Ètica i Política en Plató: Ànima, Justícia i Estat Ideal

Ètica i Política en Plató

Com ha d'actuar un home? Com s'ha d'organitzar un estat?

A) Ètica

L'home viu en el si d'una comunitat: la polis. Al marge de la ciutat, l'home no és res, ni rep educació, ni pot adquirir la saviesa, ni pot esdevenir bo. L'ètica i la política, per tant, van unides. Segons Plató, la justícia és el millor dels béns, la virtut màxima, on l'home vertaderament just actua independentment de les conseqüències materials de la seva acció. L'harmonia de les tres parts de l'ànima és el que ens fa ser justos, en posseir la virtut màxima: la justícia. Ara bé, si bé tothom té les tres parts de l'ànima, no tothom les té igualment desenvolupades.

B) L'Estat Ideal o Utòpic (vida política)

Per ser un bon governant cal ser just. Com que la justícia sols la tenen aquells que tenen les tres parts de l'ànima ben desenvolupades, el filòsof ha de governar la polis.

La polis justa com a reflex de l'ànima virtuosa

Plató estableix un paral·lelisme (isomorfisme) entre l'ànima i la ciutat. Per a ell, la ciutat és com un reflex o expressió de l'estructura de l'ànima. De fet, en la República, la recerca de la justícia en la ciutat és un instrument per a la recerca de la justícia en l'ànima. Hi ha una correspondència estricta entre les tres parts de l'ànima i les tres classes de ciutadans que formen la ciutat, on ambdues comparteixen virtuts.

• Tipus d'ànima: Racional > Governants > Saviesa, coratge, temprança.
• Tipus d'ànima: Irascible > Militars > Coratge, temprança.
• Tipus d'ànima: Concupiscible > Productors (comerciants, pagesos, artesans) > Temprança.

En conseqüència, hi ha tres classes de ciutadans, segons la naturalesa de l'ànima de cadascun. Una cosa comuna a tots tres tipus de persona és que tothom ha de reconèixer les seves pròpies qualitats i limitacions, i no pretendre fer allò que no els pertoca. Per tant, tothom ha de tenir la virtut de la temprança: tothom ha de reconèixer els propis límits i tenir un domini sobre si mateix. A més de moderats, els ciutadans destinats a defensar la ciutat (guardians) han de ser coratjosos. Finalment, d'entre els guardians més excel·lents i amb un esperit filosòfic més marcat, es triaran els futurs governants de la ciutat. A banda de moderats i valents, els governants han de tenir prudència.

El model polític és jeràrquic i aristocràtic: només uns pocs són capaços de conèixer les idees, que hauran de posar el seu coneixement elevat al servei de la ciutat, en benefici del conjunt de la ciutadania.

• Governants ® ànima d'or
• Militars ® ànima d'argent
• Poble ® ànima de ferro i bronze

L'educació (paideia) de les classes superiors

És feina de l'Estat descobrir l'essència de les ànimes dels joves, per tal d'instruir-los com més aviat millor. Plató fou el primer a reivindicar el paper de l'educació com un element bàsic per fomentar una societat millor. El primer objectiu de l'educador és testar les ànimes dels joves per donar a cadascú l'educació que li escau, amb la finalitat de conservar un bon ajustament del conjunt. Mentre que l'educació del poble es limitarà a què els seus membres desenvolupin correctament un ofici (el més adequat per a cadascú), l'educació de les classes superiors (militars i governants) serà selectiva i rigorosa, car del seu encert dependrà bàsicament la bona marxa de l'Estat.

Els futurs militars estudiaran: gimnàstica i música (pel cultiu del cos i de l'esperit). Els futurs governants estudiaran: aritmètica, geometria plana, estereometria (sòlids), astronomia, harmonia i finalment adquiriran el coneixement dialèctic.

La formació dels dialèctics seguiria el següent itinerari:

• Estudiaran des de nens.
• Als 20 anys es triaran els més intel·ligents i durant 10 anys se'ls farà tenir una visió de conjunt (sinopsi) del que de nens van estudiar de forma dispersa.
• Als 30 anys es seleccionen els més capaços de prescindir dels sentits i d'enlairar-se cap el que és en si i se'ls fa "baixar a la caverna" per exercitar-se en tot tipus de feina.
• Als 50 anys "se'ls força" a contemplar la idea de Bé i, tenint-la com a model, s'alternaran durant la resta de la seva vida en el govern de l'Estat.

La Justícia a l'Estat Ideal

És aquella en què cada classe de ciutadà compleix el seu paper tal com cal i sense interferir en el de les altres. Cada classe fa la funció que li correspon. El que compta és el bé comú. Anàlogament al tractament de l'ànima, una ciutat serà justa quan aquesta sigui moderada, coratjosa i prudent. Només caldrà que tingui les diferents virtuts qui les ha de tenir. És a dir:

• La ciutat és moderada quan tots els ciutadans ho són.
• La ciutat és coratjosa quan ho són els militars i els governants.
• La ciutat és prudent quan ho són els governants.

Una ciutat-Estat justa és aquella on hi ha una harmonia de virtuts perquè la prudència o saviesa mana i cadascú fa bé el que li pertoca.

Les formes de govern

L'Estat de Plató és un Estat aristocràtic.