Ètica, Valors i Normes: Guia Completa

Ètica: Reflexió sobre el Comportament Humà

L'ètica és la reflexió teòrica sobre la correcció i el sentit del comportament humà en societat. Qualsevol acte fet lliurement per una persona madura i sensata pot ser valorat, per ella mateixa i pels altres, des del punt de vista del bé i del mal, sempre que, directament o indirectament, aquest acte afecti altres persones. Per exemple, si els meus pares són sempre molt puntuals i valoren molt positivament la puntualitat, és molt possible que jo també acabi desenvolupant en mi aquest valor.

Corrents Ètics Principals

• Intel·lectualisme moral (Sòcrates i Plató): El Bé és un concepte únic i universal. Allò que està bé ho està per a tothom; és bo en si. No valen punts de vista ni opinions. Per fer el Bé, només cal conèixer-lo. Una persona que conegui el Bé mai no deixarà de practicar-lo. Segons Sòcrates i Plató, no hi ha persones dolentes, sinó ignorants, i, pel mateix motiu, no existeixen homes bons, sinó savis.
• Hedonisme (Epicur): L'objectiu a la vida és aconseguir plaer. Plaer és sinònim de felicitat, i s'aconsegueix quan es donen dues condicions: bona salut i manca de preocupacions. El Bé no existeix, sinó que cadascú decideix, per a ell, el Bé, és a dir, el plaer. L'únic que cal és actuar amb seny.
• Formalisme (Kant): Les normes morals no poden venir imposades des de fora, per cap mena d'autoritat civil o religiosa, sinó que ha de ser la pròpia raó humana la que ens marqui plantejaments generals vàlids per a qualsevol persona amb sentit comú.
• Utilitarisme (John Stuart Mill): L'objectiu de l'home a la vida és la felicitat. Però la gran diferència és que, segons Mill, no es tracta d'aconseguir la meva felicitat individual, sinó d'assolir el màxim profit per al major nombre de persones. Una acció serà més bona en la mesura que beneficiï més persones. Per exemple, jo seré feliç si ajudo una persona, però si sé que he pogut ajudar milers de persones, la meva felicitat serà mil vegades més gran.
• Ètica cristiana: Està connectada amb la idea de salvació. El Cristianisme disposa ja d'uns criteris de comportaments molt clars a propòsit del que s'ha de fer i el que no, començant pels 10 Manaments (No mataràs) fins a tota la normativa explicada al llarg de vint segles per l'Església. No hi ha cap marge per a la interpretació individual ni per a les opinions personals.

Valors: Guia de les Nostres Accions

Els valors són totes aquelles coses o qualitats a les quals cadascú de nosaltres dóna importància, i que, per això mateix, serveixen de motor i de guia de les nostres accions, així com de referent a l'hora de jutjar els actes, tant els propis com els aliens. Són aspiracions o desitjos, tot allò que és digne d'aconseguir-se i que voldríem per a nosaltres i per als altres. Hi ha valors de tipus material (els diners) i de tipus moral (l'honradesa). Els valors són la part més visible de la nostra personalitat, per la qual cosa no tenir valors seria com no tenir personalitat. Ells són els que marquen les nostres idees polítiques, ètiques o religioses, ens ajuden a decantar-nos més per uns amics que per uns altres...

Normes: Pautes de Conducta

Una norma és una pauta de conducta, que pot estar escrita o no, que ens diu com hem d'actuar o de comportar-nos en una situació determinada. Les normes tenen sempre una formulació imperativa, és a dir, ens expressen de manera clara i contundent ordres que hem de respectar si no volem ser sancionats: no trepitgeu la gespa, silenci, cediu el pas.

Tipus de Normes

• Normes legals: Són aquelles que estan escrites en forma de lleis o codis (Codi Penal), establertes per les autoritats que ens governen, i habitualment reflecteixen els valors imperants en la societat. L'incompliment d'una d'aquestes normes comporta sempre un càstig, per exemple, una multa econòmica, la pèrdua de punts o la retirada del carnet de conduir. Les normes varien d'un territori a un altre; per exemple, hi ha països on els homosexuals es poden casar i d'altres on l'homosexualitat es castiga amb la pena de mort.
• Normes socials: Són totes aquelles normes que no estan escrites i que, per tant, es transmeten dintre de l'entorn social en què vivim. Són totes les normes relacionades amb el que en diem "bona educació", i que són també bàsiques per al bon funcionament d'un grup social. Per exemple, les normes establertes dins la pròpia família (rentar-se les mans abans de dinar) o les que ens ajuden a una bona convivència al barri (no cridis pel carrer). L'incompliment d'aquestes normes no es castiga amb multes ni presó, però sí amb menyspreu i rebuig per part de la majoria. Per exemple, a un veí que mai no saluda no el podrem posar una multa, ni ficar-lo a la presó, però amb la seva actitud és evident que es guanyarà el menyspreu de la gent.