → onomàstic, topònim, anònim
• βιβλίον, -ου (τὸ): llibre → bibliòfil, biblioteca
• θήκη, -ης (ἡ): armari → hemeroteca, discoteca, pinacoteca
• δῆμος, -ου (ὁ): poble → demografia, epidèmia, pandèmia
• ψευδω: mentir, fals → pseudònim, pseudociència, pseudomedicina
• νόμος: llei → economia, astronomia
• κρατία, -ας (ἡ): poder, govern → democràcia, aristocràcia
• πόλις, -εως (ἡ): ciutat → política, metròpoli, cosmopolita, acròpoli, necròpoli
• ξένος, -ου (ὁ): estranger → xenofòbia, xenòfob, xenofília, xenogènic
• πάθος, -ους (τὸ): patiment → cardiopatia, osteopatia, apàtic, empatia
• αἷμα, -ατος (τὸ): sang → hemoglobina, hematoma, hemorràgia
• θεραπεύω: cuidar → hidroterapeuta, quimioteràpia
• χείρ, χειρός (ἡ): mà → cirurgia, quiròfan, quiromància
• ἄλγος, -ους (τὸ): dolor → analgèsic, neuràlgia, nostàlgia, cefalàlgia
• φόβος, -ου (ὁ): temor → xenofòbia, agorafòbia, claustrofòbic
• -ιτης combinat amb les parts del cos: otitis, rinitis, gastritis, hepatitis, flebitis
• γῆ, γῆς (ἡ): terra → pangea, geofísica, geològic
• πῦρ, πυρός (τὸ): foc → pirotècnia, pirolític, piròman
• ὕδωρ, -ατος (τὸ): aigua → hidrografia, hidromassatge, hidràulica, hidrònim
• φῶς, φωτός (τὸ): llum → fotosensibilitat, fotosíntesi, fotografia

• λίθος, -ου (ὁ): pedra → monòlit, litosfera, paleolític
• ποταμὸς, -ου (τὸ): hipopòtam, Mesopotàmia, Egospòtam
• φύσις, -εως (ἡ): física, fisiologia, fisionomia
• θερμή, -ης (ἡ): calor → tèrmic, termodinàmica, termòmetre
• λευκός ή όν blanc leucoleucòcit, leucopènia, leucopatia
• μέγας μεγάλη μέγα gran megamegàfon, megalític
• πολύς πολλή πολύ molt, divers poli- poligàmia, poliesportiu, polígon
• γλυκύς εῖα ύ dolç gluco-, glic-, glico- glucosa, glicèrid, glucògen
• μέλας μέλαινα μέλαν negre melano- melanina, Melanèsia
• θερμός ή όν calent termo- termòmetre, termonuclear
• μόνος η ον un sol monomonoteisme, monosíl·lab , monòton
• ὀλίγος η ον poc oligooligarquia, oligofrènic, oligopoli
• ὀρθός ή όν recte ortoortodòncia, ortografia, ortodòxia
• ὅμοιος α ον semblant homeo- homeopatia, homeoterm
• ὁμός ή όν el mateix hom-, homohomosexual, homogeni, homònim
• παλαιός ά όν antic paleo- paleografia, paleontòleg
• πᾶς πᾶσα πᾶν tot pan- panorama, panteista, panteó
• ταχύς εῖα ύ ràpid taqui- taquicàrdia, taquigrafia
• αὐτός, η, ον ell/ella mateix, -a auto- automàtic, autònom, autonomia, autoconsciència
• νεκρός ά όν mort necronecrofília, necròpolis, necrològica
• ἐγώ jo ego- egocèntric, egoista
• ἕτερος α ον altre heter-, heteroheterodox, heterosexual, heterònim
• δύο: dos → diarquia, dípter
• τρεῖς: tres → triangle, trifàsic, tríptic
• τέτρα: quatre → tetraplegia, tetralogia, tetraedre, tetrabrik
• πέντε: cinc → pentagrama, pentàgon, pentatlon
• ἑξ: sis → hexaedre, hexàgon
• ἑπτά: set → heptatlon, heptasíl·lab, heptaedre, heptàgon
• ὀκτώ: vuit → octaedre, octogonal, octosíl·lab
• ἔννεα: nou → enneasíl·lab, enneàgon
• δέκα: deu → decàleg, decatló, decasíl·lab

1. Pronoms Demostratius

Indiquen proximitat o llunyania respecte al parlant i l'interlocutor.

• ὅδε, ἥδε, τόδε → Aquest, aquesta, això (proximitat al parlant).
• οὗτος, αὕτη, τοῦτο → Aquest/aquella (proximitat a l'interlocutor).
• ἐκεῖνος, ἐκείνη, ἐκεῖνο → Aquell, aquella, allò (allunyat del parlant i de l'interlocutor).

🡆 Declinació: Són adjectius 2-1-2 (com καλός, -ή, -όν), excepte algunes formes en neutre singular.

