Ètica de Plató vs. Emotivisme Moral de Hume: Anàlisi Comparativa

Comparació Ètica: Plató i Hume

Comparació entre Plató i Hume: L'emotivisme moral de Hume estableix que la moralitat es basa en les emocions i el grau de simpatia que ens desperten les accions, més que en la raó. Els judicis morals no són racionals, sinó que es fonamenten en sentiments de rebuig o aprovació, influïts tant per la nostra humanitat com per la seva utilitat social. Així, Hume defensa un subjectivisme moral, però no un relativisme extrem, ja que considera el benefici social com un criteri moral fonamental, juntament amb les nostres reaccions emocionals. David Hume critica el racionalisme moral; com ja sabem, l'ètica és un conjunt de principis, normes o valors que, a través d'ells, els éssers humans emeten judicis sobre el bé i el mal. Per a Hume, la moralitat és una combinació d'impressions i idees. La polèmica se situa en el fonament d'aquests judicis. Durant tota la filosofia, el fonament s'havia situat en la raó, que és la que diu el que va en contra o el que és conforme a la naturalesa (el bo i el dolent). Hume s'oposa afirmant que la raó no pot ser el fonament dels judicis morals, ja que ens obliga a passar del que és al que hauria de ser, base, a més, de la fal·làcia naturalista. Com a bon empirista, va posar de manifest la importància del costum i la tradició en les nostres valoracions morals a través del raonament inductiu.

La fal·làcia naturalista consisteix a justificar la moralitat d'una acció basant-se en la seva naturalesa o tradició, sense un argument concloent. Això implica confondre el que és amb el que hauria de ser. La moral no es pot fonamentar en la raó, ja que els judicis morals es basen en els sentiments i no en el raonament inductiu propi de les ciències. En contrast, l’ètica de Plató es fonamenta en l’intel·lectualisme moral, on el coneixement de les idees ètiques condueix a la virtut. Plató defensa un objectivisme moral basat en l’intel·lectualisme i l’universalisme, segons el qual només qui coneix la idea del Bé pot dur a terme accions realment morals. Per aconseguir-ho, cal controlar i reprimir els desitjos, les emocions i els impulsos sensibles, ja que aquests poden distorsionar el judici racional. Segons la seva concepció de l’ànima, aquesta està formada per tres parts jerarquitzades: la racional, que ha de governar, i la concupiscible i la irascible, que han de ser sotmeses. Aquesta jerarquia assegura l’ordre intern de l’individu i permet assolir la salut de l’ànima, la perfecció moral i l’arethé, l’excel·lència com a ciutadà. Plató considera que la vida humana ha de centrar-se en la recerca del coneixement filosòfic.