2. Pronom Anafòric: αὐτός, -ή, -όν

Té diferents significats segons la posició a la frase:

• Amb article (ὁ αὐτός) → El mateix.
• Sense article, en nominatiu → Ell mateix (ús emfàtic).
• Sense article, en altres casos → Ell, ella, això (ús de pronom de 3a persona).

🡆 Declinació: Segueix la 2-1-2 com els demostratius.

3. Pronom Indefinit: τις, τι

Expressa indefinició o dubte:

• τις (m./f.) → Algú, algun/a.
• τι (n.) → Alguna cosa.

🡆 Declinació: Pertany a la 3a declinació, sense article.

Lisístrata

És una comèdia escrita per Aristòfanes, el principal representant de la vella comèdia grega. Fou representada per primer cop a Atenes el 411 aC i tracta de l'extraordinària missió d'una dona per acabar la Guerra del Peloponnès, a partir de la batalla entre sexes. Lisístrata ha tingut una idea genial per a acabar amb la guerra: convèncer la resta de dones gregues d'iniciar una vaga de sexe per tal de forçar els homes a negociar la pau. (Font: Viquipèdia)

Comèdia:

Trets característics de la comèdia grega:

1. Origen religiós i festiu: prové de rituals en honor a Dionís, especialment de cants fàl·lics i processons burlesques.

2. Sàtira i crítica social: ataca figures polítiques, filosòfiques i socials, amb intenció moralitzadora o simplement burlesca.

3. Final feliç: conclou de manera optimista.

4. Màscares grotesques: els actors utilitzaven màscares deformades per exagerar trets còmics.

5. Evolució en tres etapes:

   • Comèdia antiga (s. V aC): sàtira política i personal, amb referències directes a figures contemporànies (ex. Aristòfanes).

   • Comèdia mitjana (400-320 aC): menys política, més centrada en la vida quotidiana i personatges tipus.

   • Comèdia nova (des del 320 aC): comèdia d’intriga i embolics amorosos, amb arquetips socials (ex. Menandre).

Aristòfanes (448-385 aC)

• Principal exponent de la comèdia antiga.

• Conservador i crític de la democràcia atenesa, atacava polítics com Cleó i intel·lectuals com Sòcrates i Eurípides.

• Obres destacades:

  • Lisístrata: dones que fan vaga sexual per acabar amb la guerra.

  • Les núvols: paròdia de Sòcrates i els sofistes.

  • Els ocells: món utòpic com a fugida de la realitat.

  • La pau: contra la guerra del Peloponnès.

• Estructura de les seves comèdies: pròleg, entrada del cor, àgon (debat), paràbasi (discurs del corifeu), escenes de diàleg i èxode festiu.

Menandre (342-290 aC)

• Principal representant de la comèdia nova.

• La seva comèdia és més realista, centrada en la vida quotidiana i amb personatges tipus: el pare sever, l’esclau astut, el jove enamorat, etc.

• No fa sàtira política, sinó històries d’intriga amorosa i embolics familiars.

• Influència sobre la comèdia romana (Plaute i Terenci) i la comèdia moderna (Shakespeare, Molière).

• Obres conservades:

  • El misantrop: un vell rondinaire s’oposa a un casament.

  • L’arbitratge: sobre un nadó abandonat i la seva identitat.

  • La dona de Samos: malentesos amorosos.

  • L’escut: lluita per una herència.

Argument de Lisístrata:

L'obra comença amb Lisístrata, una dona atenesa decidida a posar fi a la Guerra del Peloponnès. Convençuda que els homes no aturaran el conflicte, reuneix dones d'altres ciutats gregues, com Esparta i Beòcia, i els proposa una vaga sexual per forçar la pau. Tot i les reticències inicials, les convenç i, després de fer un jurament simbòlic sobre una copa de vi, es tanquen a l'Acròpolis per controlar el tresor públic.

Els antics atenesos intenten recuperar l'Acròpolis amb foc, però les dones els aturen amb aigua i burles. Lisístrata s'enfronta a un conseller atenenc i defensa que les dones poden governar millor que els homes, aconseguint vèncer-lo amb enginy i humor.

Mentre els homes pateixen els efectes de l'abstinència, es destaca la trobada còmica entre Mirrina i el seu marit Cinèsias, on ella fingeix cedir per desesperar-lo encara més. Finalment, tant els espartans com els atenesos cedeixen, signen la pau i celebren l'acord amb música i danses, simbolitzant el retorn a l'harmonia entre homes i dones.

Personatges:

Els personatges més destacats de Lisístrata són:

• Lisístrata: Protagonista i líder de la rebel·lió femenina, decidida i astuta.

• Calonice: Amiga d’Atenes de Lisístrata, inicialment reticent però fidel al pla.

• Mirrina: Dona atenesa que protagonitza una escena còmica amb el seu marit.

• Lampito: Dona espartana, forta i decidida, dona suport a Lisístrata des del principi.

• Cinèsias: Marit de Mirrina, desesperat pels efectes de l’abstinència.

• Conseller: Representa l’autoritat masculina i s’enfronta a Lisístrata sense èxit.